Exposició Banksy a Barcelona: per no quedar-nos amb el titular

Banksy és un artista dels que aconsegueixen ser notícia. Sap unir denúncia política, poesia i ironia. Sap provocar, conscienciar, fer-nos dubtar. Sap que el seu anonimat reforça el mite. I sap allò que el farà sortir a totes les televisions del món: recordeu les imatges de la subhasta d’art, on, en el moment que adjudiquen la seva obra a un preu astronòmic, aquesta s’autodestrueix? Així és Banksy.

El perill, com passa sovint, és quedar-nos només en allò que és notícia, en el titular. Aquest estiu, i més enllà, l’espai Trafalgar de Barcelona ens permet, a través de l’exposició The World of Banksy, descobrir-lo més a fons. Una part de l’exposició està dedicada a petites rèpliques de les seves obres gràfiques que ens conviden a veure el món amb ulls crítics: algunes molt conegudes, d’altres no tant. L’altra part, més immersiva, inclou reproduccions a gran escala: còpies de murals que ens traslladen a París, a Palestina, al mur de Berlín, als Estats Units… Tant si sou coneixedors del món Banksy com si només l’heu descobert superficialment, recomano aturar-se a llegir tranquil·lament, i una per una, la petita ressenya que acompanya cada obra i que ens posa en context de forma breu i clara. Complementen de forma idònia l’exposició alguns racons amb contingut audiovisual. Per tant, no ens quedem només en obres com “Sempre hi ha esperança”, coneguda com la nena del globus, o l’anti-militarista “El llençador de flors”… i fem immersió. Val la pena.

I per cert, en sortir, inevitablement anireu a parar a la botiga amb una àmplia oferta de marxandatge, cosa que molt ‘esperit Banksy’ no és. Però vaja, d’alguna manera, a les ments inquietes que conec també les ha remogut… i això sí que és més ‘banksyià’.

Espai Trafalgar. C/ Trafalgar, 34 – Barcelona
Horari: De dilluns a diumenge, de 10:00 a 20:00. Preus: de 9 a 12€. Gratuït: Infants fins a 6 anys i persones amb Grau de Discapacitat. Visites guiades: dilluns. Fins al 31 de desembre.
Més info: www.espaciotrafalgar.es

Maria-Josep Hernàndez

«Cayucos» per sortir de l’exclusió

La ignominiosa travessa del Mediterrani de milers de migrants que es veuen obligats a marxar dels seus països és una història d’horror si coneixem cas a cas les persones afectades. A l’Arxiprestat Badalona Nord i Sud, aquesta situació s’ha encarnat amb l’assentament irregular del barri del Gorg a Badalona on una nau es va incendiar provocant la mort de cinc persones. Aquest cas, que va despertar un gran interès mediàtic i de l’opinió pública està remetent com a notícia, però el cert és que aquest col·lectiu continua vivint amb penúria.

Des de Justícia i Pau de Badalona s’ha ideat l’acció solidària «L’horitzó és Àfrica» que té el propòsit de sensibilitzar la ciutadania i recollir fons econòmics. Així, Ibrahima Seydi, un escultor senegalès que ja porta molts anys a Catalunya, ha produït al seu país d’origen unes 150 figures artesanals en fusta en sis models diferents amb noms de persones que han mort en la travessia. Els fons obtinguts de la venda (es calculen 5.500 €) serviran per donar suport a l’associació Almas Quemadas, que aglutina persones afectades per l’incendi de la nau, i també per pagar el treball de l’escultor.

En l’acció també s’han implicat les Càritas parroquials de Sant Josep i de Santa Maria, la Fundació Llegat Roca i Pi, el monestir de Sant Jeroni de la Murtra, Stop Mare Mortum, l’Associació Noves Vies, Open Arms i el propi Arxiprestat. Igualment, també s’estan explorant altres sortides per a la integració sociolaboral d’aquest col·lectiu.

Aquí teniu l’enllaç al formulari per reservar les escultures.

Espai Subirachs

En un petit carrer del barri del Poblenou de Barcelona, Batista, 4; discretament instal·lat en uns baixos d’una comunitat de veïns; gairebé a tocar de la Sala Beckett, que ha revifat la seu de la Cooperativa Pau i Justícia on d’infant estudià Josep M. Subirachs (1927-2014); a prop de la casa on va néixer i de la casa on va viure d’infant, trobareu l’Espai Subirachs. Visiteu-lo. No us decebrà.

