Tenir cura de la casa comuna: un llarg camí per endavant

L’encíclica Laudato si’ del papa Francesc ens parla de la casa comuna, la Terra, que per la nostra irresponsabilitat s’ha convertit en un planeta malalt i esgotat, on mentre uns malbaraten altres malviuen. Restaurar la casa comuna i aprendre a tenir-ne cura, perquè tothom pugui tenir el necessari per a la seva subsistència sense malmetre els ecosistemes que sostenen la vida, és una emergència. Però, què cal fer? per on començar?

Fotografia: Anncapictures. Pixabay

No podem ser il·lusos i pensar que el canvi d’uns quants hàbits quotidians, cosa que sens dubte cal fer, i la participació en algunes protestes i activitats comunitàries, a les quals no podem faltar, seran suficients per donar resposta als grans reptes que se’ns plantegen. La resposta ha de ser tan de fons i tan global que ha de trasbalsar fins els fonaments de la nostra societat i ens plateja, sens dubte, un llarg i costerut camí, tant personal com col·lectiu, pel qual cal avançar.

 

Per abordar-lo el papa ens proposa la conversió ecològica integral, és a dir, un canvi de mentalitat en profunditat, que eradiqui la nostra manera utilitària i consumista d’entendre el món, per obrir-nos a una nova perspectiva, arrelada profundament en la nostra fe viscuda en plena coherència, que ens porti a un canvi rotund d’estil de vida i al compromís social i polític vers un món sostenible, just i fraternal.

Com podem generar aquest canvi de mentalitat? Com podem alimentar una espiritualitat ecosolidària capaç de sostenir unes opcions de vida coherents amb la nostra fe? Quins canvis es requereixen en el nostre estil de vida? Com aconseguir i, si és necessari, forçar el compromís social i polític? Segurament és difícil donar una resposta categòrica a aquestes preguntes però podem aportar aproximacions, extretes de l’experiència, que ens hi poden atansar:

Canviar la cosmovisió requereix una actitud personal d’obertura i una disposició contínua a formar-se i informar-se a partir d’un l’esforç col·lectiu de sensibilització i educació de la comunitat. Alguns elements que poden ajudar:

  • Lectures: llibres, revistes, butlletins, informació contrastada de la xarxa…
  • Conferències, taules rodones, documentals, cinefòrum…
  • Tallers i dinàmiques diverses, jocs de rol…
  • Cursos, seminaris, jornades…
  • Grups de lectura, reflexió, revisió de vida, catequesi…
  • Intercanvi d’experiències, testimonis, agermanaments…
  • Exposicions, visites, sortides, rutes de descoberta de noves realitats…

Alimentar una espiritualitat ecosolidària implica no deixar-se atrapar per l’espiral d’activisme que ens envolta i dedicar temps a la interiorització, a la contemplació i a la pregària, deixant-se acompanyar per una comunitat que lloa el Creador, se sent immersa en el seu “projecte d’amor” per a tota la seva creació i sap “escoltar el clam de la Terra i el clam dels pobres”. Es tracta bàsicament que la perspectiva ecosolidària amari:

  • La pregària personal, familiar, en petit grup, en comunitat, interreligiosa…
  • Celebracions, vetlles, sagraments…
  • Recessos, exàmens de consciència, meditacions bíbliques, estudis d’evangeli…
  • Celebracions i pregàries a l’aire lliure, itineraris contemplatius a la natura, rutes eco-espirituals, pelegrinatges…
  • Celebracions específiques (Temps de la creació, dia de la Terra, del migrant, del medi ambient, de l’aigua, del canvi climàtic, de la justícia social, setmana de la reducció de residus…).
  • Els temps litúrgics forts (Advent, Quaresma, Pasqua, Pentecosta).
Fotografia: Iris_Bravo. Pixabay

