Els 150 salms, l’un darrere l’altre

Ho vam fer al Miracle, a finals de setembre: vam llegir tots els salms, l’un darrere l’altre. Sense gaires explicacions. De fet havíem parlat dels salms en aquella Casa un munt de vegades: els salms a la Litúrgia de les Hores, els salms com a poesia (amb en David Jou i la Maria Sevilla), o els salms com a pretext, perquè sí. L’any passat, fins i tot a l’ACO vam fer els exercicis d’estiu sobre els salms, amb l’Olga Nicolau. En Ramon Ribera, monjo i director fins fa poc de la Casa d’Espiritualitat del Miracle, confessa viure rumiant salms, més en hebreu que en català. En les seves nits d’insomni o en les llargues caminades en el camí de Sant Jaume, llegeix, rellegeix i recita salms. Els seus amics intuïm que avui potser l’acompanyen a l’hospital, en els moments de consciència i en l’endormiscament propi d’una estada massa llarga a la UCI provocada per un greu accident a Montserrat. El cert, tanmateix, és que en Ramon ha aconseguit transmetre als Amics del Miracle la seva passió.

Total, que vam pensar que seria una bona cosa llegir tots els salms d’una correguda. També com a homenatge a en Ramon. Estem molt acostumats a l’anàlisi i a la fragmentació. Llegir tot el poemari sencer, sense gaires comentaris, receptius a un contingut farcit d’expressions d’una gran força poètica, també de reiteracions i d’imatges que passen de la tendresa a la crueltat més gran és una bona sacsejada.

La lectura dels salms es va programar tenint en compte diversos criteris. En primer lloc, la distribució que ja fa anys en feu en Ramon. En Ramon i l’Olga veuen els salms, no pas com un recull més o menys ordenat de poemes dispersos, sinó com una unitat, on la significació de cada element ve donada també pel lloc on és, per tant, encara que els oients no coneguem explícitament l’estructura del salteri, segur que escoltar-los en aquest ordre i sense escapçar-ne cap de les unitats ajuda a la comprensió del conjunt.

En segon lloc, ho vam pensar tenint present que és difícil mantenir l’atenció de tots plegats durant tota la lectura, per tant tots ens fèiem càrrec que es produïen desconnexions en cada oient… i no passava res. De fet, quan vam fer la valoració de l’experiència, algú deia que l’oïda es torna a connectar gairebé inconscientment quan les paraules s’apropen a una realitat significativa per a cadascú. Ens vam donar permís per entrar i sortir, per no ser presents tota l’estona en la lectura. Però curiosament, a mesura que passaven les hores, l’atenció cap als salms més aviat creixia que no pas minvava. O sigui que de fet tots hi vam ser pràcticament tota l’estona.

En tercer lloc, vam optar per escoltar els salms, més que no pas per llegir-los. No estem gaire avesats a escoltar, requereix un plus d’atenció, per tant té el seu mèrit. Vam intentar, però, mantenir l’interès de diverses maneres: aprofitant els espais diversos que el Miracle ens regala, tan a l’aire lliure com vam poder, intentant així minvar possibilitats de contagi enmig de la pandèmia. A la nit (quin fred!) davant la capella de la Desaparició, a primera hora del matí, mentre es feia de dia, en un parell de parades en la caminada contemplativa. A la Bassa d’Òria, al claustre del monestir, davant del retaule del Santuari… i mentre esmorzàvem, dinàvem i sopàvem. La lectura dels salms també era variada: un lector, o dos o tres, o tots junts, o en cors que s’alternaven, segons el caràcter de cada salm. Reconec que la versió natural dels salms, la cantada, és la que vam deixar més de banda: no cantem, o cantem malament. Una pena, com deia la Montserrat Calduch, organista del Miracle i capaç de fer cantar les pedres, i que va tenir la deferència d’acompanyar-nos a l’orgue intercalant petites peces de l’escola montserratina mentre llegíem davant del retaule.

Vam deixar també que ressonessin dins nostre algunes versions musicades dels salms, de grans autors de totes les èpoques i en vam escoltar algun en hebreu i tot. Dissabte al vespre vam gaudir d’una audició dels Chichester Salms, de Leonard Bernstein.

Vam procurar donar una certa solemnitat a la lectura i fer més agradables els espais amb espelmes o amb flors. Llegíem en un faristol, al qual, a cada salm llegit, afegíem una baula. Una bona manera de visibilitzar la feina feta i de remarcar la unitat de tot plegat.

