Joan N. García-Nieto, encara

El passat 29 d’abril, la delegació de Pastoral Obrera del bisbat de Barcelona va organitzar un acte, amb ocasió del Primer de Maig, que va comptar amb la presència de Toni Mora, secretari general de CCOO del Baix Llobregat, i Eduardo Rojo, catedràtic de Dret Laboral de la Universitat Autònoma de Barcelona i vicepresident de la Fundació Utopia. El tema de fons de l’acte era: El treball decent, passat, present i futur. Va ser un acte reeixit, amb una elevada participació,  i amb la presència durant tot l’acte i entre el públic de l’arquebisbe Joan Josep Omella.

Patoral Obrera

Eduardo Rojo, persona molt propera a Joan N. García Nieto –en Nepo–, jesuïta, sindicalista, psuquero i membre de Cristians pel Socialisme, que morí el 1994 a Cornellà, tenia l’encàrrec de contrastar l’actual situació del món del treball amb la mirada del Nepo, que va deixar una profunda empremta lluitadora al Baix Llobregat i que va marcar diverses generacions de militants cristians i de sindicalistes.

Podeu llegir la intervenció sencera d’Eduardo Rojo aquí. Rojo assenyalà el declivi de les condicions laborals, que s’han aguditzat arran de la crisi, la desigualtat social, i resseguí algunes qüestions plantejades ja pel Nepo amb visió profètica i que es mantenen de rigorosa actualitat. Subratllà la necessitat de no caure ni en el pessimisme ni, com diu el papa Francesc, en la indiferència, seguint el fil d’una utopia que, en termes de Paulo Freire, pot definir-se com a l’“inèdit viable”, com a inspiració creativa de futur. No en va la Fundació Utopia, fundada per García Nieto, té com a objectiu oferir un servei públic de consulta d’un fons documental únic constituït per valuosa documentació de caràcter històric, social i sindical, i crear un espai de reflexió plural i obert on es puguin conèixer i analitzar els nous reptes i canvis a què s’enfronta la societat, especialment en el món del treball”.

D’entre les qüestions plantejades, Rojo va subratllar:

  1. L’anàlisi rigorosa i exhaustiva del món de l’activitat productiva i de la força de treball.
  2. La denúncia de l’explotació dels treballadors, que des de l’època de García-Nieto fins avui, han viscut diversos processos de fragmentació, descentralització i externalització.
  3. La imprescindible participació dels treballadors en les decisions que els afecten en el món empresarial i polític.
  4. L’impacte de les noves tecnologies. Des de la mort de García-Nieto fins avui es pot parlar fins i tot que som a les portes d’una quarta revolució industrial, amb l’ús de la intel·ligència artificial.
  5. La distribució, reorganització i repartiment del treball. Recordeu allò de “treballar menys perquè treballi tothom”?
  6. La recerca de models empresarials participatius i solidaris.
  7. La lluita contra qualsevol mena d’exclusió i de marginació.
  8. Un treball de qualitat, en condicions dignes.
  9. Abordar el fenomen migratori.
  10. Noves formes de redistribució de la renda.

Deu qüestions, que més aviat s’han aguditzat, i que continuen reclamant una resposta. Eduard Rojo les va sintetitzar en aquests reptes:

  1. L’atur estructural d’una part important de la població.
  2. Els canvis tecnològics.
  3. Els canvis en les estructures productives, amb transferència de la producció a països amb costos salarials molt inferiors.
  4. La importància d’adquirir els coneixements i la qualificació professional que les noves feines requereixen, partint ja de l’edat escolar.

I encara n’hi afegí un altre: el repte ecològic des de la perspectiva del papa Francesc, és a dir, de conservació de la natura i de preservació de condicions humanes dignes i justes en el treball.

Va ser un bon exercici de memòria històrica i simultàniament una injecció d’energia per continuar treballant en el món sindical, polític i social a favor d’un treball decent per a tothom.

Mercè Solé

L’Equip de Pastoral Obrera de Badalona: 20 anys

L’Equip de Pastoral Obrera de Badalona i Sant Adrià de Besòs es va crear durant el curs 1995-1996 fruit d’un compromís adoptat en el si del Consell Arxiprestal del Barcelonès Nord que les persones promotores estengueren ràpidament a tota la ciutat. L’EPO ha estat el marc en què membres de diferents moviments apostòlics, parròquies, religiosos i religioses i capellans obrers hem treballat conjuntament per estendre el Regne de Déu, intentant donar testimoni d’unitat i de complementarietat. No solament hem volgut fer de l’EPO un espai de formació sempre orientat al compromís evangelitzador i transformador, sinó també un espai comunitari on compartir pensaments, compromisos, somnis i vida quotidiana, un espai de germanor, celebratiu i joiós.

