Quan cuinar és un acte d’acollida

Sempre que he anat a la Casa d’Espiritualitat del Miracle, he tornat pensant que s’hi menjava molt bé. Menjar equilibrat i gustós, ben triat i ben cuinat, encara que fos per a una tropa nombrosa. Des que hi col·laboro una mica més assíduament, com a membre dels Amics de la Casa del Miracle, aquesta valoració s’ha eixamplat.

Jo la veritat és que soc una cuinera de circumstàncies. Vull dir que posada en la necessitat de cuinar ho faig tan bé com puc, procurant complaure la concurrència, però des d’una mirada benèvola diria que no guanyaria cap concurs. La proximitat amb la cuina del Miracle i la Mercè, la seva cuinera, m’ha fet adonar d’unes quantes coses, tant del funcionament d’una bona cuina amb vocació de servei per dir-ho així, com del funcionament dels hostes que som nosaltres.

En primer lloc, que hi ha moltes coses de la bona cuina que no es veuen: la utilització de farines que no recremin l’oli, desterrar les fregidores, prendre’s la molèstia de desgreixar el menjar, coure al forn evitant al màxim els fregits; fer servir verdures fresques i aliments de proximitat; aprofitar i reciclar el menjar que ha sobrat, buscar que el menjar també entri pels ulls; procurar oferir aliments fàcils de mastegar i fàcils de pair per a tothom; aprendre a fer una cuina equilibrada quan s’hi afegeixen criteris vegetarians o vegans.

En segon lloc, reconec que ser cuiner avui és altament meritori, perquè proliferen tota mena d’al·lèrgies i intoleràncies. Algunes de ben serioses, les altres potser no tant. En qualsevol cas, planificar un dinar vol dir tenir en compte moltes variables i de vegades fer diversos menús. És feina, sens dubte. Al menjador del taller ocupacional de discapacitats de Viladecans, que fa servei a un centenar llarg de persones, el servei de càtering proporciona dinou menús diferents per adaptar-se a les necessitats de tots els usuaris: sense sal, sense gluten, sense greixos, sense sucres i un llarg etcètera que reconec que se m’escapa.

Us deia, però, que la cuina del Miracle m’ha fet adonar d’alguns aspectes de nosaltres mateixos, hostes. Per començar, que no sempre valorem la feina que hi ha al darrere d’un servei. També que, amb totes les excepcions que calgui, sospito que hi ha qui confon la intolerància de debò amb la conveniència o no de prendre determinats aliments. He pogut comprovar com gent que demana una dieta sense gens de lactosa, cosa que per a la cuinera vol dir preparar unes quantes coses a part, si li fan goig unes croquetes se les menja sense manies. Ho celebro perquè vol dir que la seva salut és millor del que semblaria, però no sé si és conscient que complica la vida innecessàriament als altres.

Després també observo que tots estem molt acostumats a menjar a la carta. Si hi ha pomes, volem peres. Si hi ha làctics (amb greixos i sense greixos, amb sucres i sense sucres) desitgem peremptòriament la fruita. Si hi ha alguna cosa que no ens ve de gust o que potser ens fa mal, n’exigim una altra. Passar amb no menjar-ne o menjar-ne menys no forma part de les nostres expectatives. No n’hi ha prou amb les alternatives habituals: si no pots prendre llet, pots prendre una infusió per esmorzar. Però no, cal llet de soja. I si és de soja, la voldrem de civada. I si la donem de civada en pols, la voldrem líquida. Sospito que allò de desitjar sempre el berenar del veí forma part de la nostra constitució humana.

Potser direu que em passo i tindreu raó. Però igual que cuinar amb cura, atenció i estimació per als hostes, intentant respondre a totes les seves necessitats, és un acte d’acollida, una certa austeritat en els hostes és també una forma de respecte i d’agraïment per tot allò que és a la nostra disposició, que és molt en una societat, com la nostra, d’abundància (si més no de moment). Bon profit!

Mercè Solé

En el ressò dels salms. David Jou.

Blog dels Amics de la Casa del Miracle

En el número anterior de L’Agulla, us parlàvem dels poemes que David Jou havia fet a partir dels salms, arran d’unes jornades organitzades per la Casa d’Espiritualitat del Miracle. I us posàvem un parell de tastets.

Ara podeu llegir la totalitat d’aquesta re-creació d’alguns salms en aquesta plana web.

Mercè Solé

Els salms, poesia d’avui, al Miracle

Contemplar els salms des del seu vessant poètic, i no només religiós, representa un salt considerable en la seva percepció. Perquè de la poesia n’esperem bellesa, un llenguatge no convencional estructurat de manera significativa i ens hi aproximem deixant la significació teològica i fins i tot de pregària en un segon pla.

