Curs de formació per a docents de la religió a Montserrat.

En Bernat Villaronga, de Pineda, ens fa arribar informació d’un curs per a docents de la religió que tindrà lloc a Montserrat del 10 al 12 de maig del 2019: Jesús/Crist. L’home, la teologia i la cultura.

Un luxe de programa, amb intervencions de diversos monjos, com Gabriel Soler, Lluís Planas, Pius-Ramon Tragan, Efrem de Montellà i Josep M. Soler, l’abat de Montserrat. Hi havia prevista també una conferència de Lluís Duch que, ai, ja no serà possible.

Em sembla que queden poques places. Per a més informació podeu adreçar-vos a la plana web: http://www.juntsdocentsreligio.cat. o a Bernat Villaronga (616096319).

Anuncis

Resar laudes o vespres amb el mòbil

Les laudes i les vespres són les dues pregàries bàsiques amb què, gairebé des dels primers temps de l’Església, els cristians i cristianes miraven de viure la presència de Déu dia rere dia. El diumenge es reunien per celebrar l’Eucaristia, però els dies feiners, els que podien, es reunien per fer aquestes pregàries.

Amb el temps, aquestes pregàries van quedar només per als monjos i capellans, però ara s’estan redescobrint per part de molts laics i laiques. Són pregàries fetes sobretot a base de salms, que, d’entrada, poden resultar una mica difícils, però que si un s’hi va acostumant, acaba trobant-hi el gust. Al capdavall, tant Jesús com els apòstols tenien els salms com a principals textos de pregària.

Doncs bé. Ara, aquestes pregàries es poden fer amb el mòbil. Es tracta de baixar-se l’aplicació del CPL (aquí teniu l’enllaç per fer-ho i, aquí si teniu els productes de la poma; sapigueu que un cop instal·lada no us caldrà connexió a internet per fer-lo funcionar) i allà trobareu cada dia la pregària corresponent. Si és al matí, resarem laudes; si és a la tarda o al vespre, resarem vespres. Hi ha altres pregàries possibles (ofici de lectura, hora menor, etc.), però d’entrada més val prescindir-ne.

Només un advertiment. Tant a laudes com a vespres, després de la invocació inicial, ve un himne. El meu consell és saltar-se’l, i passar directament a la salmòdia. Aquests himnes són unes traduccions molt forçades del llatí, i amb un llenguatge força estrany, de manera que si ens els estalviem, hi sortirem guanyant.

Josep Lligadas

Cinema per als usuaris de les biblioteques

Amb el carnet de la biblioteca es pot accedir a part del catàleg de la plataforma de cinema online Filmin! Les condicions de préstec: 8 pel·lis màxim al mes; 2 màxim prestades simultàniament; 3 dies de préstec. Proveu-ho clicant aquí! Quan hi entreu, us trobareu un enorme i desordenat munt de pel·lícules. Atenció que, com sol passar, la plataforma funciona millor amb un navegador que amb un altre. Vull dir que si no us va bé amb Chrome, per exemple, proveu amb Explorer.

La cosa, però, és una activitat curiosa: d’una banda et retrobes amb els tresors de fa vint, trenta, quaranta anys. De l’altra, t’adones que tu has canviat i els teus interessos també. Algunes pel·lícules continuen sent un punt de referència important, que gaudeixes enormement de recuperar i de compartir. D’altres et fa molta gràcia veure’n la caràtula, però et costa molt de tornar-t’hi a submergir i d’algunes t’adones que el que t’atrau és el record del moment passat amb pares, amb amics, i no la pel·li en si mateixa.

Però reconec que m’encanta!

Mercè Solé

I per complementar l’anterior, una visita al Museu Picasso de Barcelona.

Seguint el fil de la meva veïna de plana, us recomano una visita al Museu Picasso, que fins al 20 de gener inclou una exposició (Picasso descobreix París) de diverses peces impressionistes i simbolistes del Museu d’Orsay de Paris, i del Museu National Picasso de Paris. Són les obres i els autors que van impressionar el jove Picasso quan va arribar a París. Recordeu que hi podeu entrar amb descompte si exhibiu el carnet de qualsevol biblioteca de la xarxa de la Diputació.

