El pessebre en temps de pandèmia

Aquest Nadal no podrem contemplar el pessebre de la plaça de Sant Jaume de Barcelona. I el que és pitjor: no podrem discutir sobre si el seu disseny és encertat o no! Deixeu-me dir que, personalment, considero un error que no s’hagi fet aquest pessebre (a l’aire lliure… se m’acudeixen altres activitats que es podran fer i que de ben segur comporten més risc de contagi); però tant se val: no és d’això del que us volia parlar.

El que vull explicar-vos és com la pandèmia afectarà la tradició del pessebre. I, més concretament, els valors del pessebre. Perquè fer el pessebre porta implícit la vivència de certs valors. Sant Francesc d’Assís, que la tradició defineix com l’inventor del pessebre, en realitat no va fer mai cap pessebre. En canvi, va fer una cosa molt més important de cara a la tradició de fer el pessebre per Nadal: va celebrar una missa en una cova de Greccio (la nit de Nadal de 1223) i allà ens va ensenyar a viure el pessebre.

Sant Francesc, per exemple, ens mostra com fer el pessebre ha de tenir una dimensió comunitària. I ja es veu que la Covid-19 no ens ajudarà massa en aquest sentit. No sé si aquest Nadal es faran més o menys pessebres, o si els podrem visitar. A la manca del pessebre de la plaça Sant Jaume hi podem sumar (o restar!) moltes exposicions de pessebres que cada any s’organitzen als nostres pobles i ciutats i que, enguany, no obriran o, en el millor dels casos, es podran visitar amb restriccions. Això és una llàstima. Però el que em sap més greu són aquells pessebres que fem i compartim en família o en comunitat (a la parròquia, a l’entitat, al carrer…) i que inevitablement es veuran afectats per les limitacions a la mobilitat i a les trobades en grup.

Hi ha un altre ensenyament de sant Francesc d’Assís (de fet, n’hi ha moltíssims, però no tinc espai per explicar-los tots!) que és oportú explicar en aquest temps de pandèmia. El pessebre de sant Francesc no és, en cap moment, una recreació històrica d’un fet passat. El sant d’Assís ens recorda que el Naixement és quelcom que «passa» avui, en els nostres dies.

Explico això perquè en el moment d’escriure aquest text, a finals del mes de novembre, ja tinc notícies de pessebres que incorporen figuretes amb mascareta (de fet, els fabricants de caganers ja han presentat models d’aquesta figura popular que porten la mascareta «de sèrie»; però això dels caganers és un capítol a part).
Un exemple: el d’un pessebre d’un poble de Granada (un pessebre monumental que cada Nadal basteix una colla del poble) en el qual enguany les figures porten mascaretes i estan col·locades en el pessebre complint amb la distància social; en aquest pessebre els Reis porten com a present una vacuna contra la Covid, les filadores han canviat els seus estris per teixir mascaretes, i entre els pastors hi ha algun metge (en homenatge al personal sanitari). I un segon exemple: a l’exposició de l’Associació de Pessebristes de Badalona s’hi pot contemplar un diorama en què els tres Reis, degudament equipats amb mascareta, porten els seus regals a un nen que està ingressat en una habitació d’hospital.

Potser hi ha qui pensi que aquests pessebres estan fora de lloc: «A l’època de Jesús la gent no portava mascaretes!», es podria dir. I és cert. És clar que ben mirat a l’època de Jesús la gent tampoc portava barretina, ni els pastors feien allioli, ni la cova del Naixement estava al Pirineu! En canvi, si veiem pessebres amb aquestes característiques no ens estranyem pas, al contrari! Perquè, al capdavall, el pessebre reflecteix allò que és i que viu una societat. El pessebre reflecteix els paisatges, les pors i les alegries de la societat que el fa.
I, tornant al pessebre de sant Francesc d’Assís, si creiem que Déu s’ha fet home per compartir les dificultats i els dolors, i també les il·lusions, dels homes i les dones ¿per què no hauríem de posar aquestes dificultats i aquestes alegries al pessebre que, al capdavall, és la representació d’aquest «Déu-s’ha-fet-home»? Vist així, benvinguda sigui la pandèmia «en» el pessebre!

I, sobretot, feu el pessebre! (encara que els pastors no portin mascareta!).

Albert Dresaire Gaudí

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s