De franc?

La natura sempre ofereix, sempre dona i també accepta. El seu agraïment, sempre és gratuït. És bonic veure el treball de la persona com aquell qui diu, escrit a la terra ben conreada. És un senyal de responsabilitat i de bons sentiments. Una expressió, la gratuïtat, que el bisbe Jaume Camprodon i Rovira sovint l’emprava i la comentava. És veritat que alguna vegada, les persones en fan un mal ús de la gratuïtat i surten aquelles expressions de: T’ho han donat de franc? No deu valer gaire o al revés, sí que han estat generosos…

En el nostre temps, costa veure actituds de fer coses gratuïtament. I si ho expliques, també solen haver-hi reaccions de tota mena, positives i negatives.
En l’Evangeli, que és una bona guia per viure i per conviure, sovint hi ha exemples de gratuïtat. La mateixa vida de Jesús és d’una gratuïtat exemplar.

Ignasi Forcano Isern

Exercitar la mirada – Recomanacions d’estiu

Aquest any la meva proposta no és gens intel·lectual… Però és el meu propòsit dels darrers mesos i voldria que el temps de vacances em permetés d’aprofundir-lo…

Mirem i no veiem… I si aquest estiu ens dediquéssim a desitjar mirar i veure? Veure allò i aquelles persones que la societat invisibilitza (pobres, gent als marges, altres ètnies, religions, discapacitats, limitacions…). Fixar-nos en les meravelles del món, de la natura (en la seva petitesa –que en són de fascinants les floretes, però també els insectes que ens incomoden més en aquesta estació calorosa–; en la seva grandesa –el cel, els núvols, les estrelles, la lluna, el sol, l’univers,… –). Però sobretot rostres, gestos, somriures, patiments…

Ampliar la mirada, endinsar-nos en la vida que ens envolta, que és regal, que és Creació… Descobrir-la per estimar-la més, per cuidar-la, per servir-la! Mirar com Jesús mirava: avall, a dalt, endins, lluny!

A mirar!!!

Maria Antònia Bogónez Aguado

Sant Llorenç plora dos dies tard – Recomanacions d’estiu

Els Perseids son la polseguera que deixa l’asteroide Swift-Tutle quan, cada 135 anys, acaba de donar la volta al sol. Diuen que acabarà xocant amb la terra, però serà al proper mil·lenni, o sigui que tranquils!…

Bé, segur que als mitjans de comunicació us en parlaran cap al deu o onze d’agost. Poca feina a les redaccions, i ja se sap que cal omplir pàgines i minuts. La cita acostuma a ser la nit del dotze.

M’oblido de les qüestions tècniques –tot el que en sé és a la viquipèdia– i em centro en el que m’importa. Amb l’excusa d’això de les “llàgrimes de sant Llorenç”, i coincidint amb el fet que aquestes dates encara no seré de vacances, agafaré el cotxe enfilant la carretera de Mura fins al Coll d’Estenalles i amb una caminadeta de mitja hora o tres quarts serè al Montcau (Parc Natural de la Serra de l’Obac i Sant Llorenç, alçada uns 1050 metres).

Intentaré convèncer algun amic o familiar no gaire xerraire. Si toca la guitarra millor. Compartirem la carmanyola o l’entrepà i la bota de vi. Panxa enlaire i orientats al Bages, que hi ha menys contaminació lumínica, caldrà esperar… Si no hi ha núvols, tard o d’hora algú dirà mira, mira!…allà,allà!… i si la cua es fa llarga, un Ooooh!… proporcional al rastre del polsim incandescent.

Si us animeu i ens hi trobem, us pot passar com a mi, que sempre arribo tard a mirar al lloc precís… i l’estel ja no hi és!… No patiu, no és que se’n fotin de vosaltres. Aquesta desconnexió del que veu el grup ens passa a tots els miops amb vista cansada, i és que panxa enlaire mirem per la part de les ulleres que son per mirar de prop, i sense ulleres no veiem res!…

Tant se val… la fresqueta, la companyia i l’horari, que només ens podem permetre en temps de vacances i fa festa, hauran valgut la pena.

Albert Farriol

Però si ho veiem en tots els contes de Disney!

Et pots creure que el mascle és qui domina a la natura, que el sexes estan definits i que també ho són els rols de gènere. Pots pensar que els animals tenen sexe per reproduir-se, i que si hi ha pràctiques sexuals entre el mateix sexe es perquè els individus (evidentment els mascles que són els promiscus, no les femelles que són passives sexualment) no han pogut copular amb el sexe oposat. Ui, espera, que això contradiu que el sexe es per reproduir-se… bé, ho passem perquè ja hem dit que els mascles van molt sortits.

