Tenir cura de la casa comuna: un llarg camí per endavant

L’encíclica Laudato si’ del papa Francesc ens parla de la casa comuna, la Terra, que per la nostra irresponsabilitat s’ha convertit en un planeta malalt i esgotat, on mentre uns malbaraten altres malviuen. Restaurar la casa comuna i aprendre a tenir-ne cura, perquè tothom pugui tenir el necessari per a la seva subsistència sense malmetre els ecosistemes que sostenen la vida, és una emergència. Però, què cal fer? per on començar?

Fotografia: Anncapictures. Pixabay

No podem ser il·lusos i pensar que el canvi d’uns quants hàbits quotidians, cosa que sens dubte cal fer, i la participació en algunes protestes i activitats comunitàries, a les quals no podem faltar, seran suficients per donar resposta als grans reptes que se’ns plantegen. La resposta ha de ser tan de fons i tan global que ha de trasbalsar fins els fonaments de la nostra societat i ens plateja, sens dubte, un llarg i costerut camí, tant personal com col·lectiu, pel qual cal avançar.

 

Per abordar-lo el papa ens proposa la conversió ecològica integral, és a dir, un canvi de mentalitat en profunditat, que eradiqui la nostra manera utilitària i consumista d’entendre el món, per obrir-nos a una nova perspectiva, arrelada profundament en la nostra fe viscuda en plena coherència, que ens porti a un canvi rotund d’estil de vida i al compromís social i polític vers un món sostenible, just i fraternal.

Com podem generar aquest canvi de mentalitat? Com podem alimentar una espiritualitat ecosolidària capaç de sostenir unes opcions de vida coherents amb la nostra fe? Quins canvis es requereixen en el nostre estil de vida? Com aconseguir i, si és necessari, forçar el compromís social i polític? Segurament és difícil donar una resposta categòrica a aquestes preguntes però podem aportar aproximacions, extretes de l’experiència, que ens hi poden atansar:

Canviar la cosmovisió requereix una actitud personal d’obertura i una disposició contínua a formar-se i informar-se a partir d’un l’esforç col·lectiu de sensibilització i educació de la comunitat. Alguns elements que poden ajudar:

  • Lectures: llibres, revistes, butlletins, informació contrastada de la xarxa…
  • Conferències, taules rodones, documentals, cinefòrum…
  • Tallers i dinàmiques diverses, jocs de rol…
  • Cursos, seminaris, jornades…
  • Grups de lectura, reflexió, revisió de vida, catequesi…
  • Intercanvi d’experiències, testimonis, agermanaments…
  • Exposicions, visites, sortides, rutes de descoberta de noves realitats…

Alimentar una espiritualitat ecosolidària implica no deixar-se atrapar per l’espiral d’activisme que ens envolta i dedicar temps a la interiorització, a la contemplació i a la pregària, deixant-se acompanyar per una comunitat que lloa el Creador, se sent immersa en el seu “projecte d’amor” per a tota la seva creació i sap “escoltar el clam de la Terra i el clam dels pobres”. Es tracta bàsicament que la perspectiva ecosolidària amari:

  • La pregària personal, familiar, en petit grup, en comunitat, interreligiosa…
  • Celebracions, vetlles, sagraments…
  • Recessos, exàmens de consciència, meditacions bíbliques, estudis d’evangeli…
  • Celebracions i pregàries a l’aire lliure, itineraris contemplatius a la natura, rutes eco-espirituals, pelegrinatges…
  • Celebracions específiques (Temps de la creació, dia de la Terra, del migrant, del medi ambient, de l’aigua, del canvi climàtic, de la justícia social, setmana de la reducció de residus…).
  • Els temps litúrgics forts (Advent, Quaresma, Pasqua, Pentecosta).
Fotografia: Iris_Bravo. Pixabay

Adoptar un estil de vida coherent amb la fe que professem, vol dir passar –tant a nivell personal i familiar, com a nivell de comunitat– del malbaratament a la sobrietat, del consumisme al consum responsable, de la indiferència a la solidaritat, de la inhibició a la implicació…. A tall d’exemple algunes propostes per al conreu de virtuts i hàbits ecosolidaris poden ser:

 