Adoptar un estil de vida coherent amb la fe que professem, vol dir passar –tant a nivell personal i familiar, com a nivell de comunitat– del malbaratament a la sobrietat, del consumisme al consum responsable, de la indiferència a la solidaritat, de la inhibició a la implicació…. A tall d’exemple algunes propostes per al conreu de virtuts i hàbits ecosolidaris poden ser:

 

  • Realitzar compres amb criteris d’austeritat, respecte pel medi ambient, tracte just, solidaritat i coherència.
    • Austeritat: Evitar tot tipus de compra innecessària. Reparar i reutilitzar abans que comprar. Optar per objectes de segona mà. Evitar malbaratar.
    • Respecte pel medi ambient: Optar per productes de proximitat, de temporada, ecològics, respectuosos amb la biodiversitat, de residu mínim…
    • Tracte just: Optar per productes que garanteixen, tant en l’obtenció, en la producció com en la distribució, condicions laborals justes i respecte als Drets Humans.
    • Solidaritat: Optar per productes amb valor afegit perquè afavoreixen a col·lectius vulnerables
    • Coherència: Optar per comprar als establiments i empreses que garanteixin les condicions anteriors.
  • Practicar una economia ètica, solidària i coherent.
    • Operar amb entitats financeres que actuïn de forma ecosolidària (Banca ètica).
    • Establir, si s’escau, relacions laborals ètiques i coherents.
    • Complir amb totes les obligacions comptables i fiscals.
    • Donar suport econòmic a causes i accions ecosolidàries.
  • Minimitzar el consum energètic i proveir-se per mitjà d’energies renovables.
    • Contractar l’electricitat a una cooperativa que treballi amb energies renovables.
    • Instal·lar sistemes d’autoconsum: panels solars , aerogeneradors…
    • Evitar llums innecessaris i il·luminacions exagerades, usar bombetes de baix consum.
    • Optar per aparells elèctrics de baix consum “classe A” i utilitzar-los de forma eficient.
    • Revisar periòdicament aparells i instal·lacions (xarxa elèctrica, de gas, radiadors…)
    • Apagar els aparells elèctrics quan no són estrictament necessaris, inclòs el stand by.
    • Reforçar l’aïllament dels edificis (murs, tancaments…)
    • Evitar escalfar/refredar espais innecessàriament i controlar la temperatura de confort.
    • Reduir l’ús del cotxe: transport públic, compartir vehicles, anar peu o amb bicicleta…
    • Evitar viatges innecessaris i, en tot cas, escollir el mitjà de transport més sostenible.
    • Fer servir Internet de manera responsable i limitar l’emmagatzematge de dades digitals.
  • Reduir el consum d’aigua i evitar-ne la contaminació.
    Fotografia: Mafred Antranias. Pixabay
    • Instal·lar dispositius per reduir el cabal d’aigua (aixetes, wàters, dutxes…).
    • Revisar periòdicament les instal·lacions i reparar les petites pèrdues.
    • Recollir l’aigua de pluja i/o aigües grises i fer-la servir pel wc, regar…
    • Usar reg gota a gota i usar programadors per regar de bon matí o al vespre.
    • No emprar productes químics nocius pel medi per netejar ni per desembussar.
    • Evitar abocar objectes, olis, pintures, lleixiu… als lavabos i wc.
  • Optar per una alimentació ecosostenible.
    • Reduir el consum de productes càrnics i optar per alternatives vegetarianes i/o veganes.
    • Optar per productes locals frescos i ecològics.
    • Optar per plats d’elaboració pròpia i cuina casolana i evitar els productes precuinats.
    • Evitar malbaratar aliments: no cuinar en excés i reaprofitar.
  • Preservar la biodiversitat.
    • Ornamentar amb plantes naturals.
    • Plantar/cultivar vegetació mediterrània autòctona i evitar plantes exòtiques invasores.
    • Evitar utilitzar fertilitzants i biocides/insecticides químics tòxics.
    • Posar nius, casetes, menjadores d’ocells, hotels d’insectes…
    • Informar-se sobre l’impacte ambiental quan es fan obres o rehabilitacions.
    • Participar en horts i jardins ecològics compartits.
  • Reduir, reutilitzar i reciclar els residus.
    • Evitar productes d’un sol ús i embalatges innecessaris (especialment els plàstics).
    • Optar per reparar els aparells, reutilitzar els objectes i el mercat de segona mà.
    • Fer una selecció responsable dels residus i/o fer compost amb els residus orgànics.
    • Reduir la utilització de paper on sigui possible (correus per mail, impressions doble cara).
    • Fer servir paper reciclat, cartutxos de tinta reutilitzables…