Aquest és l’exercici que vam fer al Miracle uns quants afortunats i afortunades del 8 al 10 de novembre passats. De la mà de dos extraordinaris poetes (David Jou i Maria Sevilla) i d’un monjo i una monja biblistes (Olga Nicolau i Ramon Ribera-Mariné) no menys extraordinaris.

El fet que bona part de l’activitat estigués orientada a percebre l’estructura formal dels salms, tan allunyada de la nostra manera d’entendre la poesia ara i aquí, i el fet que s’insistís en el vessant poètic no va impedir, ben al contrari, que al final els salms esdevinguessin significat del Déu que estima amb tota la seva càrrega jueva i cristiana reforçada per la forma de la seva escriptura.

Servidora ja coneixia la bona feina de l’Olga i d’en Ramon, a l’hora de fer-nos veure l’organització dels versos dels salms, la càrrega significativa i simbòlica de cada paraula, que connecta amb l’abans i el després de l’Escriptura, i la importància del lloc que ocupen en el vers.

Maria Sevilla, poetessa i feminista –i jove!!!– va aportar frescor i ens va ajudar a aprofundir en el significat de la literatura. Va fer una passejada també, que vaig agrair molt, per la literatura espiritual i connectada amb la Bíblia, ni que sigui de forma transgressora, d’unes quantes dones contemporànies nostres, inclosa la tan injustament bescantada en el seu moment Dolors Miquel amb el seu “Mare nostra”, que al Miracle vam escoltar amb l’atenció que sens dubte mereix.

David Jou, amb aquest do d’unir ciència, poesia i fe, va fer una relectura esplèndida d’uns quants salms i ens va regalar uns quants poemes de nova creació inspirats en els salms. Us en posem un parell de mostra al blog. S’aniran publicant a la pàgina web dels Amics de la Casa del Miracle.

En fi, si mai l’invent es repeteix, us el recomano molt. No puc dir que hagués entès tot el que es va dir. No puc dir que hagués après sistemàticament tot el que se’ns va arribar a explicar. Però sí que em sembla que he avançat en la comprensió interior dels salms, sí que se m’ha obert un munt de camins i suggeriments a l’entorn dels salms. I fer-ho ha estat un plaer immens.

Mercè Solé

Esteles a la terra. Conèixer els valors intangibles dels monuments megalítics del Solsonès

La retirada dels menhirs del Solsonès, ja fa alguns mesos, per part del Museu Diocesà del Solsonès, per poder-los estudiar, va desvetllar una certa polèmica sobre la conveniència de la seva preservació sota sostre o la seva continuïtat en el lloc on eren, perquè continuaven tenint significat espiritual per a molta gent. D’aquí que, de comú acord entre el museu, l’ajuntament de Riner i les entitats que reivindicaven tornar els menhirs allà on eren, s’organitzà una jornada que el dissabte 28 de setembre de 2019 al Miracle. Podeu trobar-ne informació aquí.

Mercè Solé

Una mica d’ikebana

Si teniu ganes de fer una activitat en silenci i en relació amb la natura, us recomano que us inscriviu a un taller d’ikebana. L’ikebana és un art floral japonès, que respon a tota una filosofia. Jo només n’he fet un tastet, però ho vaig trobar molt suggerent. Donar forma a una branca que has triat prèviament, desprendre-la d’allò que és accessori, posar-hi les flors que la il·luminen… Vas fent en silenci i tot d’una d’adones que potser el que estàs despullant de l’accessori no és només la branca sinó a tu mateix. Si us ve de gust, us podeu inscriure als tallers que cada estació de l’any s’organitzen a la Casa d’Espiritualitat del Miracle. El proper tindrà lloc de l’1 al 3 de novembre. En podeu trobar informació a la web Se n’ocupa Ferran Rodríguez, un mestre excel·lent.

També, si voleu aprofundir-hi una mica més i de passada fer també la ceràmica que contindrà l’ikebana, sapigueu que hi ha un curs de 27 hores que podeu fer al taller de Ruth Cepedano, a Barcelona, impartit per Rosa Vila-Abadal i Serra. Aquí podeu trobar-ne informació.

Mercè Solé

Els salms com a poesia.

Del 8 al 10 de novembre al Miracle. Amb David Jou, Maria Sevilla, Olga Nicolau i Ramon Ribera-Mariné.

Una proposta per fer-nos ressonar de la mà de dos poetes un clàssic de la literatura hebrea, el llibre dels Salms, que en néixer portem tots a les entranyes; més enllà del seu valor religiós, és una poderosa eina per expressar i elaborar els nostres sentiments més profunds, i per admirar la saviesa i la tècnica dels antics.

Menaran el present taller Ramon Ribera-Mariné, monjo i biblista, David Jou, poeta i físic, Maria Sevilla Paris, poetessa i filòloga, i Olga Nicolau, monja, economista i biblista. Aquí en teniu el programa.

Mercè Solé