Temps de segona mà. La fi de l’home roig.

Svetlana Aleksiévitx. www.raigverdeditorial.cat

He descobert Svetlana Aleksièvitx, fa poc. No és cap mèrit meu, és perquè li han donat el premi Nobel de literatura 2015. En tot cas la meva única aportació al descobriment és que fa una temporada vaig resoldre una seqüència maligna: no tinc temps de llegir/doncs llegiré cosetes lleugeres/no m’omple el que llegeixo/doncs deixo de llegir… així que em vaig imposar tornar als clàssics o a autors contrastats, i he topat amb aquesta crònica excel·lent de la societat russa post soviètica. A més, sense conèixer un borrall de rus com és fàcil d’imaginar, puc afirmar que la traducció de Marta Rebón és magnífica –quin dia farem justícia als bons traductors?

Extret de l’epíleg del llibre: “Els russos han passat dels grans ideals de Dostoievski o Tolstoi al dilema de tenir o no tenir. En aquest espai de temps s’ha vist néixer dos homes nous, l’Homo sovieticus i l’home que coneixem ara, el qual, en gran part, és com el primer, però sense les bastides morals soviètiques, aclaparat per una llibertat que no s’havia atrevit ni a somiar.”

No és periodisme, no són memòries, no és anàlisi política…, però és tot això. És un recull de records i testimonis, petites cròniques individuals escrites en primera persona, intimistes fins i tot, retalls de vida que, cosits entre ells, ajuden a fer-nos un esbós antropològic d’aquesta societat que ha tingut una evolució tan diferent de la nostra i que ens resulta tan desconeguda.

Però també ens parla en genèric de les expectatives no acomplertes, de les desil·lusions individuals i col·lectives, dels grans canvis polítics que ho han d’arreglar tot i que al final només “ho arreglen” per a uns quants… Ai!, estic parlant de Rússia?…

Albert Farriol i Vinyes