Però els nous estils de vida han d’anar més enllà de l’esfera personal, han d’abastar les estructures socioeconòmiques, polítiques i culturals, per això el compromís social i polític és imprescindible. Estem cridats a ser una ciutadania que empeny, a través de l’esforç col·lectiu i del treball en xarxa, una política que tingui com a centre el bé comú i no els interessos d’una minoria. Alguns elements que poden servir per canalitzar aquest compromís poden ser:

  • Triar els representants polítics en funció que compleixin amb els compromisos de la cura al nostre planeta i a les persones més vulnerables.
  • Articular xarxes de suport i comunitats de solidaritat capaces de sostenir opcions de vida individuals que no resulten gens senzilles.
  • Participar en campanyes, accions, entitats i xarxes que treballen per a una societat més justa, solidària i respectuosa amb la natura.
  • Constituir plataformes ecosolidàries (compartir vehicles, intercanvi de serveis, horts compartits…).
  • Participar en accions de sensibilització entorn a determinades causes i recollir fons per a projectes ecosolidaris.
  • Denunciar les injustícies, la vulneració de drets humans i la devastació de la natura i participar en campanyes i accions reivindicatives de caire ecosolidari.

Tenim un llarg camí per endavant, només ens falta l’empenta de començar a caminar. Des d’EcoParròquia, la xarxa de parròquies i comunitats cristianes EcoSolidàries us convidem a fer-lo plegats.

Maria Bargalló

Canvi climàtic? Millor, trencament.

Hauria de dir si no és massa per a mi.
Si puc fer res per fer veure que no passa res.
Apartar-me, probablement, quedar-me
al marge, passar pàgina, callar. O extreure,
amb cura, els claus que pengen a les parets 
de l’ànima i així evitar una dessecació.

Joan Elies Adell Pitarch. Canvi Climàtic

Deu ser per l’efecte postraumàtic del coronavirus que vaig dir que sí a la proposta del Josep Lligadas de parlar del Canvi Climàtic i no de “les ecoparròquies”… Quan he començat a mirar el tema m’he quedat astorat: com puc dir res, pobre de mi, d’una qüestió tan complexa i científica, i ara, en uns moments de tanta incertesa i confusió. I com dir-ne alguna cosa que provoqui interrogants. M’ho prenc com una penitència per ser agosarat i dir que sí, tan fàcilment. Sigui com sigui, a mi em preocupa personalment el tema, perquè més enllà de les estadístiques que es poden trobar en qualsevol article de divulgació, he pogut comprovar personalment, que els boscos, rierols, muntanyes, i glaceres… i tota la fauna que s’hi belluga… estan submergits en un procés de trencament del seu equilibri natural. Els viatges que he fet a llocs tropicals també m’ho han confirmat. Ja ho sabem, pèrdua de grans hàbitats, zones humides, desertització, reducció cap al cinquanta per cent de biodiversitat, contaminació galopant dels grans oceans… Tot fa preveure els pitjors escenaris. Tots els estudis diuen que l’escalfament del planeta, l’efecte hivernacle, és desbocat.