És un espai abastable, moderat, equilibrat, gens atabalador. Una selecció petita, però acurada, d’obres representatives (escultures, dibuixos, pintures, gravats, litografies, cartells, medalles…) de totes les èpoques de l’artista i un vídeo per contemplar l’obra pública monumental us permetran acostar-vos a Josep M. Subirachs, considerat un dels il·lustradors i escultors més importants de la Catalunya del segle XX, un treballador incansable que va deixar un llegat enorme.

Es pot visitar cada dijous, divendres i dissabte de 17 a 20 h i l’entrada és gratuïta. Si es vol una visita guiada per a un grup, llavors l’entrada val 5€ per persona i s’acorda el dia i l’hora més oportuns.

Per acabar us recomano que entreu a www.subirachs.cat. Entre molta informació que hi trobareu, a mi m’ha interessat molt un documental sobre la seva trajectòria.

Josep Pascual Comellas

Esteles a la terra. Conèixer els valors intangibles dels monuments megalítics del Solsonès

La retirada dels menhirs del Solsonès, ja fa alguns mesos, per part del Museu Diocesà del Solsonès, per poder-los estudiar, va desvetllar una certa polèmica sobre la conveniència de la seva preservació sota sostre o la seva continuïtat en el lloc on eren, perquè continuaven tenint significat espiritual per a molta gent. D’aquí que, de comú acord entre el museu, l’ajuntament de Riner i les entitats que reivindicaven tornar els menhirs allà on eren, s’organitzà una jornada que el dissabte 28 de setembre de 2019 al Miracle. Podeu trobar-ne informació aquí.

Mercè Solé

Una mica d’ikebana

Si teniu ganes de fer una activitat en silenci i en relació amb la natura, us recomano que us inscriviu a un taller d’ikebana. L’ikebana és un art floral japonès, que respon a tota una filosofia. Jo només n’he fet un tastet, però ho vaig trobar molt suggerent. Donar forma a una branca que has triat prèviament, desprendre-la d’allò que és accessori, posar-hi les flors que la il·luminen… Vas fent en silenci i tot d’una d’adones que potser el que estàs despullant de l’accessori no és només la branca sinó a tu mateix. Si us ve de gust, us podeu inscriure als tallers que cada estació de l’any s’organitzen a la Casa d’Espiritualitat del Miracle. El proper tindrà lloc de l’1 al 3 de novembre. En podeu trobar informació a la web Se n’ocupa Ferran Rodríguez, un mestre excel·lent.

També, si voleu aprofundir-hi una mica més i de passada fer també la ceràmica que contindrà l’ikebana, sapigueu que hi ha un curs de 27 hores que podeu fer al taller de Ruth Cepedano, a Barcelona, impartit per Rosa Vila-Abadal i Serra. Aquí podeu trobar-ne informació.

Mercè Solé

I per complementar l’anterior, una visita al Museu Picasso de Barcelona.

Seguint el fil de la meva veïna de plana, us recomano una visita al Museu Picasso, que fins al 20 de gener inclou una exposició (Picasso descobreix París) de diverses peces impressionistes i simbolistes del Museu d’Orsay de Paris, i del Museu National Picasso de Paris. Són les obres i els autors que van impressionar el jove Picasso quan va arribar a París. Recordeu que hi podeu entrar amb descompte si exhibiu el carnet de qualsevol biblioteca de la xarxa de la Diputació.

Mercè Solé

París – Picasso – Picabia: un tastet d’exposicions…

A Barcelona, ara que ve el pont de la Constitució i de la Immaculada i potser les vacances de Nadal, un parell d’exposicions entre tantes altres com aquests dies ens envolten (Velázquez, Stanley Kubrick, Lee Miller, Charlotte Salomon, Una infància sota les bombes,…). Em refereixo a “Toulouse-Lautrec i l’esperit de Montmartre” i “Picasso-Picabia. La pintura en qüestió”.

Escoltar el nom de Montmartre ens mena a París, i al Sagrat Cor, al Moulin de la Galette, a la vida de bohèmia i avantguarda a finals del segle XIX. Però l’exposició del Caixaforum (fins al 20 de gener del 2019) ens presenta altres cafès, el cabaret, les ombres xineses i un bon grapat d’artistes que van coincidir per aquelles dates amb Toulouse-Lautrec… Si podeu, el propi centre recomana anar a les hores vall (de 13.30 a 17 hores)… I és que si no, prepareu-vos per anar en processó de quadre en quadre…

“Picasso-Picabia. La pintura en qüestió”, a la Fundación Mapfre, resulta una exposició amable, de mesura assequible, que estableix paral·lelismes i diferències entre les vides d’aquests dos pintors. Una descoberta de Picabia per a aquells que no els coneixíem, una retrobada de Picasso i part de la seva evolució.

