Art contemporani i experiència

Dimarts, gràcies al suggeriment d’un company de feina, vaig anar amb ell a veure una exposició, d’una artista per a mi desconeguda…

Cada setmana, en un suplement cultural, hi ha una pregunta que plantegen a l’entrevistat sobre si entén, si l’emociona l’art contemporani… Hi ha respostes de tota mena… Algunes que semblen per cobrir l’expedient, políticament correctes i d’altres més elaborades… Jo m’havia emocionat amb alguna obra concreta, fins i tot amb algun muntatge, però mai amb tota l’obra exposada…

I és que l’exposició “Lita Cabellut. Retrospective” és un continu estímul a les sensacions. Et plantes davant d’un dels quadres (la majoria molt grans) i passen coses per dintre: intueixes, et remouen, t’interpel·len… Les mirades, les textures, les tècniques multidisciplinars… Els dos vídeos que projecten són deliciosos…

Descobrir que d’una infància duríssima, una visita als 15 anys al Prado la va trasbalsar i la va dur al món de l’art, ens parla de la resiliència i de la capacitat de superació. I dels dons amagats en cada persona.

No us espanteu: són obres hiperrealistes, diria. Fascinants!

Apa, per si voleu trobar un forat. L’exposició és ben cèntrica a Barcelona, a la Fundació Vila Casas, a tocar la plaça Urquinaona, i dura fins al 27 de maig.

Visca l’art i la cultura, que ens fan créixer, que ens donen perspectiva per mirar el món, que ens fan adonar-nos que la bellesa ens cura, ens mima, ens cal!

Maria Antònia Bogónez Aguado

Anuncis

L’Infern segons Rodin

Exposició a la Fundación Mapfre (Barcelona) fins al 28 de gener de 2018

Una visita a la Fundación Mapfre ens permet de descobrir “La porta de l’Infern”, obra central d’Auguste Rodin, en la qual va anar treballant al llarg de gran part de la seva vida. Trobant la inspiració en la “Divina Comèdia” de Dante Alighieri i també en “Les flors del mal” de Charles Baudelaire, és un viatge per elements mitològics, però també per sentiments i sensacions: dolor, desesper, amor, sensualitat… Poder assaborir “El pensador” (qui és? a qui o què representa?) o “El petó” (obra plena de moviment, erotisme, tendresa) justifica sobradament la visita a la cèntrica fundació i experimentar l’oportunitat de quedar aclaparada no només per la tècnica de l’escultor, sinó per la fondària de la seva cultura, les seves reflexions, el seu afany de perfeccionisme.

Maria Antònia Bogónez Aguado

Raimon, Serrat, Llach.

Ara que ja va sent hora de començar a recosir una mica entre tots aquest país, jo proposaria, com una mena d’estímul espiritual, tornar a escoltar tres cantautors que abans tots consideràvem que eren de tots, i que en canvi ara els tenim col·locats cada un d’ells en un compartiment diferent i incomunicat amb els altres. M’estic referint, com diu el títol d’aquesta nota, a Raimon, Joan Manuel Serrat i Lluís Llach, que, tots tres junts, representaven magníficament aquella Catalunya impura i inacabada, i precisament per això tan creativa, que a mi m’agradaria que aviat poguéssim recuperar.

Em permeto recomanar dues cançons de cada un d’ells:

De Raimon, el permanentment actual Diguem no, i el tan significatiu si un es fixa bé en la lletra (i s’adona que allò dels orígens i la identitat es refereix a les “classes subalternes”, no a cap altra cosa) Jo vinc d’un silenci.

De Joan Manuel Serrat, la meva tria la formen Mediterráneo, que és un cant al desig de vida amable en aquesta terra de tots, i, per què no, la impossible d’oblidar Paraules d’amor.

I de Lluís Llach, un parell de cançons que formaven part rellevant de la banda sonora d’aquells anys 70 en què tots miràvem d’anar construint la democràcia: Que tinguem sort i Abril 74.

Josep Lligadas

Abadessa

“Des de Constantinoble a Castella, des del s. IX fins al barroc, melodies corals que ens ajuden a pregar, a treballar, a llegir… i en qualsevol cas, anar descobrint la història silenciosa de moltes protagonistes de l’art”… (L’Agulla n. 102. Maig 2017”. “Per airejar el Cervell”). Maria Antònia Bogónez Aguado recomana “Clarissima Mater. Conventos femeninos, monjas compositoras”, de Música Ensemble.

