La pandèmia va posar al descobert molts interrogants en relació a la crisi socioambiental, el context internacional, la fiscalitat, el món del treball, la sanitat, l’educació, les cures o l’habitatge als barris. Per donar resposta a alguns d’aquests temes “Ediciones HOAC” va publicar a finals de 2022 el llibre “Salir mejores. Una hoja de ruta de emergencia”, amb la participació de membres de l’equip de Cristianisme i Justícia.
Arran de la publicació del llibre, la GOAC i Cristianisme i Justícia han organitzat un curs en línia, sincrònic i gratuït, de deu sessions, sobre com la pandèmia ens ha afectat en diferents àmbits. La dinàmica del curs serà una exposició a càrrec dels diferents autors del llibre i un diàleg posterior amb les persones participants. Les sessions són de 19 h a 20 h.
El 13 d’abril tindrà lloc la inauguració del curs amb la sessió “Una anàlisi dels canvis internacionals”, i comptarà amb la intervenció d’Oscar Mateos; a continuació, el 27 d’abril, Dolors Comas-d’Argemir Cendra oferirà la sessió “Pandèmia i cures: les dones en primera línia”. Al maig estan previstes quatre sessions. “El debat dels impostos en el context postpandèmic”, el 4 de maig, amb Xavier Casanovas Combalia. El 10 de maig, “El món del treball després de la COVID”, amb la intervenció d’Albert Recio Andreu. El 18 de maig, “Crisi ecosocial, pandèmia i guerra”, a càrrec de Santiago Álvarez Cantalapiedra, i el 25 de maig, “Educació, COVID-19 i neoliberalisme”, amb Juan Francisco Garrido Jiménez. L’1 de juny, Nani Vall-llossera parlarà sobre “Salut, pandèmia i hospitalcentrisme”. El 8, “Desigualtat en l’habitatge i els barris”, amb Marta Domínguez Pérez. El curs s’acabarà amb la intervenció de Jesús Sanz Abad, el 15 de juny, amb la sessió “Quina nova normalitat? Anotacions sobre un horitzó postpandèmic”.
A més, el 20 d’abril a les 19 h es presentarà el llibre a Cristianisme i Justícia, en una sessió en format híbrid, presencial i en línia. Hi intervendran Jesús Sanz Abad, Nani Vall-llosera, Xavier Casanovas, Sonia Herrera i Berchmans Garrido.
més coneguts filòsofs del nostre temps. I just en plena pandèmia vaig saber d’aquest quadern que em podia servir com a reflexió sobre els temps convulsos i estranys que vivim… I és un breu assaig que es pot entendre, fins i tot per les persones que som alienes a la Filosofia.
Si se t’ha colat, com a tants, sigui des del cristianisme o des de l’humanisme, que la mandra és un greu defecte, que ens allunya de la perfecció, pot ser el teu llibre…
sagrado en las rutas migratorias, publicat per l’editorial Punto Rojo, l’octubre de 2017. Es tracta d’una visió diferent del món de la migració, d’una visió evolucionada, m’atreviria a dir.
M’ha encantat llegir el llibre, m’ha atrapat completament la manera com l’autor ens fa reflexionar sobre la vida, els temes que planteja i com és capaç de fer-nos somriure la lectura, malgrat que des de les primeres pàgines en sabem el final.
món dels esports. És cert que en els darrers mesos l’esport femení està apareixent més en els mitjans de comunicació. Campanyes com “Si no veus esport femení, et perds la meitat de l’espectacle” ajuden… El llibre que us recomano ens acosta a diferents dones, disciplines esportives, tant d’esport normalitzat com d’esport paralímpic…
Aquest llibre és fruit d’un projecte del grup Dones i Teologia de Saragossa, que celebren els seus 25 anys de vida. Està format per tres llibres en un estoig preciós. Il·lustracions alegres i cuidades i els relats de sis dones dels evangelis explicades per a criatures de 8 a 10 anys… Les dones que acompanyaven Jesús i formaven part de la seva comunitat, la samaritana, la viuda pobra, la dona siriofenícia, les germanes Marta i Maria, i Maria Magdalena.
Una biografia de Vasili Grossman, que completa i explica molt bé la novel·la Vida i Destí. Quan el vaig llegir em vaig quedar amb la impressió que l’òptica dels autors és decididament antisoviètica, però malgrat tot val molt la pena. Coneixem molt poc de la història de mig Europa: dels moviments de la població, dels exilis interns, de les seves fronteres, dels desplaçaments i revenges que va comportar el final de la guerra.
ser un dels primers a entrar a Auschwitz amb els soviètics per alliberar el camp i, en segon lloc, és una de les novel·les que més m’han impressionat i que em sembla una obra mestra. Les crues experiències del front oriental, tant per als soldats soviètics i nazis com per als jueus, són la base per descriure l’estalinisme i la seva evolució.
Alma Guillermoprieto és una reconeguda periodista mexicana, guanyadora fins i tot del Premi Princesa d’Astúries de Comunicació i Humanitats. Als seus 70 anys i després de cobrir molts esdeveniments de la vida llatinoamericana, es fa aquesta pregunta… a la qual arriba després de pàgines ben redactades, que ens acosten a la realitat de tantes defensores dels drets humans.
Fins fa un parell de setmanes, si em preguntaven per brigadistes internacionals a la nostra guerra civil, podia anomenar George Orwell i Simone Weil. És cert que a la meva època d’EGB i de BUP el conflicte del 36 era un tema pel que s’hi passava de puntetes. I jo no hi he aprofundit. Mea culpa!
Un llibre deliciós i subversiu. Deliciós per com està escrit, pel llenguatge cuidat, per les seves tres parts ben travades… I subversiu perquè ens fa descobrir per als qui no ho havíem pensat que la tranquil·litat potser no és l’actitud que des de l’Evangeli hauríem de recomanar, amb el “tranquil, tranquil·la” que sovint els nostres llavis dirigeixen a altres.
, nubiformes, herrumbrados, broncíneos, fogueados, en trenes de corredores y convoyes de salones, el veloz, rectilíneo, silencioso pedaleo de zapatitos negros permanentemente relustrándose al frote con el flotante, casi levitante, susurrar de la sotana, más reverentemente disminuido en su insignificancia a cada nueva, agreste, oronda, asténica, ceñuda, inflamada, envenenada, mazarínea, richeliesca púrpura cruzada, con la sonrisa lela, prieta, práctica del siempre disponible y siempre servicial adulador congénito profundo.
y la salud. La represión ha proscrito el descanso y la alegría como cosas malas, caídas en pecado, que tienen que pedir perdón y hacer penitencia. El descanso tiene que presentar la tarjeta perforada que demuestre que “ha fichado” en el reloj de control de su centro de trabajo, o, más propiamente, “centro de cansancio”. A su vez, la alegría tiene que presentar el certificado médico que acredite de ella haber “dado negativo” tras haber sido sometida a las correspondientes pruebas antidroga, controles antialcohólicos y profilaxis antivenéreas, o, más precisamente, “anticoncupiscentes”, oficialmente exigidas
L'Agulla 