De la Pietà de Miquel Àngel, a Picasso i a Síria

Com no saber que fa 80 anys que Guernica va ser bombardejada per avions de la Legió Condor? Un record dolorós i encara recent. Quanta falta fa recuperar la memòria històrica i vetllar per no perdre-la (més).

Picasso va inspirar-se en aquest fet per fer un mural per al Pavelló Espanyol de l’Exposició Universal de París de 1937 i ara el museu Reina Sofía ofereix la possibilitat de descobrir el fet històric, el marc de l’Exposició Universal, els treballs previs i paral·lels del gran mural. És “Pietat i terror en Picasso. El camí cap a Guernica”. Arribar a la sala on està exposat el “Guernica”, tot i l’atapeïment de gent, s’ho val! I més si el transformem en un moment de contemplació. Escenes que ens fereixen, que entelen els ulls, colpidores… I més si pensem que avui, continuen repetint-se… No és Alep una Guernica dels nostres dies?

La meva escena: la “pietà” en què una mare sosté als braços el seu infant mentre crida punyentment. No escoltem el seu crit avui? No ens fereix? Dóna per a la reflexió personal…

I si trobeu l’ocasió, excursió a Madrid abans del 4 de setembre… Ah, i els diumenges a la tarda es pot fer la visita del museu de franc!

Maria Antònia Bogónez Aguado

Va d’expo…

Sí, de Renoir, del gran Renoir… A París? No, no cal! I és que la Fundació Mapfre de Barcelona, presenta a les seves parets fins al 8 de gener quadres de Pierre-Auguste Renoir sota el títol “Renoir entre dones”. Són 70 obres que podríem veure als museus d’Orsay i de l’Orangerie, però que temporalment podem contemplar a la cantonada de casa, en el preciós i cèntric palauet Garriga-Nogués (Diputació, 250). Com no trobar una estona per afegir-nos al ball del Moulin de la Galette? O entrar en la intimitat de casa seva, amb el seu fill i la seva mainadera? O veure la sensació de calma de “Les banyistes”? O poder comparar amb artistes catalans que també van viure a París? O amb Picasso, Van Gogh, Degas o Bonnard?

renoir-entre-dones-de-lideal-modern-a-lideal-classic-col-leccions-dels-museus-dorsay-i-de-lorangerieL’impressionisme de nou a casa nostra, amb retrats i escenes de la vida de les dones del París del tombant del segle XIX al XX, no només gràcies als pinzells de Renoir, sinó també de Picasso, Van Gogh, Degas o Bonnard. I també permetent veure la manera de presentar el Moulin de la Galette per part de pintors catalans de la mateixa època.

Ai, quines ganes de veure-la!

Maria Antònia Bogónez Aguado

Jo veig el que tu no veus. Una gràfica de l’autisme.

CaixaForum Girona. Fins al 18 de setembre.

DSC_0192 Si anéssim per la vida amb més humilitat prendríem consciència de tants mons i tantes realitats que tenim al nostre entorn i ni tan sols coneixem, però que les circumstàncies poden fer-nos descobrir algun dia. És el que m’ha passat amb l’autisme i l’Asperger. Un món fins fa poc, per a mi, desconegut, del qual només tenia referència a través d’alguns tòpics i pel·lícules, o personatges de sèries, com el Toni, de Polseres Vermelles, aquell noi amb Asperger que han ingresDSC_0191sat a l’hospital (amb altres adolescents que pateixen càncer, anorèxia…), i que l’espectador percep que és especial i innocent, però que sorprèn, perquè sempre capta o sent allò que els altres no veuen, amb lucidesa i patiment alhora. Aquest punt de vista, el que els altres no veuen, és el de l’exposició que fins al 18 de setembre podeu veure al CaixaForum de Girona. No pretén explicar-nos què és l’autisme ni l’Asperger, només ens vol acostar a una altra mirada de les coses, que ens pot semblar immensament cDSC_0198reativa o extraordinàriament simple. Però és una altra mirada la que pot donar valor a les coses, com quan la pròpia ignorància ens fa obrir més els ulls si ens enfrontem a un món nou,  o com a la vida, en què per créixer, ens calen altres mirades del nostre entorn, de les persones, de les realitats. Us ho recomano. D’entrada no entendreu res, però després, si us deixeu anar, percebreu un món a descobrir. I també us recomano la visita al CaixaForum Girona, on es percep una cura especial en totes les exposicions, i que, sincerament, m’agrada més que en lDSC_0197a versió «gran museu»: tot més pròxim, més entenedor, més amable, i en un entorn d’encant indiscutible, com és el casc antic de Girona.

Maria-Josep Hernàndez

Respirs a l’estiu barceloní

Quedar-se a la ciutat a passar les vacances pot no ser opcional. Però en qualsevol cas hi ha refugis que ens permeten temperar la temperatura exterior i respirar per dins… Entrar en la Fundació Vila Casas, un migdia de dissabte calorós, m’ho va fer tenir present. Un edifici arqCan Framisuitectònicament preciós, una antiga fàbrica al bell mig del 22@, acull una excel·lent col·lecció de pintura contemporània catalana que permet de (re)descobrir pintors de tots els estils. Passejar-s’hi per les sales és tot un luxe!

I en la meva llista de sortides estiuenques n’hi ha unes quantes més: la fotografia de Philippe Halsman i l’art xinès de l’època Ming al CaixaFòrum, Ramon Llull a la Capella de Santa Àgata i al CCCB, “El divino Morales” a l’MNAC…

Parar-se, mirar, deixar-nos nodrir per allò que sovint se’ns escapa per les presses… Jo m’ho proposo serenament per a aquests dies de vacances, que no són res més que dies de deixar la rutina enrere, desconnectar (o intentar-ho!) del que ens afeixuga i connectar amb allò/Allò que ens allibera, guareix, refà, descansa.
Bon estiu!

Maria Antònia Bogónez Aguado