I, entre la relació de compositores hi és Hildegarda de Bingen (1098-1179) nascuda prop d’Alzey, en el Hesse renà. Admiro aquesta dona que fou superiora de monestirs, a la qual vaig descobrir en un petit llibre d’acurada edició que portava a la meva bossa perquè llegint-lo es feia més curta l’espera a la consulta del metge.

Hildegarda m’atreu i des d’aquest segle XX ens podem sentir a prop d’ella. És poeta i música, ha deixat 77 cants de lloança. Visionària, teòloga, abadessa, metgessa, ha deixat estudis sobre les virtuts curatives de la Natura, encara que l’autor del llibre ens fa l’advertiment que hem d’anar en compte sobre “la interpretació científica d’una revelació d’origen diví”.

Hildegarda, amb la seva mística i el posat d’abadessa (vint anys al monestir de Disibonberg i ho és als 30 anys i el 1147 funda el seu propi monestir). Tracta en els camps de la salut psíquica, física i espiritual. També sobre temes d’ecologia, que aborda amb llenguatge acurat i creatiu. Sí, és una creadora de llengua i vocabulari.

Us recomano aquest llibre que ens acosta a l’època medieval i a les seves dones, a les quals no puc estar-me d’admirar.

Dones místiques. Època medieval, J.J. de Olañeta, editor. Els petits llibres de la saviesa, apartat 296.07080. Palma de Mallorca

Altre llibre de la mateixa col·lecció: Dones místiques. Segles XV-XVIII.

Maria Josefa de Fuenmayor

10 micro-propostes per l’estiu

Com un repte en el qual ens hem implicat tota la redacció de L’Agulla, decidim compartir propostes per a l’estiu. Cadascú ho fem a la nostra manera amb aquest fil conductor, el fil d’una Agulla engrescadora i diversa. Jo us faig deu micro propostes ben diverses, la majoria són vitals, gratuïtes o de molt baix cost.

1. Mirar els estels. Quant de temps fa que no us estireu a terra, de nit, a la muntanya… i observeu en silenci el firmament? És una experiència meravellosa. El millor lloc de Catalunya per fer-ho és el Pallars, però des de molts punts propers de muntanya és possible gaudir d’una bellesa indescriptible. Per cert, millor amb colònia anti-mosquits.

2. Improvisar. Gairebé tot el que fem, sigui de feina o de lleure, ho planifiquem i va molt bé. Però també pot ser genial improvisar. Llevar-nos i dir… anem aquí o allà! De petita, amb la meva tieta-àvia, fèiem un joc: anàvem a una parada de bus de l’entorn de la Sagrada Família, i pujàvem al primer bus que passava. Fins al final, o fins que descobríssim un lloc nou que ens agradés. No és senzill i fantàstic? Es pot fer a petita escala… o agafar el cotxe i anar on us digui el cor.

3. Anar a un museu prop de casa. Heu viatjat i conegut llocs allunyats i potser no heu trepitjat algun dels museus que tenim prop de casa? A mi m’ha passat amb l’MNAC, el Museu Nacional d’Art de Catalunya. Ho recomano! Fa un repàs acurat, bonic i entenedor a la història de l’art català, reflex de la nostra història. La visita us portarà tot un dia. Per cert, si us fa mandra portar l’entrepà, a la cafeteria de la sala oval, a la planta baixa, el “mig menú” és deliciós i econòmic. Un dia és un dia!

4. Caminar. Fer excursionisme, amb la calor de l’estiu, pot ser esgotador. Es gaudeix més la resta de l’any. Però es poden fer petites caminades aprofitant la tarda-vespre (a muntanya cal preveure l’hora que es farà de nit). Potser no farem la gran excursió, però podem gaudir de molts indrets.