Tot plegat no hagués estat possible sense la bona disposició i la participació d’un munt de lectors. I, contra tot pronòstic, els salms van cabre bé en l’espai que se’ls havia reservat i vam poder llegir-los tots, amb prou descans entre els diversos blocs de lectura.

A més a més de llegir els salms, vam comptar amb una molt bona introducció per part de la Maria Claustre Solé, que ens va acompanyar dissabte al matí. I vam presentar un llibre traduït per en Ramon Ribera i publicat pel CPL, Preguem els salms, del pastor Daniel Bourguet, que van presentar l’Olga Nicolau i l’Albert Soler.

Un cap de setmana fantàstic.  L’organització de la lectura dels salms és complexa. Ja està feta. Es pot reutilitzar. Al vostre servei. I el fet de llegir tots junts, creatiu per si mateix, pot aplicar-se a qualsevol text de qualitat, de la Bíblia o de la Virginia Woolf… Us regalem la idea.

Mercè Solé

En homenatge a Ernesto Cardenal

SALMO 43 (44)

Con nuestros oídos lo oímos
nuestros padres nos contaron la historia
lo que tú hiciste con ellos
en los tiempos antiguos
Tú diste victorias a Israel
Porque no confiamos en nuestros armamentos
y los tanques no nos dieron la victoria

Pero ahora nos has abandonado
Has fortalecido sus sistemas de gobierno
has apoyado su régimen y su Partido
Somos los desplazados
somos los refugiados que no tienen papeles
los confinados en los campos de concentración
condenados a trabajos forzados
condenados a las cámaras de gas
quemados en los crematorios
y sus cenizas dispersadas
Somos tu pueblo de Auschwitz
de Buchenwald
de Belsen
de Dachau
Con nuestra piel hicieron pantallas de lámpara
y con nuestra grasa han hecho jabón
Como ovejas al matadero
hiciste que nos llevaran a las cámaras de gas
Nos hiciste deportar
Pusiste en baratillo a tu pueblo
y no había comprador
Íbamos como ganado
hacinados en los vagones
a los campos alumbrados con reflectores y rodeados de alambradas
hacinados en los camiones a las cámaras de gas
donde entrábamos desnudos
y allí cerraban las puertas y apagaban las luces
Y NOS CUBRISTE DE SOMBRAS DE MUERTE
No quedaron de nosotros sino montones de vestidos
montones de juguetes
y montones de zapatos1014
Si hubiéramos olvidado el nombre de nuestro Dios
y lo hubiéramos cambiado por otros Líderes
¿tú no lo sabrías?
¿Tú que no necesitas de Servicio Secreto
porque conoces los secretos del corazón?
Todos los días nos pasaban lista
para oír los nombres de los que llevaban a los hornos
Nos entregaban a la muerte todo el día
como ovejas destinadas al matadero
Nos pusiste desnudos delante de los lanzallamas

A tu pueblo lo han borrado del mapa
y ya no está en la Geografía
Andamos sin pasaporte de país en país
sin papeles de identificación

Y tú eres ahora un Dios clandestino
¿Por qué escondes tu rostro
olvidado de nuestra persecución y de nuestra opresión?
Despierta
y ayúdanos!
Por tu propio prestigio!

Ernesto Cardenal
“Salmos”, pàg. 49-51

En el ressò dels salms – Salm 139

M’ESPIEN, EM VIGILEN, EM SEGUEIXEN
(Salm 139)

Saben prou bé quan m’assec i quan m’aixeco.
Descobreixen de lluny estant els meus propòsits.
Veuen si camino o reposo, els són coneguts tots els meus passos.
Encara no tinc la paraula als llavis que ja la veuen pronunciada.
M’espien, em vigilen, em segueixen, m’escolten.
Les seves càmeres m’identifiquen i em segueixen entre la multitud.
Si pujo dalt del cel m’hi troben els seus satèl·lits;
Si m’amago als inferns m’hi detecten els seus sismògrafs.

Ah, quan eres Tu i no ells, Senyor,
el que ho sabia tot de mi!
Podia donar-te gràcies d’haver-me fet,
d’haver-me brodat amb una orfebreria de cèl·lules al si de la mare.
La teva mà em guiava, em sostenia,
les mans d’ells em colpegen i empresonen,
què els haig d’agrair?
Volen teixir com tu en les entranyes de la vida,
volen suplantar les teves obres admirables,
però no el teu amor.

Els teus ulls em veien abans d’estar format.
Fes-me invisible als seus ulls.
Els dies de la meva vida eren escrits en el teu llibre.
Esborra’m dels seus arxius.
Fes-me lliure, insondable, incontrolable.

