Aquest 31 de juliol acabarà la commemoració de l’any ignasià, que va començar el passat 20 de maig 2021, en els 500 anys de la ferida que Iñigo de Loiola va patir en la defensa de Pamplona. Ignatius 500, que és el nom que ha rebut aquesta celebració, té un lema molt ignasià: “Veure noves totes les coses en Crist”…
Poc es pot afegir sobre sant Ignasi al que en Josep Maria Rambla va presentar a l’homilia de la celebració de març a la Sagrada Família, recollida a L’Agulla del mes de març.
Però, ¿i si mirem sant Ignasi i el seu llegat amb aquesta novetat, avui, en aquest racó de la nostra església, del nostre país, del segle XXI? ¿Quins trets podrien ajudar-nos en el nostre camí avui?
La història del que es va descriure com un pelegrí, és la d’un caminant… Impressiona veure la seva audàcia confiada. Com a tantes persones, una ferida (en el seu cas, física) va fer que se li minés el seu projecte vital: ell que era cortesà, amb pretensions de carrera i d’amors d’alt llinatge… I a poc a poc va anar deixant que Déu li anés fent veure el seu projecte: dòcil a l’Esperit, va deixar que la pregària, el silenci, l’austeritat li fessin ordenar la seva vida, créixer en llibertat interior…
La seva capacitat de descobrir els mecanismes de la persona el fan un mestre del discerniment: les seves regles (dins del seu llibre dels Exercicis) ens ajuden a descobrir per on ens va la vida, per on se’ns cola el mal esperit, com vèncer-lo, com viure cada moment des de la lucidesa i l’agraïment. Un regal per anar a fons en la vida, no sobrevivint, sinó perforant-la sabent-nos estimats i perdonats…
Ignasi va veient que el seu camí no el pot fer sol, que l’Evangeli s’ha de viure en comunitat, amb d’altres… I a poc a poc se li van unint altres companys, amics en el Senyor… Un sentit profund de la companyonia, la fraternitat, l’amistat, compromesa en missió compartida.
I aquell home que semblava seriós i adust, en l’Autobiografia i en el seu Diari Espiritual es va mostrant progressivament més sensible, atent als altres, just en el criteri, defensor de la veritat a qualsevol preu (incloent-hi la presó), de profunda pregària, de lucidesa i servei, de do de llàgrimes, de profund coneixement dels nostres mecanismes psicològics i espirituals.
Avui, l’espiritualitat ignasiana és per a molts de nosaltres una bastida que ens permet atansar-nos a Jesús i caminar a la seva manera pel món, en tot estimant i servint. I així intentar ser persones mestresses de la nostra vida, tot desfent afeccions desendreçades que ens impedeixen ser lliures, provant de trobar Déu en la vida quotidiana en tot, a elegir allò que coincideix amb el somni més pregon que ens habita (el somni de Déu per a nosaltres)…
¿No us sona a invitació sempre nova? 500 anys després, l’experiència de sant Ignasi pot portar-nos a viure més, en clau de magis: més lluny, més endins, més enfora, sempre millor, en el servei que ens du, al mode de Jesús, a posar la mirada en els preferits de Déu: qui pateix, qui plora, qui és víctima de la violència, de la pobresa, de la injustícia, de la soledat, de la fam.
Maria Antònia Bogónez Aguado
L'Agulla 