Difícilment es posen a la pràctica les mesures radicals que s’haurien de prendre i que es van proclamant a cada Cimera Mundial sobre el clima. Només s’executen petites correccions que no són compartides per tots els països, especialment pels més contaminants, mentre el rellotge del compte enrere, no para d’assenyalar el punt de no retorn i que amenaça seriosament la vida del planeta. Els avisos en forma de d’augment de catàstrofes provocades per fenòmens atmosfèrics, es van multiplicant any darrere any i cada vegada són més amplis i devastadors. Ho diu el conegut meteoròleg Tomàs Molina en el llibre col.lectiu, Esperança després del Covid 19, aparegut fa unes setmanes a la Claret: “El canvi climàtic porta i portarà canvis, que són i que seran cada vegada més accelerats i abruptes. La natura no avança d’una manera uniforme, ho fa a salts i amb trencaments que van canviant la realitat”. Evidentment aquestes “malalties” del planeta, afecten sobretot aquelles regions del món que són més sensibles als desequilibris climàtics i que estan menys preparades per a les emergències.

És cert que hi ha una opinió pública, especialment pel que fa a sectors crítics de les generacions més joves, que han aixecat la veu i s’han mobilitzat d’una manera admirable. Així mateix, moltes esglésies i comunitats de l’univers religiós de tot el planeta, fa algunes dècades que han anat denunciant la manca de resposta política i social davant d’un problema que ens afecta de ple i que pot canviar profundament la història de la humanitat. Ho fan des d’una visió transcendent de l’univers perquè el contemplen des de la perspectiva que es tracta d’una realitat creada, un regal per a l’espècie humana, i que és un do del qual en forma part la mateixa humanitat –la casa comuna– i que per això l’ha de preservar. La seva destrucció és el seu mateix declivi i amenaça la seva supervivència. El crit del Consell Ecumènic de les Esglésies –ho recull molt bé Antoni Matabosch en el llibret Ecologia integral i supervivència–, com els crits de les comunitats indígenes de totes les amazònies, són el mateix crit dels científics que ens omplen de dades incontestables i que proposen programes de contenció i de reversió urgents. La ciència i la religió curiosament de bracet denunciant el que es fa malament i promovent un canvi de paradigma que posi fi a la carrera cap al col·lapse.

Ara és fàcil apuntar-se a l’«això es veia a venir» o a prendre nota de la sotragada del Covid 19, que sembla evidenciar un cert cansament de la natura o la reacció de defensa instintiva, com el cos humà fa quan es posa malalt. En el nostre entorn immediat hem pogut constatar l’alleujament que han sofert els animals que viuen en llibertat, i que han campat al seu aire, mentre nosaltres i els motors que utilitzem, hem estat parats i confinats a casa, pacíficament. Una primavera extraordinària que feia molts anys que no havíem pogut contemplar.

¿Estem disposats a canviar de rumb per tal que la «ruptura climàtica», no sigui un fet irreversible? ¿En quina mesura ens podem contenir, frenar, moderar, i fressar models nous de consum i satisfacció de les nostres necessitats? ¿Fins a quin punt estem convençuts que el model de producció i de creixement, basat en una economia neocapitalista liberal i sense límits, ja no pot servir a la causa del progrés del conjunt de la humanitat sinó a la seva degradació?

La crida que fa el papa Francesc està avalada per la comunitat científica mundial, però va més enllà, com reclamen bona part de les tradicions religioses i dels moviments que critiquen el model pervers d’explotació dels recursos cada vegada més limitats i que no es podran recuperar mai més. Ara hem posat en les agendes conceptes que volen capgirar la dinàmica expoliadora, com el de l’economia circular. Allò que produïm i manufacturem ho hem de tornar al cicle de recuperació dels materials i deixar de convertir-los en brossa. Seria un pas important, però si no hi ha un canvi de visió del que és el planeta Terra com un cos viu que navega en la immensitat del cosmos i que s’ha de comprendre ell mateix com una realitat global en tota la seva xarxa de connexions i d’equilibris… difícilment podrem encarar un futur viable per a la humanitat diversa en un planeta molt ric, però finit. Exhaust ja en molts aspectes.

