Quan ets testimoni d’un ecocidi…

Des de fa uns anys, La Manga del Mar Menor acull alguns dies de les nostres vacances estiuenques. Uns amics murcians hi tenen un apartament. Són un exemple d’acollida, generositat, vida senzilla i atenta al món…

I des del seu pis, les postes de sol sobre el Mar Menor ens han estat un regal moltes vegades. Impressionants! L’esplendor de la creació… excusa per a moments de pregària i contemplació.

Ja feia temps que ens comentaven que l’altra banda de la gran albufera, la més allunyada del mar Mediterrani, estava ressentint-se… I no era només l’especulació urbanística (que també) la que estava a l’arrel del problema, sinó sobretot l’abús de l’agricultura intensiva. Sí, uns camps que deixaven anar a l’aigua fertilitzants que anaven ofegant la flora i la fauna (abans riquíssimes) d’un espai que devia ser un paradís fa unes dècades.

I aquests dies d’agost ens vam arribar a banyar-nos-hi, i cada cop es veien menys peixos, i l’aigua perdia transparència… Però uns dies abans del nefast dissabte 21 d’agost, vam pensar que ja no tocava: feia pena veure la pèrdua de qualitat de l’aigua i la natura…

Res comparable al que vam copsar aquell dia… De sobte, una platgeta deserta estava plena de gent… Alguns d’uniforme… Un parell d’agents de medi ambient feien comprovacions, agafaven mostres dels peixos i animalons marins que estaven arribant a la sorra en un intent desesperat de trobar oxigen… Un altre parell d’operaris omplien coves amb peixos morts… Alguns infants feien servir les seves xarxetes per ajudar-los… I uns ecologistes encapçalats per Pedro García, director de l’Asociación de Naturalistas del Sudeste, que porta més de 20 anys denunciant la situació degradada del Mar Menor, recorria la caleta, telèfon mòbil en mà.

Quan vam baixar, alguns acusaven els ecologistes, com si el que passava fos la seva responsabilitat: sort que hi eren, que han fet tanta feina de denúncia a tots els nivells. Ens deia que a la Unió Europea tenen el tema obert, però els mecanismes són lents… Que acabava de parlar amb la ministra de Medi Ambient… Però clarament denunciava al govern del PP que fa 24 anys que es manté a la comunitat autònoma de Múrcia. I que han anat optant per prioritzar el lucre d’uns pocs en detriment de la natura i del benestar de tots. La història de sempre: fer com si el planeta no tingués límits, com si tot quedés justificat pel guany i l’economia, per afavorir els amics poderosos… I sempre amb el discurs que fent-ho d’una altra manera es perdrien molts llocs de treball (com, si no, es poden perdre si ja no hi ha turisme a la zona, i qui hi anirà si s’acaba convertint en la claveguera que amenaça esdevenir?) Fins i tot el Pedro García comentava que potser l’única possibilitat era treure les competències mediambientals al govern murcià: sí, el 155 que tan bé coneixem els catalans!

Gairebé un mes després, cap mesura radical sembla presa. Lamentable!

Tots i totes hem vist imatges d’ecocidis en el món (incendis, inundacions, vessament de combustible al mar…) però veure peixos de tota mena (llenguados o angules inclosos), llagostins o crancs enormes intentant respirar on trenquen les minúscules onades del Mar Menor, o ensumar el seu olor a putrefacció sota el sol d’agost, és un record inesborrable. Espero no oblidar-lo… Però també desitjo que tots prenguem nota del que s’ha viscut a uns centenars de quilòmetres al sud de casa nostra perquè l’emergència climàtica que vivim i la cobdícia del capitalisme faran que episodis semblants vagin sovintejant deixant assolats racons del nostre planeta, paisatges estimats.

El 2050 és massa lluny: cal posar-hi fil a l’agulla ja, aquí, ara, arreu!

Maria Antònia Bogónez Aguado

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s