Aporofòbia? “No, lo siguiente!”

Odio aquesta expressió, però em dóna la sensació que l’aporofòbia ha quedat superada per la discriminació i la impunitat. Un increment de la violència larvada en una ciutat que vol ser aparador i no espai de convivència. Ploro per la Barcelona que estem construint entre tots plegats!

En dos dies, dues experiències m’han fet pensar que el rebuig al pobre ja no queda en la invisibilització, en no voler veure’l, en fer com si no hi fos, perquè ens molesta la seva presència. La por ha estat substituïda per l’atac, per creure’s amb la força de fer-los mal, de bloquejar qualsevol possibilitat de què persones vulnerables visquin (o malvisquin) entre nosaltres…

Sota de casa fa mesos que hi viu un home asiàtic, en el que era l’entrada d’una caixa d’estalvis, tancada per la crisi financera. Aquesta setmana passada un matí tota la vorera davant d’on jau, va aparèixer ruixada amb oli. Ben perillós per a ell, per a qualsevol vianant… I una manifestació clara que algú no el volia allà… L’anonimat covard de prendre la “justícia” (millor, la injustícia) en la foscor de la nit, d’amagat el protegia… Potser algú dels que han verbalitzat que tenir-lo a baix devalua el preu dels pisos de l’escala… Ho he sentit dels llavis de persones que hi viuen des de fa més de quaranta anys i que probablement mai no es traslladaran, ni que sigui per qüestió d’edat. Els criteris del mercat, les trampes de l’especulació se’ns colen per tots els porus. Duríssim! Són els meus veïns, la gent amb qui fa anys que em creuo a l’escala, ens saludem, són amables i educats…

Just l’endemà em diuen que en un centre per a persones sensellar de Ciutat Vella han posat alguna mena de silicona en el pany de manera que no puguem entrar, ni els residents ni els voluntaris. Quina falta de misericòrdia, fer que no tinguin lloc on aixoplugar-se sis homes!

D’alguna manera sembla que la impunitat es té garantida… La mateixa dels Salvini o dels dirigents de la UE, quan no obren els ports als vaixells que salven vides al Mediterrani! La mateixa del govern Sánchez quan fa retorns en calent a la tanca de Melilla! El mateix desvergonyiment dels líders de Vox quan proclamen que volen canviar les concertines per un mur de 6 metres a la frontera que així no es faran mal qui intenti saltar-la… però és clar, tampoc no la creuaran…

I amb aquests testimonis de les altes esferes del poder, els meus conciutadans deuen creure’s en el dret de decidir qui pot dormir i on… O millor, que no dormin perquè la visió de pobres, de persones vulnerables ens molesta… Espero, que com alguns dels “prohoms” esmentats, no s’emparin en un rosari i en una lectura dels Evangelis que no s’assembla gens a la Bona Nova de l’amor i de la preferència de Jesús pels pobres que a mi em mou i m’interpel·la.

Maria Antònia Bogónez Aguado

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s