Mn. Àngel Carbonell fou un capellà molt interessant i massa oblidat. Es va inserir de ple en la problemàtica social de la classe obrera barcelonina, sobretot en el Raval, i es va fer amic dels anarquistes i socialistes que s´implicaven a fons amb la seva causa.
Fou ordenat capellà a Barcelona el 1901, a l´edat de 24 anys. Dirigí l´Editorial Catòlica Subirana el 1906, als 29 anys. Va tenir cura dels pobres i malalts (llavors s’anomenava passioner) a la parròquia de Sant Josep del barri xinès, el 1918.
El 1928 publica El colectivismo y la ortodoxia católica. Aquesta obra va crear molta polèmica ja que empra uns conceptes que s´aparten del punt de vista catòlic tradicional. En ella intenta veure els punts comuns entre l´humanisme social i el cristianisme, seguint la principiant doctrina social de l’ església, sobretot l’encíclica Rerum Novarum de Lleó XIII. Es va avançar al seu temps, tot cercant una aproximació a la classe treballadora, i descobrint els elements evangèlics dels pensaments que la influïen: el socialisme, el comunisme i l’anarquisme. També va connectar amb la democràcia cristiana que s’anava forjant a Catalunya al voltant d’Unió Democràtica.
Va col·laborar en el diari El Matí i a les revistes La Paraula Cristiana i Cuestiones Sociales.
Condicionat per la guerra civil, publicà Cartas de combate en defensa de la fe, adreçades a les joventuts cristianes, l´any 1940, als 63 anys, quan ja va morir.
En el llibre de Miquel Montoliu i Martí, Àngel Carbonell (1877-1940). Un social cristià comunista. (Primera edició: març 2003. Institut Emmanuel Mounier Catalunya. Printimage. Sabadell), s’afirma:
“Mn. Àngel Carbonell forma part de la generació sacerdotal única, del 1884, que renovà l’Església catalana posant-la a la categoria del catolicisme europeu. S’ha de recordar que el catolicisme espanyol era molt conservador, integrista en la seva formació intel·lectual i es barreja en les conteses polítiques a costat del Carlisme. El clergat català no era una excepció.“
I Miquel Montoliu en el seu llibre, sintetitzant el pensament del llibre El colectivismo y la ortodoxia católica, sobre l’esperit social del catolicisme diu:
(Àngel Carbonell) creu resolta la qüestió d’una possibilitat de convivència doctrinal amistosa entre l’ortodòxia i una certa organització col·lectivista de la societat (col·lectivisme acceptable). A la doctrina cristiana no poden trobar obstacles les aspiracions legítimes del millorament dels humils, per molt radical que sigui, si no destrueix l’ordre essencial humà, o rebaixa el nivell de civilització. Res es pot descobrir en el dogma revelat, ni en l’ensenyament eclesiàstic que estigui en contradicció amb les clàusules elevades i pures del programa socialista, que posi la dignitat i benestar de l’home en la vida espiritual, però reclamant per ella la realització d’un mínim de justícia social i previsió de mitjans econòmics, sense els quals ve l’embrutiment i inquietud de les masses que consideren fer camí en l’evolució del règim de propietat…
Per concloure, Miquel Montoliu diu que aquest llibre de Mn. Àngel Carbonell manifesta el seu pensament central, preocupat per la qüestió social. Constata que el règim econòmic d’aquell temps no compleix el compromís cristià d’una societat fraterna, i opta per pensar que una societat col·lectivista sobre els béns de producció i mai nega el dret de propietat de béns d’ús i consum, pensa que el col·lectivisme solucionaria el greu problema social i potser estaria més d’acord amb els ideals cristians. No hem de descartar, per altra banda, la intuïció de Mn. Carbonell que pensa que el col·lectivisme pot estendre’s per tot Europa i aleshores busca a priori una reconciliació entre cristianisme i col·lectivisme.
La seva tesi, es pot resumir en una frase: “El socialisme no és pecat”.
Mn. Àngel Carbonell podríem dir que segueix un fil conductor poc conegut i poc estudiat de capellans de Barcelona que s´han relacionat amb la classe obrera i amb el sub-món de la pobresa, la marginació, l´exclusió social, la delinqüència (l´altra Barcelona). Fil conductor que altres capellans continuaran.
Quim Cervera
L'Agulla 