Pots creure-t’ho o escoltar a l’ecòloga Joan Roughgarden, veure el documental Out in nature, o llegir el llibre per tota la família La vida amorosa de los animales (L. Daugey i N. Desforges, 2017). Descobriràs que el que predomina en la natura es la diversitat. Una diversitat amb majúscules on l’única cosa que no s’ha pogut documentar a la natura es la discriminació per comportaments sexuals.

Laia Serra

¿Què penso, quan vaig a caminar?

Avui, aquest escrit, el tinc clar i decidit.

2-caminantHom podria dir: caminar. Sí, però no només, en l’aspecte mecànic, moure les cames, el cos… No, vull dir què fas mentalment. Tots els sentits treballen i no només, repeteixen perquè ja coneixen el que t’envolta, el que sents, sinó, per descobrir tot el que observes, des del mateix trepig fins l’aire que t’embolcalla i que avui, ha fet que la Liueta digués: “Amb aquest aire val la pena caminar”.

Bé, anem al gra. Amb tota sinceritat, mentre faig la caminada penso moltes coses, que no només les veig, sinó que les recordo, com pot ser, l’agraïment a Déu per tot. També, el fet que, gairebé cada dia, pots caminar. En recordar persones, situacions que no només fan trobar-te content, sinó, sobretot, per aquells que no tenen prou forces per aprofitar-ho. De vegades, aquella notícia, aquell fet, aquell record que t’esperona per a sortir de tu mateix i pensar i desitjar pels altres el que en aquells moments et fa feliç. També, aquells pensaments que enforteixen la voluntat, per corregir, evitar el que no vols per a tu ni per a ningú. He de ser franc, el fet de veure aquells pares, aquells avis acompanyant d’altres infants o persones amb dificultats, immediatament et preguntes, no només per què van junts, sinó què t’ensenyen per imitar-los.

La natura és un bon quadre que et fa pensar en l’esforç dels que treballen la terra i amb tots els elements que utilitzen per a poder oferir el que fan.

El mar on els pescadors busquen l’aliment i on també, moltes persones, ara en aquest temps, més de fora que no pas de casa, hi frueixen, del sol i d’altres serveis que els fa la vida agradable.

Penses i pregues per tot allò que no veus ni captes amb els teus sentits, però que el pensament eixampla uns horitzons immensos.

Hi ha aquells moments, que per dir-ho d’alguna manera, et fan tocar la realitat i descobreixes la resposta quan veus, quan escoltes el que t’envolta.

Camines, vas per aquí i frueixes perquè hi ha hagut qui ho ha pensat i qui ho ha fet. Agrair-ho i saber-ho tractar és el que penses i el que has de fer.

M’agrada pensar en aquells passatges que ens recorda l’Evangeli i que t’imagines quan camines com un més de la colla amb Jesús. No és ciència-ficció, és naturalitat traduïda ara, caminant però que més d’una vegada, fins i tot, somniant.

Ignasi Forcano Isern

La Conferència Mundial del Clima

Del 30 de novembre al 16 de desembre se celebrarà a París la Conferència de les Parts de la Convenció marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic COP21. S’espera arribar a un acord real i aplicable per mantenir l’escalfament del planeta per sota dels 2ºC. S’espera un acord vinculant, on hi hagi el compromís per part de tots els països de reduir dràsticament les emissions de gasos que causen l’efecte hivernacle.

A-Cimera canvi climatic

Cap els anys 70, els humans vam començar a consumir més del que la biosfera pot produir, és a dir, la petjada ecològica va superar per primera vegada la biocapacitat de la Terra. El dèficit ecològic s’ha anat incrementant des de llavors. Aproximadament en el mateix moment, els Estats Units van arribar al seu pic màxim d’extracció de petroli. El pic mundial s’ha assolit fa uns cinc anys. En conseqüència, ja mai més el planeta podrà proveir petroli al ritme actual segons la famosa corba de Hubbert. El 2011 va néixer l’habitant set mil milions del planeta. La població creix ara a un ritme de 1.000 milions de persones cada 12 anys. El ritme de creixement de la població s’ha alentit, però la progressió continua encara amb creixement exponencial.

