“Saint-Exupéry en la guerra de España”

Els articles periodístics d’Antoine de Saint-Exupéry són força desconeguts tot i constituir unes peces literàries de gran bellesa i fonda humanitat. Una forma de periodisme ben diferent al dels cronistes actuals que vessen a través dels mitjans uns relats informativament absurds que insensibilitzen l’anima de l’espectador. Les cròniques televisives cauen en l’absurd del locutor d’un partit de futbol que relata allò que l’espectador està veient, i és incapaç d’afegir ni un gram de sentit, només soroll! Saint-Exupéry va viatjar a Barcelona i a Madrid entre els anys 1937 i 1938 com a corresponsal de guerra per als periòdics L’intransigeant i Paris Soir. Les seves cròniques transmeten sensacions, i qüestionen amb persistència. El periodista ens ofereix els seus ulls, però no només. Sobretot els ulls del cor –“l’essencial és invisible als ulls”– que és l’únic capaç d’examinar minuciosament els paisatges de dolor per descobrir què s’hi amaga que no arribem a entendre de cada escena en la quotidianitat d’una guerra.

L’anhel pel sentit de la vida és una constant en tota l’obra de Saint-Exupéry. Els seus paisatges evocadors solen ser mirades a l’infinit: l’aparent esterilitat del desert o el negre mantell d’un cel esquitxat de llumenetes, que ell recorda recurrentment dels seus llargs vols nocturns. Paratges buits i silenciosos on sembla que la vida s’ha aturat, que Saint-Exupéry escorcolla fent un zoom capaç d’aproximar el pensament fins a la mateixa ànima de les coses per extreure’n allò que és essencial per a l’home! Les escenes de guerra inviten a reflexionar sobre el sentit de la vida i de la mort. Entendre què és el que empeny un home a lliurar-se al joc de la mort. Com mesurar l’home? “Un home és un imperi, la importància del qual no és mesurable!”

La mort no és tràgica per si mateixa, reflexiona Saint-Exupéry després de l’estrèpit d’un tiroteig bosc enllà al front de l’Ebre. Algú acaba de morir però no ho semblaria per l’aparent quietud d’un ventijol de capvespre, de la remor del suau balanceig de l’herba del prat, o la lleugera fumarola… tot continua igual al voltant dels morts anònims. Una quietud i una pau que li recorda paisatges de la seva Provença natal: “Una remor de campanes a morts anunciaven al món que una anciana, demà, aniria sota terra, resseca i marcida, després d’haver complert la seva feina. I aquella música lenta, amarada del vent, em semblava plena no de desesperació, sinó d’una alegria tendra i discreta. Aquella campana, que celebrava amb la mateixa veu batejos i enterraments, anunciava el pas d’una generació a l’altra, la història de l’espècie humana. Sobre unes restes mortals continuava celebrant la vida”.

L’important d’una vida és el que has estimat. La “rosa” d’El Petit Príncep és l’obra d’una vida, però què vol dir estimar, es pregunta sovint l’aviador, fins i tot quan abraça la mort en un relat colpidor. Quan al caure un obús en plena Gran Via madrilenya, prop de l’hotel Florida de la plaça Callao on ell s’hostatjava, segant de soca-rel la vida d’una jove, el xicot amb qui caminava de bracet i li va ser brutalment arrencada aquella existència, contemplava amb desconsol un cos irreconeixible. Entre sang, carn i metralla no encertava a reconèixer la dona estimada. Antoine, més que transcriure una imatge d’horror, com faria avui per a la televisió qualsevol cronista de guerra, viatja fins a l’òrbita de la lírica humanista per revelar el misteri que aquell home acaba de descobrir: “No havia estimat aquells llavis, sinó el gest, el somrís d’aquells llavis. No els ulls, sinó la seva mirada. No aquell pit, sinó el seu dolç moviment marí. Descobriria, a la fi, la causa d’angoixa del seu amor… no es tractava d’abraçar un cos, sinó una llum, sinó l’àngel ingràvid que el vestia”.

Aquesta recopilació d’articles sobre la guerra civil ha sigut publicada amb el títol de Saint-Exupéry en la guerra de España, editorial Ken, 2016. Per gaudir encara més del poeta aviador, s’acaba de publicar una novel·la, A cielo abierto, d’Antonio Iturbe, Seix Barral, març de 2017, que recrea la figura de l’aviador i l’èpica dels primers anys de l’aviació civil francesa. Una novel·la que encantarà a l’univers d’amants de l’obra de Saint-Exupéry.

Salvador Clarós

Rompent. Albert Lasheras i Oriol Roigé.

rompent«Rompent és un espai de periodisme cultural que aposta per l’anàlisi i la crítica en profunditat. Publiquem un article cada dijous a les 15h.» Aquesta és la breu nota de presentació d’aquest blog, encara de poc recorregut, però que promet ser una molt bona eina per millorar la nostra capacitat de veure cinema.

Mercè Solé