5. Vorejar la Costa Brava en caiac. I per què no? Si jo ho he fet… us prometo que vosaltres també podeu (si sabeu nedar i amb un mínim de salut, no cal ser cap atleta). A primera hora del matí, amb l’aigua plana i encara amb poca gent… és impressionant. Millor al juny o al setembre. Una idea? La Cala d’Aiguablava de Begur. Es tracta d’arribar a primera hora per poder aparcar, esmorzar tranquil·lament, posar-vos crema solar, i, quan obrin el lloguer de caiacs, ser els primers. Us donaran un mapa (submergible) i podeu fer un recorregut apte per a totes les edats. I quan us canseu, mitja volta. No us oblideu de portar gorra i aigua. I qui no s’atreveixi amb el caiac, pot fer una passejada privilegiada pels camins de ronda o gaudir del mar abans que s’ompli la cala.

6. Silenci. El dia a dia, potser a alguns us ho permet. En el meu cas és tot el contrari. Potser per això valoro el silenci com un regal. Una proposta meravellosa: estar en silenci i envoltats de natura. O encara que sigui a casa, estar en silenci i desconnectats. I fer silenci també al mòbil i a les xarxes socials. Això són vacances!

7. Quedar. Fa gràcia l’anunci d’aquest estiu a televisió d’una cervesa. Però quina raó! Si dius… hem de quedar… queda! Que els dies es mengen els dies… i hi ha el risc de perdre el contacte personal amb gent meravellosa que coneixem. No els perdem. Prenguem la iniciativa, perquè tots anem plens de mil coses… I què tal agafar el telèfon i trucar… “com estàs?”

8. Escriure. No cal ser escriptor ni periodista. Podem escriure per nosaltres mateixos, escriure una postal com fèiem fa anys, escriure pensaments o vivències… Escriure és compartir. De vegades va bé compartir amb un mateix, de vegades amb els altres. Jo sempre porto una llibreteta a sobre… ho proveu? I si us animeu a fer un petit escrit per la propera Agulla?

9. Fer l’amor. Defujo sempre les típiques brometes banals que es fan sobre sexualitat en les colles d’amics… passo d’aquests comentaris, però això ho dic clar i català: estimem sense complexos i sense manies. Mai reprimim sentir l’amor, ni ens ho neguem indirectament, fent-nos falses expectatives o falses esperances en no-se-què que no arriba mai. No calen grans juraments de vida (sovint irreals), ni persones perfectes (que no existeixen), ni circumstàncies idònies (i per tant, etèries) per viure l’instant i gaudir-lo, amb intensitat i amb calma, per donar i rebre! Amb el company/a, amb el marit/la muller, amb el “més que amic/més que amiga”… deixem-nos anar, estem vius! I qui hagi rebut una educació repressora i enganyosa, o les dones (encara avui) a qui us han inculcat un munt de bestieses sobre el plaer, penseu que mai és tard per trencar amb bajanades. I molt de respecte per qui hi renuncia, o per qui està sol, és clar. La resta, deixem-nos anar: amb tendresa i amb amor, és vida.

10. Temps per l’espiritualitat. “Després del punt número 9, ens dius això?” I tant! Tot és important i compatible! Cadascú a la nostra manera, amb el nostre diàleg interior o amb l’escolta en el silenci. Com la majoria de propostes que he fet, sé que no és només cosa d’estiu, però aquesta, com totes, pot prendre un caire especial els dies en què gaudim de no tenir horaris i intentem desconnectar… per reconnectar-nos més vius i més feliços.

Maria-Josep Hernàndez

Dues entrevistes i una sèrie

La facilitat d’accés a internet fa que de vegades aprofiti segons quines feines per escoltar música o conferències o entrevistes a personatges d’interès. Sospito que és just el que no hauria de fer per prestar l’atenció que cal a allò que tinc entre mans. Però se’m fa difícil ser assenyada. Us recomano dues de les entrevistes que més m’han agradat, totes dues del programa Signes dels Temps: l’entrevista a Rosaura Rodrigo, germaneta de Jesús, i l’entrevista a Jórdan Faugier, cistercenc de Solius. Segur que us sorprendran: per la seva singularitat, la seva profunditat i la seva llibertat.

I en tot això he descobert una sèrie televisiva que resulta ben interessant i que em penso que van emetre a Tele 5 i a 8TV, però que jo he trobat a Netflix. És produïda per la BBC i en castellà es diu «Llama a la comadrona». És una sèrie que m’ha atret per diversos motius.