Mercè Solé

París – Picasso – Picabia: un tastet d’exposicions…

A Barcelona, ara que ve el pont de la Constitució i de la Immaculada i potser les vacances de Nadal, un parell d’exposicions entre tantes altres com aquests dies ens envolten (Velázquez, Stanley Kubrick, Lee Miller, Charlotte Salomon, Una infància sota les bombes,…). Em refereixo a “Toulouse-Lautrec i l’esperit de Montmartre” i “Picasso-Picabia. La pintura en qüestió”.

Escoltar el nom de Montmartre ens mena a París, i al Sagrat Cor, al Moulin de la Galette, a la vida de bohèmia i avantguarda a finals del segle XIX. Però l’exposició del Caixaforum (fins al 20 de gener del 2019) ens presenta altres cafès, el cabaret, les ombres xineses i un bon grapat d’artistes que van coincidir per aquelles dates amb Toulouse-Lautrec… Si podeu, el propi centre recomana anar a les hores vall (de 13.30 a 17 hores)… I és que si no, prepareu-vos per anar en processó de quadre en quadre…

“Picasso-Picabia. La pintura en qüestió”, a la Fundación Mapfre, resulta una exposició amable, de mesura assequible, que estableix paral·lelismes i diferències entre les vides d’aquests dos pintors. Una descoberta de Picabia per a aquells que no els coneixíem, una retrobada de Picasso i part de la seva evolució.

Les exposicions ens donen accés a l’art, fan que la Creació (amb majúscules i amb minúscula) ens entri pels sentits. Una bona manera d’obrir-nos a una major sensibilitat.

Maria Antònia Bogónez Aguado

Escoltar “Santa Nit”, 200 anys després de la seva creació.

Sobre el seu origen corren diverses versions. Us n’explico una: Nit de Nadal, orgue de l’església espatllat: improvisació. S’escriu a corre-cuita una nadala que es pugui cantar fàcilment amb acompanyament de guitarra: Santa Nit. Una altra versió, potser més realista: El jove Franz Gruber, mestre, posa música a uns versos escrits un parell d’anys abans, pel seu amic Joseph Mohr. La canten a dues veus, amb acompanyament de guitarra, un cop acabada la missa de la Nit de Nadal. Això passa a Oberdorf, prop de Salzburg (Àustria) el 24 de desembre de 1818.

Els austríacs han fet una plana web sobre la història de la cançó i han organitzat fins i tot una colla de rutes turístiques per a guiris amb esperit nadalenc.

Nosaltres, més modestos, us proposem escoltar de nou la cançó. En aquest enllaç en trobareu tres versions: una per a dues veus i guitarra, seguint la versió original, una altra cantada per l’Escolania de Montserrat, i una tercera, espectacular, versionada pel compositor Bernat Vivancos, també amb l’escolania, que forma part d’un disc esplèndid que es diu In montibus sanctis.

Mercè Solé

En clau de procés, 11 conceptes polítics.

Gemma Ubasart i Miquel Seguró (eds). Ed. Herder, 2018

La crisi política que ocupa i preocupa en els darrers anys a Catalunya, l’anomenat procés, ha generat tota mena d’opinions i anàlisis, la majoria dels quals a partir de la necessitat de prendre posició amb relació als fets i les seves conseqüències. Aquest debat públic, irremeiablement captiu de la subjectivitat humana i no menys de la bel·ligerància del conflicte, estripa en el sentit visceral alguns conceptes banalitzant-los, contribuint a la cridòria i crispació general. En Clau de Procés. 11 conceptes polítics és una obra que recull un conjunt de textos breus entorn de conceptes com: nació, referèndum, democràcia, dret a decidir, Estat, sobirania, constitució… Els seus autors, acadèmics especialistes de reconegut prestigi inviten a aprofundir en la semàntica d’aquests conceptes fonamentals de la política actual. El llibre està editat per Gemma Ubasart i Miquel Seguró. Els textos recopilats són de: Daniel Innerarity, Esther Giménez-Salinas, Montserrat Nebrera, Ferran Requejo, Marc Sanjaume, Argèlia Queralt, Marina Subirats, Astrid Barrio, Álex Sàlmon, Neri Daurella, Borja de Riquer, Laia Bonet, i Montserrat Guibernau. En recomano la lectura a aquells que, sense apriorismes i amb esperit de reconciliació es pregunten de quina manera es pot superar el desacord a Catalunya i a Espanya.

Salva Clarós