Els CIE i les “expulsions exprés”

CIEs 2Els Centres d’Internament d’Emigrants (CIE) són una greu anomalia en l’ordenament democràtic del país, són presons encobertes on es vulneren els drets de les persones que hi estan retingudes. Són una anomalia que es va mostrar amb cruesa amb les morts de Jonathan Sizalima, de Mohamed Abagui, d’Aramis Malukan (Alik), d’Ibrahim Sissé, i de Samba Martine, Les seves morts haurien de ser motiu suficient perquè els CIE ja fossin tancats!

Però no ho estan! i en les nostres visites setmanals com a voluntaris de la Fundació Migra Studium hem continuat sent testimonis durant els darrers CIEs 3tres anys que la vida a l’interior del CIE continua estant marcada per la falta de garantia dels drets fonamentals, per la por, pel desconcert, per la confusió i per la desesperança. Hem sigut i som testimonis del fort impacte psicològic i emocional que suposa la privació de llibertat sobtada només pel fet de no tenir papers, un xoc emocional que és extensiu als familiars dels interns.

La por i l’angoixa son constants i té a veure amb la situació de les condicions d’internament en el CIE, però sobretot amb la situació d’indefensió i incertesa que provoca el fet que en qualsevol moment poden ser “expulsats”, sense saber en quines condicions i a on. Les persones ens expressen la sensació d’injustícia que s’està vivint el seu sentiment de CIEs4desesperació, acompanyat en alguns casos de bloqueig i confusió. És difícil plasmar amb paraules aquesta experiència que transforma de manera traumàtica la vida d’una persona i la seva visió del món. Estem provocant un dolor terrible a persones que en molts casos no havien ni d’haver ingressat en un CIE. I és que al CIE ens hem trobat de tot: casos de possibles menors, persones sol·licitants d’asil, persones malaltes, persones amb menors al seu càrrec, persones sense vincles amb el país d’origen, persones amb arrelament familiar… Però també hem de ser conscients que aquest dolor el pateix la persona internada i els seus familiars.

El discurs de les autoritats criminalitza les persones retingudes en els CIE intentant assentar en l’opinió pública la idea que només s’expulsa a delinqüents il·legals i molt perillosos. D’aquesta manera, a més d’estigmatitzar el conjunt de la població immigrada es justifiquen les mesures de control i seguretat durant l’internament. El concepte policial, no jurídic, d’“expulsions qualificades” infla les xifres, incloent mers antecedents policials, procediments judicials en tràmit sobre els quals encara no ha recaigut sentència i delictes menors relacionats amb la pobresa i l’exclusió social, més habituals en aquests temps de crisi econòmica. No ens enganyem, al CIE també es criminalitza la pobresa.

Hi ha una altra realitat creixent. Les dades del Ministeri de l’Interior del 2013 sobre les expulsions indiquen que es van expulsar 4.726 persones des dels CICIEs 1E, i 6.462 des de comissaries. Les anomenades “expulsions exprés”, són més barates, més eficaces i més invisibles, s’executen en 72 hores, només amb el pas per comissaria. És un mètode més eficaç d’expulsió que l’internament en un CIE, perquè es redueixen les possibilitats de defensa. Es fan sense garanties, ja que no se’ls subministra assistència lletrada i a més no es valoren ni les circumstàncies personals ni l’arrelament. Contra el discurs oficial, aquestes expulsions afecten especialment persones amb mera estada irregular al nostre país, i no els qui tenen un procediment judicial obert per algun delicte, ja que això, paradoxalment, els atorga més garanties judicials.

Els CIE i les expulsions exprés plantegen la immigració com un problema, quan el que cal és un canvi de paradigma en les polítiCIEs 5ques migratòries que passi a concebre la immigració com un dret i com un fenomen social consubstancial a qualsevol sistema social i qualsevol època històrica. Hem de deixar de privar de llibertat a persones pel fet de no tenir la seva situació administrativa d’estrangeria regularitzada.

Per tot això demanem el tancament dels CIE i la fi de les expulsions exprés perquè són incompatibles amb el respecte als drets fonamentals de les persones.

Margarita García. Fundació Migra Studium

10 anys de la Fundació Mans a les mans

La Fundació Mans a les mans es va constituir l’abril del 2004 impulsada per Josep Hortet, rector de les parròquies de la Mare de Déu del Port i de Sant Bartomeu, del barri de La Marina (Zona Franca). Davant de la preocupació per la manca d’entitats eductives adreçades a infants i joves, va motivar i engrescar a un grup d’amics i amigues perquè comencessin a treballar pel nostre barri. Des de la Fundació es van observar les dificultats del voluntariat i de les associacions del barri per donar continuïtat a la tasca educativa (alguns projectes educatius i de lleure havien funcionat durant uns anys però, després per manca de suport i de voluntariat, van desaparèixer). Per això Mans a les mans es va proposar aconseguir més persones (voluntàries i remunerades) que es dediquessin a accions educatives, i enfortir i donar suport a les entitats que ja existien, com a eina per a prevenir futures situacions d’exclusió i marginalitat que sovint afecten els adolescents i joves del barri.

Així doncs, la tasca principal de la Fundació Mans a les mans és l’acompanyament i el suport d’aquest voluntariat i de les entitats i projectes de caire educatiu per a infants, adolescents i joves.

Mansalesmans 1

Mansalesmans2

Han estat 10 anys de crear, somiar, repensar, construir, dissenyar i actualment ens trobem amb una entitat que sustenta i dóna suport a diferents projectes educatius i de lleure, acollint aproximadament uns 230 infants i joves en el Centre Obert i Reforç Escolar i Educatiu El Submarí, en el projecte per a joves  , en la inserció laboral amb joves pels matins, en els grups d’adolescents i joves a les parròquies, en l’esplai Spai-T…

Estem molt contents i agraïts per la bona feina que s’ha pogut fer durant aquests anys, per les ajudes rebudes d’entitats i persones que han confiat en la Fundació i pel reconeixement que tenim al barri entre els diferents agents socials (escoles, instituts, serveis socials, tècniques del districte…). Volem destacar també l’augment de persones voluntàries que s’han ofert en els diferents projectes. Gràcies a tot això, s’ha pogut fer un treball de continuïtat i un procés de millorament, com també participar activament en la xarxa d’entitats adreçades a l’educació de la infància i adolescència en els barris de la Marina.

Aquest 2014, coincidint amb l’aniversari de l’entitat, hem tingut un gran regal: el bisbat ens ha cedit la planta baixa del Carrer Foc 100 i gràcies a la dotació de diners per part de l’Ajuntament de Barcelona, Càritas, la Fundació Pere Tarrés i el premi de la Targeta Solidària de Catalunya Caixa, hem pogut reformar el local per tal d’adaptar-lo a la normativa existent de centres oberts.

Marta Candial