Fes-te tenebra que m’amagui.
Fes-te negra nit que em refugiï.
I que quan em desvetlli del son,
que encara estigui amb Tu.

David Jou

En el ressò dels salms – Un temps amb gust de salm (Salm 19)

UN TEMPS AMB GUST DE SALM
(Salm 19)

El cel parla de la glòria de Déu.
En llegir per primer cop aquest Salm vaig dir-me:
qui sàpiga fer parlar el cel
dominarà les veus de la terra.

En aquella època, la veu més escoltada del cel
era la que invitava a arribar a la Lluna.
Cada nova missió dels astronautes
ens acostava a una proesa magnífica.
A la terra, el Concili Vaticà rellegia el cel de l’Església,
l’obria com mai l’havia obert,
les claus de sant Pere, en lloc de tancar-lo,
obrien portes, finestres, camins, ventades.
I tots dos cels, el de la Lluna i el del Concili,
parlaven de glòria:

la de la tècnica i el poder, i la de la justícia i de la gràcia.
Va ser un temps de promesa, d’imaginació, d’audàcia.
Va ser un temps amb gust de Salms.

David Jou

Els salms, poesia d’avui, al Miracle

Contemplar els salms des del seu vessant poètic, i no només religiós, representa un salt considerable en la seva percepció. Perquè de la poesia n’esperem bellesa, un llenguatge no convencional estructurat de manera significativa i ens hi aproximem deixant la significació teològica i fins i tot de pregària en un segon pla.

Aquest és l’exercici que vam fer al Miracle uns quants afortunats i afortunades del 8 al 10 de novembre passats. De la mà de dos extraordinaris poetes (David Jou i Maria Sevilla) i d’un monjo i una monja biblistes (Olga Nicolau i Ramon Ribera-Mariné) no menys extraordinaris.

El fet que bona part de l’activitat estigués orientada a percebre l’estructura formal dels salms, tan allunyada de la nostra manera d’entendre la poesia ara i aquí, i el fet que s’insistís en el vessant poètic no va impedir, ben al contrari, que al final els salms esdevinguessin significat del Déu que estima amb tota la seva càrrega jueva i cristiana reforçada per la forma de la seva escriptura.

Servidora ja coneixia la bona feina de l’Olga i d’en Ramon, a l’hora de fer-nos veure l’organització dels versos dels salms, la càrrega significativa i simbòlica de cada paraula, que connecta amb l’abans i el després de l’Escriptura, i la importància del lloc que ocupen en el vers.

Maria Sevilla, poetessa i feminista –i jove!!!– va aportar frescor i ens va ajudar a aprofundir en el significat de la literatura. Va fer una passejada també, que vaig agrair molt, per la literatura espiritual i connectada amb la Bíblia, ni que sigui de forma transgressora, d’unes quantes dones contemporànies nostres, inclosa la tan injustament bescantada en el seu moment Dolors Miquel amb el seu “Mare nostra”, que al Miracle vam escoltar amb l’atenció que sens dubte mereix.

David Jou, amb aquest do d’unir ciència, poesia i fe, va fer una relectura esplèndida d’uns quants salms i ens va regalar uns quants poemes de nova creació inspirats en els salms. Us en posem un parell de mostra al blog. S’aniran publicant a la pàgina web dels Amics de la Casa del Miracle.

En fi, si mai l’invent es repeteix, us el recomano molt. No puc dir que hagués entès tot el que es va dir. No puc dir que hagués après sistemàticament tot el que se’ns va arribar a explicar. Però sí que em sembla que he avançat en la comprensió interior dels salms, sí que se m’ha obert un munt de camins i suggeriments a l’entorn dels salms. I fer-ho ha estat un plaer immens.

Mercè Solé

Els salms com a poesia.

Del 8 al 10 de novembre al Miracle. Amb David Jou, Maria Sevilla, Olga Nicolau i Ramon Ribera-Mariné.

Una proposta per fer-nos ressonar de la mà de dos poetes un clàssic de la literatura hebrea, el llibre dels Salms, que en néixer portem tots a les entranyes; més enllà del seu valor religiós, és una poderosa eina per expressar i elaborar els nostres sentiments més profunds, i per admirar la saviesa i la tècnica dels antics.

Menaran el present taller Ramon Ribera-Mariné, monjo i biblista, David Jou, poeta i físic, Maria Sevilla Paris, poetessa i filòloga, i Olga Nicolau, monja, economista i biblista. Aquí en teniu el programa.

Mercè Solé