Associació Llegat Jaume Botey i Vallès


Aquest octubre ha començat a fer camí l’Associació Llegat Jaume Botey i Vallès. Vet aquí unes paraules de la primera presidenta, Sandra Pardo, que la defineixen: «Nosaltres avui, totes i tots plegats, agafem encara més força per caminar construint l’esperança. L’esperança de la qual tant ell parlava i que encarnava a través de les seves accions cap a un altre món. Un món més just, divers, humà, sensible on les lluites mai són perdudes i posen la persona al centre. Nosaltres som una part molt important del seu llegat. Un llegat viu. Aquest és un principi essencial d’aquesta associació».

Aquí teniu el web on trobareu informació sobre el Jaume Botey, els projectes de l’associació, l’esperit que la mou, les entitats amb què està vinculada… i una invitació a associar-vos-hi si podeu i ho creieu oportú.

Josep Pascual

Un llegat més d’en Jaume Botey

Benvolguts amigues i amics d’en Jaume Botey,

Tal com vam exposar a la trobada del passat 15 de febrer a l’Institut Torras i Bages de l’Hospitalet, estem treballant per donar continuïtat i aprofundir en el que ha estat per nosaltres el Llegat d’en Jaume. Simplificant una mica dèiem que el principal llegat som cadascuna de nosaltres i allò que nosaltres puguem i vulguem fer en els eixos vitals que hem vist i hem compartit amb ell.

Un aquests eixos és la solidaritat entre persones i entre pobles, solidaritat horitzontal de tu a tu. Juntament amb la Fundació l’Olivera en Jaume estava compromès amb la comunitat rural de San Pablo Tacaná, de Guatemala, específicament amb el projecte de construir una microcentral hidroelèctrica per tal que tinguessin llum a partir dels seus recursos propis, l’aigua. El projecte porta el nom de LUZ DE TODOS.

És per aquest motiu que us enviem aquest projecte que ja porta sis anys treballant-se a nivell tècnic i comunitari, des d’aquí i des d’allà. Ara estem en el punt de recollida de diners per fer-lo possible. Bàsicament es tracta d’avalar el préstec que els donarà la Cooperativa de Crèdit Coop57. També es necessitarà una quantitat a fons perdut, per qui pugui i vulgui fer una aportació en aquest sentit.

En la informació que us adjuntem està molt explicat el què i el com. Ha estat preparada per en Carles Ahumada (Cooperativa l’Olivera), pel Paco Hernández (CASAL) i per la cooperativa de crèdit Coop57.

Us animem a participar en aquest projecte i a donar-li difusió en el vostre entorn: “Un altre món és possible, molt necessari i l’anem construint”.

Cordialment,

Grup Promotor Llegat Jaume Botey i Vallès

Necessitem el vostre suport

LUZDETODOS és un programa per proporcionar un servei digne, mediambientalment sostenible i econòmicament accessible per a tots els habitants de comunitats aïllades de San Pablo de Tacanà, regió occidental de Guatemala, víctimes dels abusos dels poders econòmics i fàctics que s’han apropiat de la producció d’energia en el seu propi territori.

Aquest programa forma part dels projectes que la Fundació L’Olivera duu a terme en l’àmbit de la cooperació internacional, que en aquesta ocasió compta també amb el suport d’altres entitats com Aiguasol, Tandem Social, Fets i el Centro Autogestionario Solidaridad Área Latina Casal. Ens ajudes a encendre el llum? Per fer-lo possible, és necessària la implicació de molta gent que sumi esforços per tal d’aconseguir els avals necessaris per al finançament de la construcció de la central hidroelèctrica que ha d’assegurar l’autosuficiència energètica d’aquestes comunitats, ara sense garanties de subministrament elèctric. També pots ajudar-nos a difondre aquest video.

El llegat de Jaume Botey

Hem rebut un correu d’una colla d’amics que estan treballant per donar a conèixer el llegat de Jaume Botey. Ens informen de la publicació que ha preparat l’Associació Centre d’Estudis de L’Hospitalet, dedicada al Jaume Botey. Adjuntem la carta del CEH per si en voleu reservar algun exemplar, ja que l’edició es fa a través d’un micromecenatge.

