En homenatge a Ernesto Cardenal

SALMO 43 (44)

Con nuestros oídos lo oímos
nuestros padres nos contaron la historia
lo que tú hiciste con ellos
en los tiempos antiguos
Tú diste victorias a Israel
Porque no confiamos en nuestros armamentos
y los tanques no nos dieron la victoria

Pero ahora nos has abandonado
Has fortalecido sus sistemas de gobierno
has apoyado su régimen y su Partido
Somos los desplazados
somos los refugiados que no tienen papeles
los confinados en los campos de concentración
condenados a trabajos forzados
condenados a las cámaras de gas
quemados en los crematorios
y sus cenizas dispersadas
Somos tu pueblo de Auschwitz
de Buchenwald
de Belsen
de Dachau
Con nuestra piel hicieron pantallas de lámpara
y con nuestra grasa han hecho jabón
Como ovejas al matadero
hiciste que nos llevaran a las cámaras de gas
Nos hiciste deportar
Pusiste en baratillo a tu pueblo
y no había comprador
Íbamos como ganado
hacinados en los vagones
a los campos alumbrados con reflectores y rodeados de alambradas
hacinados en los camiones a las cámaras de gas
donde entrábamos desnudos
y allí cerraban las puertas y apagaban las luces
Y NOS CUBRISTE DE SOMBRAS DE MUERTE
No quedaron de nosotros sino montones de vestidos
montones de juguetes
y montones de zapatos1014
Si hubiéramos olvidado el nombre de nuestro Dios
y lo hubiéramos cambiado por otros Líderes
¿tú no lo sabrías?
¿Tú que no necesitas de Servicio Secreto
porque conoces los secretos del corazón?
Todos los días nos pasaban lista
para oír los nombres de los que llevaban a los hornos
Nos entregaban a la muerte todo el día
como ovejas destinadas al matadero
Nos pusiste desnudos delante de los lanzallamas

A tu pueblo lo han borrado del mapa
y ya no está en la Geografía
Andamos sin pasaporte de país en país
sin papeles de identificación

Y tú eres ahora un Dios clandestino
¿Por qué escondes tu rostro
olvidado de nuestra persecución y de nuestra opresión?
Despierta
y ayúdanos!
Por tu propio prestigio!

Ernesto Cardenal
“Salmos”, pàg. 49-51

En el ressò dels salms. David Jou.

Blog dels Amics de la Casa del Miracle

En el número anterior de L’Agulla, us parlàvem dels poemes que David Jou havia fet a partir dels salms, arran d’unes jornades organitzades per la Casa d’Espiritualitat del Miracle. I us posàvem un parell de tastets.

Ara podeu llegir la totalitat d’aquesta re-creació d’alguns salms en aquesta plana web.

Mercè Solé

En el ressò dels salms – Salm 139

M’ESPIEN, EM VIGILEN, EM SEGUEIXEN
(Salm 139)

Saben prou bé quan m’assec i quan m’aixeco.
Descobreixen de lluny estant els meus propòsits.
Veuen si camino o reposo, els són coneguts tots els meus passos.
Encara no tinc la paraula als llavis que ja la veuen pronunciada.
M’espien, em vigilen, em segueixen, m’escolten.
Les seves càmeres m’identifiquen i em segueixen entre la multitud.
Si pujo dalt del cel m’hi troben els seus satèl·lits;
Si m’amago als inferns m’hi detecten els seus sismògrafs.

Ah, quan eres Tu i no ells, Senyor,
el que ho sabia tot de mi!
Podia donar-te gràcies d’haver-me fet,
d’haver-me brodat amb una orfebreria de cèl·lules al si de la mare.
La teva mà em guiava, em sostenia,
les mans d’ells em colpegen i empresonen,
què els haig d’agrair?
Volen teixir com tu en les entranyes de la vida,
volen suplantar les teves obres admirables,
però no el teu amor.

Els teus ulls em veien abans d’estar format.
Fes-me invisible als seus ulls.
Els dies de la meva vida eren escrits en el teu llibre.
Esborra’m dels seus arxius.
Fes-me lliure, insondable, incontrolable.

Fes-te tenebra que m’amagui.
Fes-te negra nit que em refugiï.
I que quan em desvetlli del son,
que encara estigui amb Tu.