M’apunto a demanar-me i a demanar que, malgrat el difícil recolzament dels poders dels oligopolis i de les grans corporacions, no ens planyem, sinó que aprofitem qualsevol escletxa per proposar altres models econòmics productius que plantin cara i modifiquin les decisions que sempre estan sobre la taula: creixement indefinit, benefici pels rics, espoli de matèries primeres dels països pobres, explotació de la ma d’obra barata, transports contaminants de productes de baix cost, que acaben de tancar un cicle pervers. El que ara es comença a entendre com a “efecte papallona” no s’acaba d’aplicar, en negatiu, al comerç injustament produït, injustament transportat i injustament comprat pels rics del primer món.

El papa Francesc subratlla enèrgicament en la seva encíclica Laudato si’ que totes les criatures estan unides i interactuen en la casa comuna. Tot té a veure amb tot. Aquesta és la llei fonamental de l’univers: la sinèrgia, la solidaritat, la reciprocitat i la cooperació. «El món, més que un problema per resoldre, és un joiós misteri, que contemplem amb una benaurada lloança». Cal entendre la realitat, subratlla Leonardo Boff, no com una màquina sinó com un organisme viu… com un sistema obert i una xarxa de relacions, una mena de dansa, en la qual tothom hi participa. Tot en l’univers és cocreatiu, coparticipatiu, relacionat entre si i connectat amb tot i tots. (Un nou pensar per a ser tots un, Leonardo Boff/Anselm Grün).

Es per això que davant del desballestament del planeta a causa de l’extracció desaforada de tots els seus recursos, l’alternativa que se’ns presenta és una actitud mística i profètica, com a opció de vida, que ens porti a una pràctica personal i col·lectiva paral·lela a la dinàmica embogida de la societat basada en el consum. No podem canviar res sense una nova mentalitat i uns altres criteris i estils de vida. Una nova consciència. Una espiritualitat que ens retorni a la veritat del que som a dins d’aquest univers obert i dinàmic del qual formem part, segons la magnifica contemplació de Teilhard.

Els acords de Paris del 2016, proposaven que l’escalfament del planeta s’hauria de limitar, per a finals de segle, als 2º C. Tal com van les projeccions, al 2030 ja haurem superat aquest límit i a finals de segle podem arribar al nivell dels 4º, que ja seria catastròfic per al conjunt de la vida del planeta.

Al començament d’aquestes pinzellades deia que com m’atrevia a parlar d’un tema tan complex com és el canvi climàtic que prefereixo anomenar, més aviat, “trencament climàtic”. Una mena d’ecocidi programat. Acabo el meu atreviment proposant el que ens assenyala el papa Francesc: la conversió ecològica integral. No podrem frenar aquesta amenaça real si no ens “convertim” o “re-convertim” a una mirada mística i pràctica del món, on el paper de les persones, dels pobles i el medi natural es vegi com un tot integrat. Les paràboles de l’evangeli del gra de mostassa o del llevat en la pasta ens poden orientar. I si se’m permet, l’expressió inspiradora de Jesús, quan parla dels Signes dels Temps. El que inspiren i suggereixen és que no ens podem quedar palplantats i atordits pel que ens ve a sobre. Recordem el petit colibrí que davant l’incendi de la selva, mentre els altres animals fugien del foc i s’ho miraven de lluny, i el prenien per boig, ell només volava cap al riu, agafava amb el bec una petita gota d’aigua i la llençava per sobre del foc paorós una i altra vegada.

Només en la mesura de l’amor fou
fet l’univers per a nosaltres. 
Sense l’amor, només queda l’exili, 
l’absurd, l’atzar, la mort, la inèrcia: 
un univers, certament, no fet per a nosaltres. 

David Jou

Josep Maria Fisa

Una crida de la xarxa de parròquies ecosolidàries

Benvolguts/des,

En iniciar la setmana Laudato si’, que commemora els 5 anys de la publicació de l’encíclica, un bon gruix d’entitats d’Església, fem una crida a totes les parròquies, congregacions religioses, entitats, grups i comunitats de les diòcesis de Catalunya, a signar un compromís amb una ecologia integral.