L’EPO s’ha relacionat amb un grapat d’entitats culturals, socials, sindicals, cíviques, polítiques de la ciutat, s’ha connectat amb persones d’altres religions i plataformes interreligioses, ha promogut itineraris i xerrades per conèixer la història obrera, Badalonaha participat i també encapçalat accions públiques compartides que han suposat un reconeixement de la dignitat dels treballadors i un record envers els obrers morts en el camp del treball i de la lluita obrera, ha realitzat cursets formatius de tipus social oberts a tothom i altres més específicament cristians. Per altra part la nostra tasca l’hem portada a terme en plena sintonia i comunió amb altres entitats eclesials: parròquies, Delegació Diocesana de Pastoral Obrera, Moviments Apostòlics Obrers, Consells Pastorals Arxiprestals, congregacions de religiosos i religioses, comunitats cristianes, altres EPO. També amb militants obrers que, tot i no ser creients, tenen com a referents Jesús de Natzaret i els valors evangèlics i simpatitzen amb la Pastoral Obrera.

Aproximadament l’EPO al llarg d’aquests 20 anys ha realitzat uns 200 actes culturals (xerrades, recessos, itineraris, cursos formatius, celebracions, etc.), tots ells gratuïts, amb una mitjana d’assistència de 25-30 persones. Temes destacats: l’acolliment dels nouvinguts i interculturalitat, els joves i la seva problemàtica, temes laborals i de treball, de vida quotidiana, de política (eleccions), de lluita per la justícia global, d’història obrera i moviment obrer, de fe, d’església,… Hem difós igualment els nostres plantejaments a través de fulletons (vuit), díptics, dossiers, documents, cartells, fulls, cartes… Amb una metodologia de fons de Veure, Jutjar i Actuar.

La nostra “petita i fràgil” història l’hem intentat difondre a partir de la publicació que porta per títol 20 anys de compromís obrer i espiritualitat cristina. Compromís i espiritualitat són dues paraules complementàries. En el nostre cas el compromís amb un món obrer i una classe treballadora que continua explotada, marginada i oprimida tot i ser la base de la societat, la que crea riquesa i fa avançar el món. I la nostra espiritualitat la qualifiquem de cristiana perquè la volem assentar en el seguiment de Jesús de Natzaret, el Crist, perquè creiem en Ell i que Ell és una proposta de vida autèntica i plena que nosaltres volem compartir i donar a conèixer als nostres companys de treball i de barri. Però volem deixar clar que el nostre model evangelitzador no és de proselitisme i conquesta sinó de compartir i contagiar-nos el que som, les nostres arrels, els nostres fonaments, els valors evangèlics, que de vegades no es diferencien gaire de l’espiritualitat i dels valors que tenen també molts companys lluitadors nostres no creients, que són -com ho va ser Jesús de Natzaret–, “persones per als altres”, persones generoses, solidàries. José A. Canillas: “Jo no sóc creient però els meus valors són els de l’Evangeli” .

Diverses raons ens han empès a publicar la nostra memòria històrica: Per mostrar que és possible una pastoral obrera unitària, que és necessari sortir de la “capelleta” particular en què de vegades ens movem i intentar caminar junts tal com Jesús desitjava. Per mostrar que l’Església –i l’EPO som Església– és sensible i propera a la realitat obrera, a la seva situació, als seus problemes, desitjos, utopies… Volem crear ponts d’entesa entre el món obrer i l’Església, durant molt de temps trencats, tot reconeixent els valors evangèlics ja presents en la lluita obrera per un món més just i fratern. Perquè el conjunt de cristians puguem créixer en consciència social i política, en compromís perquè els valors del Regne de Déu es visquin cada vegada més i amb més intensitat i es pugui construir una societat on totes les persones vegin reconeguda la seva dignitat.

Quedeu tots i totes convidats a la celebració dels vint anys de l’Equip de Pastoral Obrera de Badalona que tindrà lloc el 12 de març a l’Ateneu de Sant Roc de Badalona.

Emili Ferrando

Començar una nova responsabilitat sindical

“La teva trajectòria de vida t’ha portat fins aquí, Marta”. Aquesta frase la recordo d’una de les converses amb una bona amiga quan comentàvem i reflexionàvem sobre la responsabilitat que acabava d’assumir a Comissions Obreres. I és que no podia ser d’una altra manera.

Activista des de la meva adolescència, sent present en les associacions del barri, en l’esplai de la parròquia, en la JOC-JOBAC… juntament amb l’experiència personal, familiar i professional han conformat una manera de ser i estar en el món.

I aquesta manera d’entendre i interactuar en el món no és estàtica i perenne, però sí que es fonamenta en uns valors assumits i integrats com a persona. Valors que, sens dubte, han anat calant en la meva trajectòria tant personal com professional.

La lluita obrera, la defensa dels més desafavorits, la reivindicació d’un món més just per a tothom en definitiva, han marcat les decisions que he anat prenent al llarg de la vida. I la base d’aquestes conviccions sorgeixen d’una formació cristiana gestada a la parròquia d’un barri obrer, amb una Ensenyamentgent d’Església que entregava el seu temps per millorar les condicions de la gent que hi vivia.