En primer lloc, una sèrie de la BBC sol ser sinònim de qualitat i, com a mínim, de rigor en l’ambientació. En segon lloc, la sèrie descriu la tasca de llevadores i infermeres, en l’inici de l’Estat del Benestar i del desenvolupament dels serveis públics de sanitat, als barris obrers de l’East End londinenc, en l’adaptació de les memòries de Jennifer Worth, una llevadora. En tercer lloc, la sèrie descriu molt bé la vida quotidiana dels treballadors, la duresa de la seva feina, la vida atrafegada de les dones fill rere fill, l’inici de la societat del consum i la millora de les condicions de vida, la progressiva medicalització de la vida, els jocs i el lleure…. Quan ja tens una edat et connecta ràpidament amb experiències viscudes també aquí.

I encara una altra curiositat. Les llevadores de la sèrie viuen amb una petita comunitat de monges anglicanes, per tant el fet religiós s’expressa amb naturalitat (tot i que les monges només resen completes!) i amb una profunditat més que notable. Tinc present una escena en què mentre les monges canten un himne nadalenc, les infermeres atenen amb infinita delicadesa una dona que dorm al carrer. No es podria expressar millor el sentit del Nadal.

En fi, per trobar-li pegues, diria que resulta una mica massa edulcorada i, potser, amb alguns anacronismes, però vaja, està molt bé. Bon estiu!

Mercè Solé

El que no he fet durant el curs

M’he proposat aprofitar les recomanacions de rutes i visites que tenim al nostre blog per gaudir dels dies de vacances que estigui a casa. Poso en el buscador del web el nom de l’autor dels articles “Jaume Roig” i em fa la llista de 11 rutes. Ja no tinc excusa per no posar-me en marxa! Aprofito per recordar-te de què van aquestes sortides:

  • El Berguedà oblidat: santuari de la Quar i monestir de la Portella. Arrecerats sota la serra de Picancel, l’un vigilant des de les altures, l’altre presidint una petita vall, hi ha els indrets que us proposem visitar.
  • Sant Ramon, el Camí Ral i la Torre de Benviure de Sant Boi de Llobregat. L’ermita està situada al cim del Montbaig, de 289 m, on es troben els termes municipals de Sant Boi, Sant Climent de Llobregat i Viladecans. Hi ha molts camins per accedir-hi.
  • El Puig de les Agulles i la cova Cassimanya. Aquest puig és un dels principals miradors naturals del Parc del Garraf, des d’on es pot veure una espectacular panoràmica de la part marítima del Baix Llobregat i la pràctica totalitat del Barcelonès, sempre que el dia ho permeti.
  • Martorell: edificis emblemàtics, torretes i mines. En aquesta ruta podrem conjuminar la mirada sobre edificis emblemàtics i arqueològics de Martorell, la vista des de llocs alts de l’expansió industrial i de l’important nus de comunicacions del Congost.
  • Un monestir, tres castells i una capella prop de Martorell. La vista sobre la vall és impressionant: Martorell. Montserrat, Sant Llorenç, el Pirineu…
  • Els cingles de Vallcebre (PRC-128). Passejar-hi pel damunt és tota una delícia: es gaudeix d’impressionants vistes de la serra del Cadí, del Moixeró, del Catllaràs, del Pedraforca, del pantà de la Baells, i de la vall de Vallcebre; es travessen boscos de pi roig, roures, cingleres, zones de pastures i conreus.
  • Salts dels Empedrats, Bullidor de la llet, Adou del Bastareny i Murcurols. Es visiten quatre salts d’aigua naturals i espectaculars en tres rius diferents, i tot en un radi de només 2 km (el recorregut total és d’uns 9 km).
  • Sant Amanç 360º, ruta mística. És part d’una ruta que per a en Lluís Maria Xirinacs i altres persones simbolitza tota una experiència espiritual i humana: el camí de Vidabona.
  • Els cingles de Bertí. S’inicia i s’acaba al santuari de Puiggraciós.
  • Sant Salvador de les Espases. Veurem paisatges, com la muntanya de Montserrat, des d’angles desconeguts; dilatades panoràmiques, fondalades i formacions rocoses curioses.
  • Ruta de les colònies tèxtils del Llobregat (PR C-144). La Ruta de les Colònies s’inicia a Cal Rosal, prop de Berga fins a Balsareny.

Quiteria Guirao Abellán