La civilització industrial ha experimentat uns creixements extraordinaris que hem anomenat “progrés”. Des d’una visió matemàtica, aquest progrés ha comportat processos exponencials que, en un conjunt finit, és a dir en un planeta on els recursos són limitats, no es poden mantenir sense que s’exhaureixin. I aquest és el cas per a un bon nombre de variables de l’equació del progrés com l’energia, els minerals, la terra fèrtil, la fauna marina…. Això pot tenir alguna cosa a veure amb el fet que la taxa de creixement del PIB global, segons dades del Banc Mundial, ve decreixent aproximadament des de començament de la dècada dels anys 70,. Vol dir això que ens enfrontem al final del progrés?

Les conseqüències d’una economia que creix a ritmes exponencials van ser descrites el 1972 en un estudi del Club de Roma The límits to growth, exposant quines serien les conseqüències per al planeta si continuava aquell ritme de creixement. Avui aquelles advertències, que no van ser ateses, estan a la vista. Una d’elles és el canvi climàtic, que ha passat de l’advertència a ser una possibilitat i, d’aquí, a començar a ser una evidència. Les mesures per fer front a les amenaces d’una economia insostenible van tenir un moment decisiu el 1992 a la Cimera de la Terra (Conferència de les Nacions Unides sobre el medi ambient i el desenvolupament), que es va celebrar a Rio de Janeiro. El 1997, a la ciutat japonesa de Kyoto, va tenir lloc la tercera Cimera del Clima per a establir un protocol vinculant de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle per evitar els pitjors efectes del canvi climàtic. El cas és que res no sembla indicar que es pugui arribar a acords suficients i a temps, malgrat la urgència de prendre mesures per la gravetat a què ens enfronta el repte climàtic.

Tots els esforços negociadors realitzats des de llavors per les Nacions Unides han quedat curts per aconseguir el compromís de les nacions. Les emissions de CO2 van lligades al consum d’energia, i aquesta està fortament apalancada al creixement, allò que anomenem progrés. Per preservar el clima s’ha de deixar de créixer, i per tant s’ha d’abandonar la idea de progrés tal com la vam assimilar les cultures d’occident. No hi ha cap dels nostres conciutadans que conegui una forma de viure que no sigui consumint per sobre de la capacitat de càrrega del planeta. El repte és immens. Si els negociadors que els països envien a la COP 21 no són capaços de posar-se d’acord per reduir dràsticament els consums i les emissions, seran els ecosistemes naturals els que, com anunciava l’estudi del Club de Roma, comencin a mostrar els seus límits i a provocar els col·lapses anunciats. Hi ha qui és escèptic sobre això, però només cal mirar la progressiva recessió d’algunes de les variables abans esmentades: la terra fèrtil útil, les reserves de petroli, els metalls clau per a la indústria, els aqüífers d’aigua fòssil… Els col·lapses ja han arribat fa temps a algunes regions de la Terra.

Salva Clarós

Significats i valors espirituals de la natura

La Universitat de Girona programa per al proper curs un Postgrau sobre  els Significats i valors espirituals de la natura: percepció, comunicació, gestió i integració.  El curs començarà el febrer i acabarà el juliol del 2016 i es farà el divendres a la tarda a la Facultat de Lletres.

A tot Europa augmenta el reconeixement dels valors espirituals de la natura, en general, i especialment en certs llocs i paisatges. A Catalunya també creix el nombre de persones que se senten atretes a indrets particulars, degut a postgraunaturaiespiritualitataquests valors, sigui al marge de qualsevol confessió religiosa, o des de les diverses confessions religioses que hi ha al país. Com altres recursos fràgils, no n’hi ha prou en identificar-los i valorar-los, també cal gestionar-los adequadament. Aquest serà el primer curs universitari que s’ofereix a Catalunya amb el propòsit d’abordar aquest tema, d’una manera rigorosa i inclusiva, des d’un punt de vista teòric i aplicat alhora, orientat a la formació de professionals qualificats.

Hi ha dos tipus de raons per fer aquest postgrau: les personals ja que el curs ens permetrà adquirir les capacitats i habilitats per poder percebre i gaudir dels valors espirituals de la natura i les raons professionals ja que els continguts del curs ens ajudaran a adquirir les capacitats i habilitats personals per facilitar a altres persones l’accés als valors espirituals de la natura. Aquestes capacitats i habilitats tenen una gran versatilitat, i es poden acoblar a professions i activitats molt diverses: guies turístics, guies de muntanya, guies de natura, professionals de l’educació ambiental, professionals de la interpretació del patrimoni natural, gestors i responsables de patrimoni natural (espais natural protegits), serveis d’atenció al públic en llocs de valor espiritual, responsables i monitors d’esplai…

Podeu trobar més informació a: http://www.fundacioudg.org

Josep Gordi Serrat
josep.gordi@udg.edu