Les exposicions ens donen accés a l’art, fan que la Creació (amb majúscules i amb minúscula) ens entri pels sentits. Una bona manera d’obrir-nos a una major sensibilitat.

Maria Antònia Bogónez Aguado

Art contemporani i experiència

Dimarts, gràcies al suggeriment d’un company de feina, vaig anar amb ell a veure una exposició, d’una artista per a mi desconeguda…

Cada setmana, en un suplement cultural, hi ha una pregunta que plantegen a l’entrevistat sobre si entén, si l’emociona l’art contemporani… Hi ha respostes de tota mena… Algunes que semblen per cobrir l’expedient, políticament correctes i d’altres més elaborades… Jo m’havia emocionat amb alguna obra concreta, fins i tot amb algun muntatge, però mai amb tota l’obra exposada…

I és que l’exposició “Lita Cabellut. Retrospective” és un continu estímul a les sensacions. Et plantes davant d’un dels quadres (la majoria molt grans) i passen coses per dintre: intueixes, et remouen, t’interpel·len… Les mirades, les textures, les tècniques multidisciplinars… Els dos vídeos que projecten són deliciosos…

Descobrir que d’una infància duríssima, una visita als 15 anys al Prado la va trasbalsar i la va dur al món de l’art, ens parla de la resiliència i de la capacitat de superació. I dels dons amagats en cada persona.

No us espanteu: són obres hiperrealistes, diria. Fascinants!

Apa, per si voleu trobar un forat. L’exposició és ben cèntrica a Barcelona, a la Fundació Vila Casas, a tocar la plaça Urquinaona, i dura fins al 27 de maig.

Visca l’art i la cultura, que ens fan créixer, que ens donen perspectiva per mirar el món, que ens fan adonar-nos que la bellesa ens cura, ens mima, ens cal!

Maria Antònia Bogónez Aguado

L’Infern segons Rodin

Exposició a la Fundación Mapfre (Barcelona) fins al 28 de gener de 2018

Una visita a la Fundación Mapfre ens permet de descobrir “La porta de l’Infern”, obra central d’Auguste Rodin, en la qual va anar treballant al llarg de gran part de la seva vida. Trobant la inspiració en la “Divina Comèdia” de Dante Alighieri i també en “Les flors del mal” de Charles Baudelaire, és un viatge per elements mitològics, però també per sentiments i sensacions: dolor, desesper, amor, sensualitat… Poder assaborir “El pensador” (qui és? a qui o què representa?) o “El petó” (obra plena de moviment, erotisme, tendresa) justifica sobradament la visita a la cèntrica fundació i experimentar l’oportunitat de quedar aclaparada no només per la tècnica de l’escultor, sinó per la fondària de la seva cultura, les seves reflexions, el seu afany de perfeccionisme.

Maria Antònia Bogónez Aguado

De la Pietà de Miquel Àngel, a Picasso i a Síria

Com no saber que fa 80 anys que Guernica va ser bombardejada per avions de la Legió Condor? Un record dolorós i encara recent. Quanta falta fa recuperar la memòria històrica i vetllar per no perdre-la (més).

Picasso va inspirar-se en aquest fet per fer un mural per al Pavelló Espanyol de l’Exposició Universal de París de 1937 i ara el museu Reina Sofía ofereix la possibilitat de descobrir el fet històric, el marc de l’Exposició Universal, els treballs previs i paral·lels del gran mural. És “Pietat i terror en Picasso. El camí cap a Guernica”. Arribar a la sala on està exposat el “Guernica”, tot i l’atapeïment de gent, s’ho val! I més si el transformem en un moment de contemplació. Escenes que ens fereixen, que entelen els ulls, colpidores… I més si pensem que avui, continuen repetint-se… No és Alep una Guernica dels nostres dies?

La meva escena: la “pietà” en què una mare sosté als braços el seu infant mentre crida punyentment. No escoltem el seu crit avui? No ens fereix? Dóna per a la reflexió personal…

I si trobeu l’ocasió, excursió a Madrid abans del 4 de setembre… Ah, i els diumenges a la tarda es pot fer la visita del museu de franc!

