Lectures en el 75è aniv. de l’alliberament d’Auschwitz, abans de Sant Jordi – Vida i destí de V. Grossman

La vida y el destino de Vasili Grossman. John Garrard y Carol Garrard. Ed. Encuentro.

Una biografia de Vasili Grossman, que completa i explica molt bé la novel·la Vida i Destí. Quan el vaig llegir em vaig quedar amb la impressió que l’òptica dels autors és decididament antisoviètica, però malgrat tot val molt la pena. Coneixem molt poc de la història de mig Europa: dels moviments de la població, dels exilis interns, de les seves fronteres, dels desplaçaments i revenges que va comportar el final de la guerra.

Mercè Solé

Lectures en el 75è aniv. de l’alliberament d’Auschwitz, abans de Sant Jordi – Vida i destí

Vida y destí. Vasili Grossman. Random House – Mondadori. Barcelona 2009 en castellà. Col·lecció La Butxaca. Grup 62, en català

Us en vaig parlar fa 10 anys, però hi torno per dos motius: Vasili Grosman va ser un dels primers a entrar a Auschwitz amb els soviètics per alliberar el camp i, en segon lloc, és una de les novel·les que més m’han impressionat i que em sembla una obra mestra. Les crues experiències del front oriental, tant per als soldats soviètics i nazis com per als jueus, són la base per descriure l’estalinisme i la seva evolució.

Vasili Grossman (1905-1964) va ser un periodista nascut a l’actual Ucraïna, que durant la Segona Guerra Mundial va cobrir la batalla d’Stalingrad i sembla que fou el primer a donar a conèixer l’existència dels camps d’extermini nazis.

La commoció d’una guerra que va resultar tan cruenta, la situació dels jueus, que van rebre no només dels nazis, sinó també de l’estat soviètic, el sagnant surrealisme estalinista i, sobretot, la inquietud per trobar un sentit tant al patiment com a la bondat, van expressar-se en aquesta novel·la, que va ser censurada i que l’autor no va arribar a veure publicada. És doblement interessant perquè estem molt avesats a sentir el relat de la segona guerra mundial des de la perspectiva occidental, però no des de l’oriental. I parlant de relats és remarcable l’experiència viscuda de l’autor en contrast amb el relat oficial estalinista.

Mercè Solé