Dinant

Una bona idea feta realitat. Un dinar on tots érem companys, uns exercint en parròquies, d’altres ajudant-hi. No va ser pas un dinar de treball, sí d’autèntica amistat. La senzillesa ens feia companyia. Conversa, records, barrejats amb rialles i gestos plens de significat. Dues hores ben aprofitades.

És ben bonic l’encreuament de paraules que com qui teixeix la vida, anàvem comunicant-nos amb aquelles particularitats tan humanes, com és l’edat. Vivències que en llenguatge ben popular les expressem, tot dient: i sense fer mal a ningú…

Algun detall que a mi m’ha ajudat i que n’he fruït, com pot ser aquell company que amb tota naturalitat explicava, fins i tot fent-ne broma, la seva malaltia. M’ha agradat descobrir l’enyor del qui fa temps que no ha visitat llocs tan estimats on va rebre la sembrada de la vocació.

Els acudits i les bromes d’aquell llibret que de tant en tant anàvem espigolant.
Escoltar, comentar i crear a l’entorn aquell ambient amical on les cares rialleres fan que interiorment, fins i tot, cantem: És l’hora dels adéus… i tothom cap a casa.

Un dijous clar i serè de primavera a tocar del mar, el nostre Mediterrani i com qui no diu res, de tant en tant, el tren ens visitava.

Setmana de l’octava de Pasqua i pas a pas, caminant.

Ignasi Forcano Isern

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s