També aprofitem a dir-vos que el dissabte 15 de febrer al matí, es farà una trobada oberta en record d’en Jaume i per tirar endavant l’Associació que impulsarà, recollirà i difondrà el seu llegat.

SETEM, els 50 anys que van del 1968 al 2018

Corria l’any 1968 quan en Francesc Botey decideix fundar un secretariat -conjuntament amb altres escolapis- pel llavors anomenat tercer món. Així va néixer SETEM. Com deia el filòsof Ortega y Gasset, jo soc jo i les meves circumstàncies. I quines eren les circumstàncies, el context d’aquell moment? Guerra Freda entre el 1r món (capitalista) i el 2n món (comunista); descolonització de molt països (inclosos al 3r món); Primavera de Praga, un intent de “socialisme amb rostre humà”; revolta de maig del 68 (sigueu realistes, demaneu l’impossible…); Caputxinada el 1966; Estiu de l’Amor hippie el 1967; The Beatles encara gravaven discos, amb cançons com All You Need Is Love o Revolution. En fi, un context interessant per néixer, no?

En Francesc Botey, poc temps després, va ser ficat a la presó de Zamora durant un any pel règim franquista, per denunciar la situació que patien els gitanos al Camp de la Bota. Allà, ell havia format un grup de professors disposats a tot per tal que aconseguissin accés a l’educació, aplicant les teories pedagògiques alliberadores de Paulo Freire. Finament, l’any 1971 en Francesc (que mentre era a la presó va ser substituït al Camp de la Bota pel seu germà Jaume) fou destinat a Mèxic, on va viure fins a la seva mort.

En aquestes circumstàncies, la vida inicial de SETEM va ser accidentada i curta i durant bastants anys l’organització va restar en estat d’hibernació. Va ser a mitjans dels anys 80 quan el també escolapi Andreu Trilla, que casualment havia viscut el maig del 68 a Paris, i que coneixia en Jaume Botey, va rebre l’encàrrec de tornar a posar en marxa SETEM. Aleshores es va decidir fer-ho en forma d’associació, desvinculada formalment de l’Escola Pia.

Aquí comença la segona etapa de SETEM Catalunya, que continua fins els nostres dies, com a associació independent de solidaritat internacional. I ara afegeixo Catalunya al nom perquè els anys posteriors van anar sorgint altres SETEM a diferents territoris de l’Estat, que l’any 1995 es van associar creant la Federación SETEM. En aquesta segona etapa, en Jaume Botey, que malauradament ens va deixar fa uns mesos i que crec que no necessita presentació, hi ha tingut un paper destacat, com a membre de junta o com a formador.

I què ha fet SETEM Catalunya durant tot aquest temps? L’activitat més emblemàtica són els Camps de Solidaritat i potser recordeu que la Maria Antònia Bogónez va escriure un fantàstic article sobre ells en aquesta mateixa revista. I ara entra en escena l’Arcadi Oliveres, activista que tampoc necessita presentació i que va conèixer en Jaume Botey a partir del seu germà Francesc, al qual visità a Mèxic en el seu viatge de noces. L’Arcadi ha estat una peça clau durant tot aquest temps en la formació de les persones participants de Camps. Quin privilegi!

Per què més existeix SETEM? Bàsicament, per denunciar injustícies globals i per proposar alternatives. Ha denunciat, entre altres: els Tractats de Lliure Comerç; les condicions de treball a la indústria del tèxtil, de l’electrònica o de les sabates; o el finançament de la indústria armamentista per part dels bancs espanyols. I a nivell d’alternatives, porta anys amb propostes que tenen una repercussió creixent: la Comercialització Justa, la Banca Ètica, la Compra Pública Ètica, l’Economia Social i Solidària, Pam a Pam o el Mobile Social Congress.