  • Realitzar compres amb criteris d’austeritat, respecte pel medi ambient, tracte just, solidaritat i coherència.
    • Austeritat: Evitar tot tipus de compra innecessària. Reparar i reutilitzar abans que comprar. Optar per objectes de segona mà. Evitar malbaratar.
    • Respecte pel medi ambient: Optar per productes de proximitat, de temporada, ecològics, respectuosos amb la biodiversitat, de residu mínim…
    • Tracte just: Optar per productes que garanteixen, tant en l’obtenció, en la producció com en la distribució, condicions laborals justes i respecte als Drets Humans.
    • Solidaritat: Optar per productes amb valor afegit perquè afavoreixen a col·lectius vulnerables
    • Coherència: Optar per comprar als establiments i empreses que garanteixin les condicions anteriors.
  • Practicar una economia ètica, solidària i coherent.
    • Operar amb entitats financeres que actuïn de forma ecosolidària (Banca ètica).
    • Establir, si s’escau, relacions laborals ètiques i coherents.
    • Complir amb totes les obligacions comptables i fiscals.
    • Donar suport econòmic a causes i accions ecosolidàries.
  • Minimitzar el consum energètic i proveir-se per mitjà d’energies renovables.
    • Contractar l’electricitat a una cooperativa que treballi amb energies renovables.
    • Instal·lar sistemes d’autoconsum: panels solars , aerogeneradors…
    • Evitar llums innecessaris i il·luminacions exagerades, usar bombetes de baix consum.
    • Optar per aparells elèctrics de baix consum “classe A” i utilitzar-los de forma eficient.
    • Revisar periòdicament aparells i instal·lacions (xarxa elèctrica, de gas, radiadors…)
    • Apagar els aparells elèctrics quan no són estrictament necessaris, inclòs el stand by.
    • Reforçar l’aïllament dels edificis (murs, tancaments…)
    • Evitar escalfar/refredar espais innecessàriament i controlar la temperatura de confort.
    • Reduir l’ús del cotxe: transport públic, compartir vehicles, anar peu o amb bicicleta…
    • Evitar viatges innecessaris i, en tot cas, escollir el mitjà de transport més sostenible.
    • Fer servir Internet de manera responsable i limitar l’emmagatzematge de dades digitals.
  • Reduir el consum d’aigua i evitar-ne la contaminació.
    Fotografia: Mafred Antranias. Pixabay
    • Instal·lar dispositius per reduir el cabal d’aigua (aixetes, wàters, dutxes…).
    • Revisar periòdicament les instal·lacions i reparar les petites pèrdues.
    • Recollir l’aigua de pluja i/o aigües grises i fer-la servir pel wc, regar…
    • Usar reg gota a gota i usar programadors per regar de bon matí o al vespre.
    • No emprar productes químics nocius pel medi per netejar ni per desembussar.
    • Evitar abocar objectes, olis, pintures, lleixiu… als lavabos i wc.
  • Optar per una alimentació ecosostenible.
    • Reduir el consum de productes càrnics i optar per alternatives vegetarianes i/o veganes.
    • Optar per productes locals frescos i ecològics.
    • Optar per plats d’elaboració pròpia i cuina casolana i evitar els productes precuinats.
    • Evitar malbaratar aliments: no cuinar en excés i reaprofitar.
  • Preservar la biodiversitat.
    • Ornamentar amb plantes naturals.
    • Plantar/cultivar vegetació mediterrània autòctona i evitar plantes exòtiques invasores.
    • Evitar utilitzar fertilitzants i biocides/insecticides químics tòxics.
    • Posar nius, casetes, menjadores d’ocells, hotels d’insectes…
    • Informar-se sobre l’impacte ambiental quan es fan obres o rehabilitacions.
    • Participar en horts i jardins ecològics compartits.
  • Reduir, reutilitzar i reciclar els residus.
    • Evitar productes d’un sol ús i embalatges innecessaris (especialment els plàstics).
    • Optar per reparar els aparells, reutilitzar els objectes i el mercat de segona mà.
    • Fer una selecció responsable dels residus i/o fer compost amb els residus orgànics.
    • Reduir la utilització de paper on sigui possible (correus per mail, impressions doble cara).
    • Fer servir paper reciclat, cartutxos de tinta reutilitzables…

Però els nous estils de vida han d’anar més enllà de l’esfera personal, han d’abastar les estructures socioeconòmiques, polítiques i culturals, per això el compromís social i polític és imprescindible. Estem cridats a ser una ciutadania que empeny, a través de l’esforç col·lectiu i del treball en xarxa, una política que tingui com a centre el bé comú i no els interessos d’una minoria. Alguns elements que poden servir per canalitzar aquest compromís poden ser:

  • Triar els representants polítics en funció que compleixin amb els compromisos de la cura al nostre planeta i a les persones més vulnerables.
  • Articular xarxes de suport i comunitats de solidaritat capaces de sostenir opcions de vida individuals que no resulten gens senzilles.
  • Participar en campanyes, accions, entitats i xarxes que treballen per a una societat més justa, solidària i respectuosa amb la natura.
  • Constituir plataformes ecosolidàries (compartir vehicles, intercanvi de serveis, horts compartits…).
  • Participar en accions de sensibilització entorn a determinades causes i recollir fons per a projectes ecosolidaris.
  • Denunciar les injustícies, la vulneració de drets humans i la devastació de la natura i participar en campanyes i accions reivindicatives de caire ecosolidari.

Tenim un llarg camí per endavant, només ens falta l’empenta de començar a caminar. Des d’EcoParròquia, la xarxa de parròquies i comunitats cristianes EcoSolidàries us convidem a fer-lo plegats.

Maria Bargalló

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s