L’experiència d’una PAH local

Fa cosa d’un mes algú em va dir: “Darrerament sembla que la PAH (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca) no surti tant als mitjans…”. I just, dos dies més tard, apareixien notícies amb companys davant de les seus del PP o de la delegació del govern o al Congrés per dir que SÍ, que la llei 24/2015 no es suspèn ni es porta al TC… Una Llei per la Dació en pagament, el lloguer assequible, habitatge social, subministraments garantits i stop definitiu als desnonaments. Una Llei que no és pas del govern català sinó de la gent que ho ha fet possible a través de la Iniciativa Legislativa Popular amb la signatura i la mobilització de moltes homes i dones d’aquest país juntament amb les PAH, l’Aliança contra la pobresa energètica i l’Observatori DESC. Aquest és un exemple del que pot fer la PAH amb altra gent. La força de les PAH recau en l’extensió per tot el territori constituïts en assemblees d’homes i dones afectats més o menys directament per l’abús de les financeres.

Això és la PAH, un grup de gent, un moviment ciutadà per a la defensa i la conquesta dels drets més elementals. Tothom som afectats per la bombolla immobiliària i les estafes bancàries per una crisi imposada. I per això tothom pot ser membre actiu de les PAH. Tots i totes junts per fer moviment, per fer moure i remoure consciències però, també, per fer possible lleis més justes.

Nascuda l’any 2009 per fer front a les conseqüències més bèsties de la crisi com és deixar de pagar la hipoteca que et deixin al carrer i amb un deute de per vida. La PAH pretén ser un moviment apolític, i, certament, he conegut a gent simpatitzants i militants de partits diferents més o menys a l’esquerra –això sí–. Cert és també, que els dos darrers anys amb la formació de partits nous i de nombroses conteses electorals hi ha i hi ha hagut qui en alguns llocs ha fet servir la PAH com a instrument en benefici propi. La marxa de lideratges locals també s’ha fet notar. Però, malgrat tot, continuen existint i funcionant de manera altruista grups per tot el territori que a més de fer feina de denúncia i d’acompanyament fan una cosa que darrerament he trobat molt a faltar: espais de confiança, d’empoderament personal de molts que ja havien tirat la tovallola. Ho he après dels més de tres anys que des d’un grup de persones diverses vam assistir a una xerrada de Dempeus al municipi on portaven de convidat a un representant d’una PAH i ens vam adonar que podíem tirar endavant una PAH local, petiteta sí, però que tingués la responsabilitat de trobar-se amb persones afectades i, entre tots, aprendre quines podien ser les millors solucions a cada cas. I si no ho sabíem, no passava res perquè hi havia altres PAHs, més grans, més antigues, més experimentades, que ens ajudaven. Una autèntica xarxa solidària i de coneixement. Barreja de persones amb sabers de dret, economia, experiència amb històries de lluites obreres o populars amb moltes altres persones que per primera vegada es sentien amb força per poder assistir a una assemblea i lluitar pels seus drets i pels drets més bàsics dels companys.

La PAH no és una consultoria. Cal anar i participar, cal ser-hi, cal fer-se pròpies les causes, cal compartir per poder tenir èxit.  Sap què vol i com aconseguir-ho i s’ha anat demostrant amb el temps. Com tot tipus d’organització que vol ser horitzontal compta amb les seves assemblees locals i sistemàtiques, un lloc de trobada fixa en què els vells i els nous comparteixen espai, debat i camins vers les millors solucions de cada cas. Aquí sí que es compleix la dita que cada cas és un món, sovint un món enganxat a una hipoteca o a un IRPH abusiu, a un tracte vexatori per part de les entitats financeres on no es contempla qui hi ha al davant sinó el número d’expedient… La gent té nom i cognom, té fills, té família… I la gent necessita de l’acompanyament d’altra gent també amb nom i cognom i família per tal que tots i totes ens puguem empoderar de debò. Aquesta paraula deixa de ser només utilitzada a les universitats de ciències polítiques per posar-la en boca i en pràctica de molts homes i dones (que, per cert, també l’han après a utilitzar i amb molt bon criteri). La PAH és una eina per aconseguir que tots iPAH Molins totes puguem ser protagonistes del propi cas i de les seva presa de decisió. I això és bo perquè tot i que la responsabilitat és d’un mateix i la decisió és individual tot i que el procés sigui col·lectiu. Ningú diu a ningú què li cal fer sinó que s’informa, s’explica a partir de l’experiència dels altres, es comparteix, s’assessora, s’analitza… I es prenen decisions. L’assistència a les assemblees sempre comença donant la benvinguda als qui vénen per primera vegada i, a continuació, es comenta com han anat les gestions de la setmana i, molt sovint, podem fer un fort aplaudiment per fites aconseguides! Plors i rialles assegurades.

Tot plegat fa aire de moviment, de vent que mou i commou. Agraeixo haver-m’hi implicat i participar del que puc. El verd de la samarreta és un verd d’esperança feta realitat. És clar que hi ha ombres i futur incert pel sol fet que la poca millora en les contractacions fa que gent diversa deixi de venir per exemple, però cal encara que existeixi i que existeixi bé. O, com a mínim, ens diu que fer moviment per transformar és encara possible. Estic convençuda que les trobades primeres de molts cristians al llarg del temps no diferirien d’algunes de les nostres assembles. I que molts deixebles són com molts homes i dones senzills que he anat trobant i amb qui he après molt més que d’altres que vivien de sous per legislar. Perquè malgrat tot: ¡Sí se puede! Sí, es pot!

Laura Duran

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s