Per l’entitat han passat diferents persones, activitats o campanyes però crec que puc afirmar que, en tots aquests anys, conjuntament amb altres organitzacions, SETEM ha treballat per la solidaritat i la justícia global, tenint ben present això que Galeano va explicar tan bé: “A diferencia de la solidaridad, que es horizontal y se ejerce de igual a igual, la caridad se practica de arriba hacia abajo, humilla a quien la recibe y jamás altera ni un poquito las relaciones de poder: en el mejor de los casos, alguna vez habrá justicia, pero en el alto cielo. Aquí en la tierra, la caridad no perturba la injusticia. Sólo se propone disimularla”.

Per celebrar aquest 50è aniversari, us esperem el dia 1 de desembre a partir de les 11 hores al Casal Girapells de Barcelona.

Jaume Osete

En la mort de Jaume Botey

En el primer número de L’Agulla, l’octubre del 1996, quan vam començar aquesta revista i la fèiem en paper, el nom de Jaume Botey figurava entre els nou noms de l’equip promotor. En aquell primer número, ell hi va escriure un article dedicat a la figura de José María Valverde, que havia mort el mes de juny anterior. Allà, explicava que acabava d’arribar de Chiapas, de l’Encuentro Zapatista, i que Valverde i els indígenes de Chiapas coincidien en la voluntat i la necessitat de recuperar les paraules. Valverde, deia el Jaume Botey, “no es cansà de blasmar les regles de joc occidentals, pel mal ús que fa de les paraules, utilitzant les paraules nobles i de sempre com a cobertura per salvaguardar els interessos d’uns pocs i deixar al marge la majoria, i la majoria són sempre els pobres, els sense veu ni paraula”.

Aquest text és un bon reflex de qui era el Jaume Botey. Per una banda, la capacitat per a ser i col·laborar a qualsevol lloc on es construeixi futur, i futur a favor dels pobres i els exclosos. I per una altra, la recerca de l’autenticitat, de la paraula veritable, és a dir, lluitant contra tot allò que és falsedat, hipocresia, engany, interès, i cercant, com diu en aquest mateix article, de fer present aquell que és la Paraula en majúscula: “…mirant en el cos dels més febles el cos de Jesús o mirant de traduir la Paraula vertadera, la Paraula sòlida i de sempre, en fets i carn”.

Jaume Botey va participar a la redacció de L’Agulla una colla d’anys. Per això ara el recordem d’una manera especial, tant per tot el que va aportar a la nostra publicació, com, més encara, pel que va aportar a vida social, política i eclesial.

Nascut a Barcelona el 1940 en una família molt senzilla, Jaume Botey es va fer escolapi i, ordenat capellà, va anar de rector al barri de Can Serra, a L’Hospitalet. Allà, dintre els corrents de renovació del Concili Vaticà II, va iniciar una experiència de parròquia ben diferent del que era habitual: va crear la Casa de Reconciliació, i aquell espai va esdevenir centre de molta vida i de moltes lluites del barri, a més de l’activitat pròpiament cristiana. Va ser professor d’institut, va promoure l’ensenyament d’adults i va esdevenir professor a la universitat. Va ser també regidor d’Ensenyament a L’Hospitalet, en el primer ajuntament democràtic, per les llistes del PSUC. I el 1982 es va casar amb Maria Pilar Massana.

De fet, tota la seva vida ha estat un activista en totes les causes en què considerava que valia la pena participar, amb una especial dedicació a l’Amèrica Llatina però també, quan va caldre, a l’Iraq, a Palestina i en el moviment contra la guerra. Igualment, va promoure la Cooperativa l’Olivera, a Vallbona de les Monges, per a la integració social de persones en dificultats. I, a nivell religiós, destaca el treball amb el moviment Creients en Diàspora, el Fòrum Universal de les Religions, el Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia i l’associació Cristianisme al segle XXI. Però no era només un activista: era un activista que anava més enllà, i creava pensament, i ajudava a crear-lo, perquè les bones causes no fossin només un rampell, o una emoció, sinó una guia de futur.

Des de L’Agulla no oblidarem el seu testimoni. Jaume, que visquis en Déu!

Josep Lligadas