Recuperem els valors de la infantesa

Què seria una fe adulta que no deixés lloc als valors de la infantesa? Què seria un cristià que no fos fidel a la intuïció religiosa primera de la seva infantesa? La fe serà, a totes les edats, un lliurament confiat d’un mateix a la Providència paternal de Déu. Davant dels homes i davant de Déu, cal acceptar fer-se com un nen petit… Un infant ignora les seguretats calculades, les previsions laborioses; un fidel no ha de témer el demà… Un infant viu en l’avui, es desperta i s’adorm, protegit pel somriure del seu pare, de la seva mare; un fidel gaudeix de l’avui de Déu. Sap que, demà com ahir, el Pare/Mare és amb ell. Un infant està ell mateix, sense màscara i sense disfressa, sota la mirada dels qui l’estimen; un fidel està davant de Déu, en la veritat de la seva misèria, sense amagar-se darrera la màscara que el protegeix i deforma la seva veritable cara. Un infant s’adorm als braços de la mare; la fe també és el repòs: “El Déu dels temps antics és un refugi, ell et sosté amb els seus braços eterns” (Deuteronomi).(1)

Igual que els infants són receptors de vida, els adults també, des de la fe, sabem que el que aconseguim amb els nostres esforços és do de Déu, és quelcom rebut. En això som “com infants”. Per això repetim una i altra vegada la paraula “gràcies”, signe que res no és només nostre. Aquest és el rerefons de tota la nostra vida activa i compromesa.

Però podem entrar ara a concrecions més específiques sobre les “virtuts” de la infantesa que ens cal no perdre: per exemple la curiositat i les ganes d’aprendre. És veritat que anem acumulant coneixement i experiència. Però també és veritat que ens queda molt per aprendre i que la curiositat sempre és viva. L’exemple potser més viu és el de les noves tecnologies, en les quals potser ens costa entrar (no a tots…) però no només això. Però també el joc. No sempre és una simple evasió o una obsessió. És una activitat higiènica per a l’esperit, per a les relacions socials satisfactòries. I la il·lusió. Som capaços d’il·lusionar-nos amb el lleure, amb allò que potser durant la vida laboral no podem fer però és un dels somnis de la nostra vida: pintar, llegir, caminar… I la confiança, això sí, més madura, més lúcida, assumint les incerteses i els interrogants que sabem llegir. La confiança en Déu, en darrer terme, que ens fa viure en pau. I l’agraïment als germans, a Déu, a la vida. I l’acceptació de la riquesa de la diversitat, l’espontaneïtat en l’acollida dels altres, també dels desconeguts, dels quals potser instintivament desconfiem. I la lluita per la justícia, el sentit de la qual els nens i nenes s’encarreguen de recordar-nos amb les seves reivindicacions.

La invitació del Senyor a fer-nos com nens petits és simplement una invitació a pregar. L’home i la dona que preguen es tornen a fer petits sota la mirada de Déu Pare i Mare. (2)

Jesús també va donar exemple d’emancipació, de distanciament amb el pares quan es queda en el Temple i Josep i Maria el busquen desesperadament:

En veure’l allà, els seus pares van quedar sorpresos, i la seva mare li digué:

–Fill meu, per què t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia.

Ell els respongué:

–Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d’estar a casa del meu Pare? Però ells no comprengueren aquesta resposta. (Lluc 2,48-51)

El seguiment de Jesús ens convida a la nostra autonomia i a ser obedients al Pare… i a donar-li gràcies per la vida rebuda i per la missió de viure-la i fer-la viure d’una manera compromesa i joiosa.

Ramon Pujades

(1) Thomas, J. (1961). Creure en Jesucrist. Ed. Estela. Barcelona. Pàg. 35-40.(2) Ibídem.

Veure article anterior aquí.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s