David Jou

En el ressò dels salms – Un temps amb gust de salm (Salm 19)

UN TEMPS AMB GUST DE SALM
(Salm 19)

El cel parla de la glòria de Déu.
En llegir per primer cop aquest Salm vaig dir-me:
qui sàpiga fer parlar el cel
dominarà les veus de la terra.

En aquella època, la veu més escoltada del cel
era la que invitava a arribar a la Lluna.
Cada nova missió dels astronautes
ens acostava a una proesa magnífica.
A la terra, el Concili Vaticà rellegia el cel de l’Església,
l’obria com mai l’havia obert,
les claus de sant Pere, en lloc de tancar-lo,
obrien portes, finestres, camins, ventades.
I tots dos cels, el de la Lluna i el del Concili,
parlaven de glòria:

la de la tècnica i el poder, i la de la justícia i de la gràcia.
Va ser un temps de promesa, d’imaginació, d’audàcia.
Va ser un temps amb gust de Salms.

David Jou

Els salms, poesia d’avui, al Miracle

Contemplar els salms des del seu vessant poètic, i no només religiós, representa un salt considerable en la seva percepció. Perquè de la poesia n’esperem bellesa, un llenguatge no convencional estructurat de manera significativa i ens hi aproximem deixant la significació teològica i fins i tot de pregària en un segon pla.

Aquest és l’exercici que vam fer al Miracle uns quants afortunats i afortunades del 8 al 10 de novembre passats. De la mà de dos extraordinaris poetes (David Jou i Maria Sevilla) i d’un monjo i una monja biblistes (Olga Nicolau i Ramon Ribera-Mariné) no menys extraordinaris.

El fet que bona part de l’activitat estigués orientada a percebre l’estructura formal dels salms, tan allunyada de la nostra manera d’entendre la poesia ara i aquí, i el fet que s’insistís en el vessant poètic no va impedir, ben al contrari, que al final els salms esdevinguessin significat del Déu que estima amb tota la seva càrrega jueva i cristiana reforçada per la forma de la seva escriptura.

Servidora ja coneixia la bona feina de l’Olga i d’en Ramon, a l’hora de fer-nos veure l’organització dels versos dels salms, la càrrega significativa i simbòlica de cada paraula, que connecta amb l’abans i el després de l’Escriptura, i la importància del lloc que ocupen en el vers.

Maria Sevilla, poetessa i feminista –i jove!!!– va aportar frescor i ens va ajudar a aprofundir en el significat de la literatura. Va fer una passejada també, que vaig agrair molt, per la literatura espiritual i connectada amb la Bíblia, ni que sigui de forma transgressora, d’unes quantes dones contemporànies nostres, inclosa la tan injustament bescantada en el seu moment Dolors Miquel amb el seu “Mare nostra”, que al Miracle vam escoltar amb l’atenció que sens dubte mereix.

David Jou, amb aquest do d’unir ciència, poesia i fe, va fer una relectura esplèndida d’uns quants salms i ens va regalar uns quants poemes de nova creació inspirats en els salms. Us en posem un parell de mostra al blog. S’aniran publicant a la pàgina web dels Amics de la Casa del Miracle.

En fi, si mai l’invent es repeteix, us el recomano molt. No puc dir que hagués entès tot el que es va dir. No puc dir que hagués après sistemàticament tot el que se’ns va arribar a explicar. Però sí que em sembla que he avançat en la comprensió interior dels salms, sí que se m’ha obert un munt de camins i suggeriments a l’entorn dels salms. I fer-ho ha estat un plaer immens.

Mercè Solé

Els salms com a poesia.

Del 8 al 10 de novembre al Miracle. Amb David Jou, Maria Sevilla, Olga Nicolau i Ramon Ribera-Mariné.

Una proposta per fer-nos ressonar de la mà de dos poetes un clàssic de la literatura hebrea, el llibre dels Salms, que en néixer portem tots a les entranyes; més enllà del seu valor religiós, és una poderosa eina per expressar i elaborar els nostres sentiments més profunds, i per admirar la saviesa i la tècnica dels antics.

Menaran el present taller Ramon Ribera-Mariné, monjo i biblista, David Jou, poeta i físic, Maria Sevilla Paris, poetessa i filòloga, i Olga Nicolau, monja, economista i biblista. Aquí en teniu el programa.

Mercè Solé