Maria Antònia Bogónez Aguado

Va d’expo…

Sí, de Renoir, del gran Renoir… A París? No, no cal! I és que la Fundació Mapfre de Barcelona, presenta a les seves parets fins al 8 de gener quadres de Pierre-Auguste Renoir sota el títol “Renoir entre dones”. Són 70 obres que podríem veure als museus d’Orsay i de l’Orangerie, però que temporalment podem contemplar a la cantonada de casa, en el preciós i cèntric palauet Garriga-Nogués (Diputació, 250). Com no trobar una estona per afegir-nos al ball del Moulin de la Galette? O entrar en la intimitat de casa seva, amb el seu fill i la seva mainadera? O veure la sensació de calma de “Les banyistes”? O poder comparar amb artistes catalans que també van viure a París? O amb Picasso, Van Gogh, Degas o Bonnard?

renoir-entre-dones-de-lideal-modern-a-lideal-classic-col-leccions-dels-museus-dorsay-i-de-lorangerieL’impressionisme de nou a casa nostra, amb retrats i escenes de la vida de les dones del París del tombant del segle XIX al XX, no només gràcies als pinzells de Renoir, sinó també de Picasso, Van Gogh, Degas o Bonnard. I també permetent veure la manera de presentar el Moulin de la Galette per part de pintors catalans de la mateixa època.

Ai, quines ganes de veure-la!

Maria Antònia Bogónez Aguado

Jo veig el que tu no veus. Una gràfica de l’autisme.

CaixaForum Girona. Fins al 18 de setembre.

DSC_0192 Si anéssim per la vida amb més humilitat prendríem consciència de tants mons i tantes realitats que tenim al nostre entorn i ni tan sols coneixem, però que les circumstàncies poden fer-nos descobrir algun dia. És el que m’ha passat amb l’autisme i l’Asperger. Un món fins fa poc, per a mi, desconegut, del qual només tenia referència a través d’alguns tòpics i pel·lícules, o personatges de sèries, com el Toni, de Polseres Vermelles, aquell noi amb Asperger que han ingresDSC_0191sat a l’hospital (amb altres adolescents que pateixen càncer, anorèxia…), i que l’espectador percep que és especial i innocent, però que sorprèn, perquè sempre capta o sent allò que els altres no veuen, amb lucidesa i patiment alhora. Aquest punt de vista, el que els altres no veuen, és el de l’exposició que fins al 18 de setembre podeu veure al CaixaForum de Girona. No pretén explicar-nos què és l’autisme ni l’Asperger, només ens vol acostar a una altra mirada de les coses, que ens pot semblar immensament cDSC_0198reativa o extraordinàriament simple. Però és una altra mirada la que pot donar valor a les coses, com quan la pròpia ignorància ens fa obrir més els ulls si ens enfrontem a un món nou,  o com a la vida, en què per créixer, ens calen altres mirades del nostre entorn, de les persones, de les realitats. Us ho recomano. D’entrada no entendreu res, però després, si us deixeu anar, percebreu un món a descobrir. I també us recomano la visita al CaixaForum Girona, on es percep una cura especial en totes les exposicions, i que, sincerament, m’agrada més que en lDSC_0197a versió «gran museu»: tot més pròxim, més entenedor, més amable, i en un entorn d’encant indiscutible, com és el casc antic de Girona.

Maria-Josep Hernàndez

Respirs a l’estiu barceloní

Quedar-se a la ciutat a passar les vacances pot no ser opcional. Però en qualsevol cas hi ha refugis que ens permeten temperar la temperatura exterior i respirar per dins… Entrar en la Fundació Vila Casas, un migdia de dissabte calorós, m’ho va fer tenir present. Un edifici arqCan Framisuitectònicament preciós, una antiga fàbrica al bell mig del 22@, acull una excel·lent col·lecció de pintura contemporània catalana que permet de (re)descobrir pintors de tots els estils. Passejar-s’hi per les sales és tot un luxe!

I en la meva llista de sortides estiuenques n’hi ha unes quantes més: la fotografia de Philippe Halsman i l’art xinès de l’època Ming al CaixaFòrum, Ramon Llull a la Capella de Santa Àgata i al CCCB, “El divino Morales” a l’MNAC…

Parar-se, mirar, deixar-nos nodrir per allò que sovint se’ns escapa per les presses… Jo m’ho proposo serenament per a aquests dies de vacances, que no són res més que dies de deixar la rutina enrere, desconnectar (o intentar-ho!) del que ens afeixuga i connectar amb allò/Allò que ens allibera, guareix, refà, descansa.
Bon estiu!

Maria Antònia Bogónez Aguado