La signatura pot ser tant a nivell individual com d’entitat. Animem tots els membres de la xarxa de Parròquies EcoSolidàries a signar com a entitat i a fer-ne difusió entre els membres de la seva comunitat per demanar la seva adhesió personal a aquest compromís.

També us agrairem que ens ajudeu a fer difusió d’aquesta recollida de signatures a través de la xarxa, per tal que arribi al màxim nombre de membres de la nostra Església Catalana.

Volem unir tota l’Església Catalana per donar resposta a la reiterada crida del papa Francesc a la conversió ecològica integral. Comptem amb tots/es vosaltres!

 

Sapigueu que L’Agulla ha signat aquest document, que trobareu a la plana següent i que us animem a signar, individualment o en nom de les comunitats i entitats de què formeu part. Podeu fer-ho aquí.

Compromís amb una ecologia integral

Nosaltres, responsables o membres de congregacions, comunitats, institucions, moviments o entitats, preveres, religiosos i religioses, laics i laiques membres de l’Església a Catalunya,

Tot celebrant el cinquè aniversari de la Carta Encíclica Laudato si’ del Papa Francesc, i també la recent publicació de la seva Exhortació Apostòlica postsinodal “Estimada Amazònia”,

En solidaritat amb tots aquells que pateixen les greus conseqüències de la pandèmia mundial sobre la salut i sobre l’economia, i que afecten especialment els col·lectius més vulnerables,

Preocupats perquè en els darrers anys s’han agreujat els factors que porten al trencament dels equilibris que fan sostenible la Terra i són cada vegada més greus les conseqüències per als països i les comunitats més pobres del món,

Preocupats perquè el nostre model de desenvolupament depredador i el nostre estil de vida consumista generen greus i creixents perjudicis als ecosistemes i la biodiversitat, promouen exclusió social i provoquen un canvi climàtic que obliga poblacions senceres a marxar cap a altres territoris per motius de supervivència,

Conscients que la crisi sanitària mundial que patim ha mostrat un cop més la profunda interdependència de la família humana i la necessària coresponsabilitat de tots en el destí de la humanitat, i ens ha ofert una nova oportunitat per avançar en la construcció d’un món més just i fratern,

Fent nostre el document de compromís signat el 20 d’octubre de 2019 per participants del recent Sínode Panamazònic a les Catacumbes de Domitila.

En profunda comunió amb el successor de Pere, invoquem l’Esperit Sant i declarem i ens comprometem personalment i comunitàriament a:

