Comediants: Inventors d’un nou llenguatge.

Palau Robert de Barcelona. Fins al 28 d’agost.

Si vàreu poder gaudir de la màgia dels espectacles de Comediants, de la creativitat esclatant, dels colors dels somnis i la poesia que transmetien, no deixeu de fer una breu, però intensa immersió en el seu món, a través d’aquesta excel·lent exposició que hi ha al Palau Robert de Barcelona. Jo n’era una fan, dels Comediants. Altres grups artístics del seu moment a mi em semblaven barroers (com els Joglars), en canvi, Comediants em van semblar un exponent de la suma de l’art popular i l’art modern convertit en espectacle i portat a l’escenari. D’aquesta manera he viscut l’exposició, molt ben plantejada, màgica com ells, i també un bocí de la nostra història cultural recent. «El teatre és la falsedat màxima per explicar les veritats de l’ànima»: ho trobareu a l’exposició.

IMG_1610 IMG_1608IMG_1613

Maria-Josep Hernàndez

Oratori del Llibre de Sinera. Salvador Espriu – Mercè Torrents.

Columna Música SL 2014. Doble CD

Espriu

Mercè Torrents, l’any 1968, va posar música a una quarantena de poemes del Llibre de Sinera. Així s’inicià una llarga col·laboració amb Salvador Espriu. Alguns fragments de l’oratori van ser interpretats i gravats per Núria Feliu, però l’obra no es va estrenar sencera fins a l’any 1981. Als anys noranta es va fer una nova instrumentació i el 2013, aprofitant la celebració de l’any Espriu, se’n va fer aquesta gravació, dirigida per Concepció Ramió i que compta amb les veus de Núria Candela, Joan Valentí i Núria Feliu (recitant els poemes); Névoa, Lloll Bertran, Marta Valero i Joan Valentí (cantant), el pianista Joan Miquel Hernández, el cor de cambra Dyapason, i l’orquestra Terres de Narca. Una interpretació excel·lent i una bona manera d’aproximar-se al Llibre de Sinera.

Mercè Solé

Salt Lake Vocal Artists i Kings Singers videos, un parell de canals ben interessants al Youtube

Lamento no saber ben bé ni com se citen els canals del Youtube. Però aquests dos que us recomano són fàcils de trobar.

CorEl Salt Lake Vocal Artists és un cor d’una qualitat extraordinària, especialitzat en música religiosa contemporània. No gaire fàcil d’escoltar si no hi esteu acostumats, però és una bona introducció a músiques desconegudes. Aquí teniu una mostra d’un fragment del rèquiem de Bernat Vivancos, la gravació del qual no fa gaire s’ha editat a Catalunya (Neu Records) amb uns altres intèrprets.

L’altre grup, els King Singers, és molt conegut. KingsEs tracta d’un sextet de veus masculines, que inclou contratenors, tenors i barítons-baixos. Canten de tot i més: música lleugera, música antiga, música contemporània, profana i religiosa, amb un gran sentit de l’humor. Tots els registres possibles. Us deixo amb una paròdia de la “gran música”, que no té pèrdua.

Els seus canals al Youtube permeten gaudir de tastets de les seves creacions.

Mercè Solé

Barcelona a cau d’orella. Xavier Theros.

Barcelona a cau d’orella. Xavier Theros. Editorial Comanegra, Barcelona 2013

Una ciutat és una inesgotable font de riqueses arquitectòniques, urbanístiques, històriques, personals, col·lectives, pintoresques, tristes, màgiques, vulgars, inesperades, impossibles, grans, petites, minúscules… en fi, que els adjectius es podrien acumular aquí inacabablement. I recollir riqueses d’aquestes en un gran nombre, i publicar-les en un llibre, és un goig per al lector que tingui les antenes sintonitzades, ni que sigui només una mica, en aquesta longitud d’ona.

Un servidor les hi té, i molt. Em fa feliç passejar per un lloc i saber-ho tot, d’aquell lloc. Per això (deixeu-me fer-me una mica de propaganda) vaig escriure fa tres anys un llibre recollint tot el que sabia del meu poble, un llibre que es diu Viladecans, els llocs i les històries, i que si us pica el baterol podeu demanar-lo al correu trestorresviladecans@telefonica.net.

Doncs bé, dcobertaacauorellaesprés de tots aquests preàmbuls, us voldria recomanar vivament el llibre Barcelona a cau d’orella. Són 500 pàgines (justes, ni una més ni una menys) on l’autor recorre Barcelona i recull pas a pas tot el que es pot saber de cada carrer, de cada racó, de cada ambient… Un llibre que es pot llegir assegut al sofà de casa, i fer una visita virtual a la ciutat, o es pot llegir visitant presencialment alguns dels llocs que s’hi expliquen, duent-lo a les mans com a guia.

Josep Lligadas

La música en el castillo del cielo. Un retrato de Johann Sebastian Bach.

La música en el castillo del cielo. Un retrato de Johann Sebastian Bach. John Eliot Gardiner. El Acantilado 312. Quaderns Crema: Barcelona 2015.

John Eliot Gardiner és un músic anglès especialitzat en la interpretació amb criteris històrics de la música barroca. És a dir, busca que la música adquireixi una sonoritat i una forma d’interpretació semblant a la de l’època en què va ser composta. En directe només l’he pogut escoltar una vegada, amb les Vespres de la Mare de Déu de Monteverdi al Palau de la Música i és una experiència que, si no és per intervenció d’alguna mena de demència, crec que no oblidaré mai.

Doncs ara s’acaba de publicar en castellà un completíssim estudi sobre Bach, el nucli del qual també es pot veure en un documental de la BBC (https://www.youtube.com/watch?v=_OA_wOqgec0). Una obra que permet una aproximació a la persona de Bach des de perspectives molt diverses: el context històric, la seva formació musical, els camins de la seva generació de músics, el luteJohann_Sebastian_Bach__1Aranisme i el pietisme, la seva religiositat, la família, la relació amb els nuclis de poder… Gairebé 900 planes! I és clar, una obra escrita des de l’experiència de la interpretació de Bach al llarg de tota una vida. Us enganyaria si us digués que és facilíssima de llegir, però és cert que aconsegueix mantenir l’interès per als qui, com jo, no som músics però ens agrada molt Bach. Les qüestions més tècniques es poden deixar de banda sense perdre el fil. Això sí, el llibre és força car (44 €). Però no em penedeixo gens d’haver-lo comprat.

Mercè Solé