Per això, el que assumeixo ara al sindicat és un pas més d’aquest camí. Com a professional de l’educació sé que tinc la responsabilitat de fer més just aquest món. Perquè la lluita també educa, perquè em “bull la sang” davant les injustícies que es donen en el món laboral, perquè crec que és possible influir en les polítiques educatives, perquè em sento classe obrera i perquè els valors de l’Evangeli que em van transmetre aquella gent d’Església senzilla del meu barri fonamenten les meves decisions.

Com diu la cançó, només puc donar “gracias a la vida que me ha dado tanto”… M’ha posat al davant persones que han confiat en mi oferint-me possibilitats d’acció diverses que m’han portat fins on estic ara. Vull agrair a tota aquesta gent senzilla, obrera, gent de fe, gent compromesa, haver cregut en mi. I acceptant les meves limitacions em poso al servei de CCOO, al servei de la gent, sent conscient d’on vinc i cap a on m’agradaria anar.

“Mare, mestra, sindicalista de CCOO… i una enamorada de la vida” rellegint el meu perfil de twitter observo que potser falta alguna cosa… ”dona de fe”.

Marta Tejedor

Treball decent

La reivindicació del treball digne o treball decent no és només cosa de les organitzacions sindicals, tant a nivell local com planetari. L’Organització Internacional del Treball (en endavant OIT) treballa de fa temps en aquest objectiu. Per tant és un front més que està obert en la lluita per assolir un treball decent per a tothom, a nivell planetari i global. Cal fer èmfasi en el terme «planetari» ja que la visió del treball decent cal entendre-la a aquesta escala.

La OIT fa temps que mobilitza recursos i promou encontres a diversos nivells entre representants dels governs, representants dels treballadors i representants de les patronals. Hi ha acords signats, una altra cosa és que en facin cas els qui han signat, però són acords amb full de ruta per assolir aquest objectiu del «treball decent». Per tant, quan parlem de treball decent com a reivindicació, ens podem recolzar a més a més en els objectius que promou l’OIT.A-treball digne

El concepte de «treball decent» està consensuat a nivell mundial. L’han formulat en els darrers anys governs, treballadors i patronals, sota les pautes que ha anat donant la OIT. El concepte «treball decent» es basa en el fet que el treball ha de ser font de dignificació, d’estabilitat familiar, de pau, de democràcies que han de treballar en benefici de tothom, d’un creixement econòmic per a tothom, no només per a uns quants.

Segons l’OIT el concepte «treball decent» es basa en quatre grans objectius que s’han d’assolir simultàniament per poder identificar el «treball decent».

1) Creació de treball, la qual cosa vol dir una economia productiva (no especulativa), inversions, llocs de treball i sostenibilitat, tot en un àmbit d’equilibri global.

2) Garantir els drets dels treballadors arreu del món: reconeixement i respecte a tots els drets a nivell planetari i en especial dels més desafavorits. Això vol dir marcs legals que protegeixin aquests drets.

3) Estendre la protecció social, com a mecanisme d’inclusió social, sense discriminació laboral per raó de gènere, seguretat laboral, horaris equilibrats i dignes, tenint en compte els valors familiars i socials, retribució digna i adequada, mecanismes de protecció davant la pèrdua o reducció d’ingressos (malaltia, atur, jubilació) i plena assistència sanitària.

4) Promoció del diàleg social i de la negociació col·lectiva, entre patronals i representants dels treballadors.

L’OIT ha promocionat en els darrers anys la celebració del Dia Mundial del Treball Decent, cada 7 d’octubre. Se’n comencen a fer ressò organitzacions sindicals, associacions i a casa nostra també diverses entitats d’Església sensibles a aquesta situació. Aquesta data comença a formar part del calendari reivindicatiu, i es van sumant esforços envers la seva celebració anual.

Tot això que planteja l’OIT pot semblar una quimera quan ho confrontem amb la nostra realitat de reformes laborals successives que van en el sentit contrari, quan el neoliberalisme econòmic ens ha portat a on estem. I pot semblar encara més una quimera o un broma de mal gust quan constatem les condicions de treball en països del ter món i el fenomen de l’emigració que tant de dolor provoca. Fins i tot hom pot criticar el mateix concepte de «treball decent» perquè no va a l’arrel de la injustícia que és el propi sistema capitalista. Però tenim un punt per on començar, i una legitimació de la lluita pel treball decent a nivell mundial, perquè el concepte l’avala la Organització Internacional del Treball, de la qual en formen part la majoria d’estats, que a més han signat el concepte i el seu pla de desenvolupament. Certament una eina més de suport a aquesta reivindicació.

El 7 d’octubre, any rere any, caldrà fer visible la lluita pel «treball decent».

Jaume Gubert