1. Assumir, davant l’amenaça extrema de l’escalfament global, la pèrdua de biodiversitat i l’esgotament dels recursos naturals, el compromís de defensar la Casa Comuna i cada un dels humans que l’habiten amb les nostres actituds i opcions de vida.
2. Reconèixer que no som els amos ni dominadors de la Terra, autoritzats a espoliar-la, sinó que nosaltres mateixos som terra (Gn 2,7-8), hostes i peregrins (1 Pe 1,17b i 1 Pe 2,11), cridats a ser els seus zelosos cuidadors i cuidadores (Gn 1,26 i 2,15).
3. Promoure una ecologia integral, en la qual tot resta interconnectat, els éssers humans i tota la creació, perquè totes les criatures són fills i filles de la terra i sobre ells aleteja l’Esperit de Déu (Gn 1,2).
4. Acollir i renovar cada dia l’aliança de Déu amb tota la creació. “Mireu, jo faig la meva aliança amb vosaltres, amb els vostres descendents i amb tots els éssers vius que us envolten: els ocells, els animals feréstecs i domèstics que han sortit de l’arca, en una paraula, amb tots els éssers vius de la terra” (Gn 9,9-10 i Gn 9,12-17).
5. Renovar a les nostres esglésies l’opció preferencial pels pobres, i en particular els pobles indígenes o originaris i, juntament amb ells, garantir el seu dret a ser protagonistes en l’Església, en la societat, en el concert mundial de pobles i cultures. Ajudar-los amb tots els mitjans al nostre abast a defensar i preservar les seves terres, cultures, llengües, històries, identitats i espiritualitats, acollint i valorant la diversitat cultural, ètnica i lingüística en un diàleg respectuós amb totes les tradicions espirituals.
6. Caminar ecumènicament amb altres comunitats cristianes en l’anunci inculturat i alliberador de l’Evangeli i amb altres religions i persones de bona voluntat, en solidaritat amb els pobles indígenes o originaris, amb els pobres i els petits, en la defensa dels seus drets i en la preservació de la Casa Comuna.
7. Assumir davant l’allau del consumisme un estil de vida alegrement sobri, senzill, contemplatiu i solidari amb els que poc o res tenen; reduir la producció de residus i l’ús de plàstics, optar per energies renovables, apostar per les empreses d’economia social i solidària i les finances ètiques, afavorir la producció i comercialització de productes agroecològics i de proximitat, utilitzar el transport públic sempre que sigui possible i donar suport a iniciatives que promoguin una nova economia i un nou model de desenvolupament fonamentat en el bé comú i l’ecologia integral.
8. Posar-nos al costat dels que són perseguits pel seu servei profètic de denúncia i reparació d’injustícies, de defensa de la terra i dels drets dels petits, d’acollida i suport a les persones migrants, les que cerquen refugi o les que són objecte de tràfic o explotació.
9. Conrear veritables amistats amb els pobres, visitar les persones més senzilles, malaltes o privades de llibertat per qualsevol causa, ser a prop de les persones sense treball, sense sostre o sense papers, defensant la seva dignitat, exercint el ministeri de l’escolta, del consol i del suport que porten alè i renoven l’esperança.

10. Animar a totes les parròquies, congregacions religioses, entitats, grups i comunitats de les diòcesis que fan camí a Catalunya a concretar aquest compromís comunitari en les seves activitats i fer tots els esforços possibles perquè es promogui, s’aprofundeixi i es vagi posant en pràctica la crida urgent del papa Francesc a una Conversió Ecològica Integral.

Conscients de la nostra fragilitat, de la nostra pobresa i petitesa davant dels tan grans i greus desafiaments, ens encomanem a la pregària de l’Església.

15 de maig de 2020

 

Ecoparròquia: Parròquies i comunitats cristianes EcoSolidàries

ECOPARRÒQUIA és una “Xarxa de Parròquies i comunitats cristianes EcoSolidàries” disposades a fer camí per respondre a la crida a la conversió ecològica integral que fa el papa Francesc a l’encíclica Laudato si’. Un camí que mena vers un model de persona i de societat més justa, més solidària i més respectuosa amb la creació.

Com el seu nom indica, la crida a participar-hi s’adreça prioritàriament a les parròquies però també a tot tipus de comunitats cristianes (comunitats religioses, escoles, moviments… ) que vulguin esdevenir un espai on experimentar un nou estil de vida fruit d’aquesta conversió.

Es tracta de tenir la voluntat de caminar i, en funció de la realitat i el ritme propi de cada comunitat, anar avançant pas a pas, donant-se suport mútuament per aprofundir tot el treball pastoral, assumint les aportacions de l’encíclica, a partir de quatre eixos:

Una nova mirada

L’encíclica Laudato si’ té un contingut de gran riquesa temàtica i, més enllà del propi text, assenyala molts àmbits de reflexió i aprofundiment. Es tracta doncs d’aprofundir-hi per adoptar i difondre la seva perspectiva que relaciona de manera indestriable crisi social i crisi mediambiental. Es plantegen en aquest sentit tres línies d’acció:

  • Divulgació de l’encíclica (Presentacions, xerrades, grups de lectura, publicacions, exposicions…)
  • Formació i aprofundiment en els continguts de la conversió ecològica (Conferències, cinefòrums, seminaris, tallers, jornades d’estudi, grups de diàleg…)
  • Incorporació dels continguts ecosocials a les dinàmiques de la comunitat (Catequesis d’infants, joves i adults. Grups d’adults. Grups bíblics. Esplai parroquial….)

Espiritualitat Ecosocial

Promoure una espiritualitat amb contingut ecosocial, sobre la qual ancorar els canvis de mentalitat necessaris que planteja l’encíclica, que al llarg de tot el text presenta punts de reflexió i elements de gran densitat espiritual que mouen a la pregària i es poden incorporar a la litúrgia. Es plantegen per això, dins d’aquest eix, dues línies d’acció:

  • Interioritat i pregària (En espais de pregària ordinaris o específics. Propostes de pregària personal o familiar. Vetlles, jornades, recessos. Itineraris contemplatius a la natura i rutes ecoespirituals. Pregàries ecumèniques per la creació…)
  • Litúrgia i sagraments (En l’eucaristia ordinària o celebracions específiques, en la celebració dels temps litúrgics o en el sagrament de la reconciliació. Celebració del Temps de la creació. En la revisió de vida, estudi d’evangeli….).

Nous estils de vida

Laudato si’ és una crida a l’acció i a un canvi de paradigma que ha de transformar la vida quotidiana de la pròpia comunitat, però també la dels seus membres i les seves famílies. Per generar aquests processos de canvi es proposa:

  • Gestió ambiental responsable de la parròquia/comunitat (Consum responsable. Economia ètica, solidària i coherent. Compra responsable: ecològica, justa, solidària, austera, coherent. Residu zero: reducció, reutilització i reciclatge. Usos ecològics dels espais…)
  • Propostes per al conreu de virtuts i nous hàbits (Publicacions, xerrades, tallers… per orientar als membres de la comunitat en el canvi d’hàbits. Serveis d’assessorament ecosolidari. Experiències pilot. Propostes d’intercanvi i cooperació. Visites a entitats ecosolidàries, model d’alternatives socials i mediambientals. Activitats per gaudir de la natura (caminades, sortides amb bicicleta…). Elements de suport (documentació, blogs o espais web…).

Compromís social

Laudato si’ insisteix en la necessitat de noves polítiques locals, nacionals i internacionals per orientar la política i l’economia vers el desenvolupament integral de la persona i la plenitud humana. Cal per tant impulsar la participació dels membres de la comunitat cristiana en campanyes, accions, entitats i xarxes que treballen per a una societat més justa, solidària i respectuosa amb la natura. Això suposa:

  • Treball en xarxa (Col·laboració amb associacions locals de protecció ambiental i defensa dels Drets Humans. Participació en accions comunitàries locals. Suport a campanyes i plataformes pel desenvolupament sostenible. Promoció del voluntariat en plataformes i entitats ecosolidaries. Participació en la Xarxa de Parròquies EcoSolidàries…)
  • Denúncia i reivindicació (Plantejament de qüestions ambientals i socials a les autoritats locals. Participació en campanyes de denúncia i accions reivindicatives de caire ecosolidari…)
  • Solidaritat (Participació en campanyes de sensibilització entorn a determinades causes. Recollida de fons per a projectes ecosolidaris…)

Justícia i Pau impulsa i dona suport a aquesta xarxa. Assessora a l’equip impulsor de cada comunitat, proporciona orientacions i propostes pràctiques i participa directament en alguna activitat ( xerrada, taller, recés, itinerari de reflexió…). També posa a disposició de totes les comunitats de la xarxa una plataforma web que proporciona i facilita l’intercanvi de materials, informació sobre campanyes, accions, entitats i xarxes ecosolidàries, promou l’intercanvi d’experiències i facilita el treball en xarxa amb les altres parròquies/comunitats.

Maria Bargalló