I per complementar l’anterior, una visita al Museu Picasso de Barcelona.

Seguint el fil de la meva veïna de plana, us recomano una visita al Museu Picasso, que fins al 20 de gener inclou una exposició (Picasso descobreix París) de diverses peces impressionistes i simbolistes del Museu d’Orsay de Paris, i del Museu National Picasso de Paris. Són les obres i els autors que van impressionar el jove Picasso quan va arribar a París. Recordeu que hi podeu entrar amb descompte si exhibiu el carnet de qualsevol biblioteca de la xarxa de la Diputació.

Mercè Solé

Anuncis

París – Picasso – Picabia: un tastet d’exposicions…

A Barcelona, ara que ve el pont de la Constitució i de la Immaculada i potser les vacances de Nadal, un parell d’exposicions entre tantes altres com aquests dies ens envolten (Velázquez, Stanley Kubrick, Lee Miller, Charlotte Salomon, Una infància sota les bombes,…). Em refereixo a “Toulouse-Lautrec i l’esperit de Montmartre” i “Picasso-Picabia. La pintura en qüestió”.

Escoltar el nom de Montmartre ens mena a París, i al Sagrat Cor, al Moulin de la Galette, a la vida de bohèmia i avantguarda a finals del segle XIX. Però l’exposició del Caixaforum (fins al 20 de gener del 2019) ens presenta altres cafès, el cabaret, les ombres xineses i un bon grapat d’artistes que van coincidir per aquelles dates amb Toulouse-Lautrec… Si podeu, el propi centre recomana anar a les hores vall (de 13.30 a 17 hores)… I és que si no, prepareu-vos per anar en processó de quadre en quadre…

“Picasso-Picabia. La pintura en qüestió”, a la Fundación Mapfre, resulta una exposició amable, de mesura assequible, que estableix paral·lelismes i diferències entre les vides d’aquests dos pintors. Una descoberta de Picabia per a aquells que no els coneixíem, una retrobada de Picasso i part de la seva evolució.

Les exposicions ens donen accés a l’art, fan que la Creació (amb majúscules i amb minúscula) ens entri pels sentits. Una bona manera d’obrir-nos a una major sensibilitat.

Maria Antònia Bogónez Aguado

Jo veig el que tu no veus. Una gràfica de l’autisme.

CaixaForum Girona. Fins al 18 de setembre.

DSC_0192 Si anéssim per la vida amb més humilitat prendríem consciència de tants mons i tantes realitats que tenim al nostre entorn i ni tan sols coneixem, però que les circumstàncies poden fer-nos descobrir algun dia. És el que m’ha passat amb l’autisme i l’Asperger. Un món fins fa poc, per a mi, desconegut, del qual només tenia referència a través d’alguns tòpics i pel·lícules, o personatges de sèries, com el Toni, de Polseres Vermelles, aquell noi amb Asperger que han ingresDSC_0191sat a l’hospital (amb altres adolescents que pateixen càncer, anorèxia…), i que l’espectador percep que és especial i innocent, però que sorprèn, perquè sempre capta o sent allò que els altres no veuen, amb lucidesa i patiment alhora. Aquest punt de vista, el que els altres no veuen, és el de l’exposició que fins al 18 de setembre podeu veure al CaixaForum de Girona. No pretén explicar-nos què és l’autisme ni l’Asperger, només ens vol acostar a una altra mirada de les coses, que ens pot semblar immensament cDSC_0198reativa o extraordinàriament simple. Però és una altra mirada la que pot donar valor a les coses, com quan la pròpia ignorància ens fa obrir més els ulls si ens enfrontem a un món nou,  o com a la vida, en què per créixer, ens calen altres mirades del nostre entorn, de les persones, de les realitats. Us ho recomano. D’entrada no entendreu res, però després, si us deixeu anar, percebreu un món a descobrir. I també us recomano la visita al CaixaForum Girona, on es percep una cura especial en totes les exposicions, i que, sincerament, m’agrada més que en lDSC_0197a versió «gran museu»: tot més pròxim, més entenedor, més amable, i en un entorn d’encant indiscutible, com és el casc antic de Girona.

Maria-Josep Hernàndez

Respirs a l’estiu barceloní

Quedar-se a la ciutat a passar les vacances pot no ser opcional. Però en qualsevol cas hi ha refugis que ens permeten temperar la temperatura exterior i respirar per dins… Entrar en la Fundació Vila Casas, un migdia de dissabte calorós, m’ho va fer tenir present. Un edifici arqCan Framisuitectònicament preciós, una antiga fàbrica al bell mig del 22@, acull una excel·lent col·lecció de pintura contemporània catalana que permet de (re)descobrir pintors de tots els estils. Passejar-s’hi per les sales és tot un luxe!

I en la meva llista de sortides estiuenques n’hi ha unes quantes més: la fotografia de Philippe Halsman i l’art xinès de l’època Ming al CaixaFòrum, Ramon Llull a la Capella de Santa Àgata i al CCCB, “El divino Morales” a l’MNAC…

Parar-se, mirar, deixar-nos nodrir per allò que sovint se’ns escapa per les presses… Jo m’ho proposo serenament per a aquests dies de vacances, que no són res més que dies de deixar la rutina enrere, desconnectar (o intentar-ho!) del que ens afeixuga i connectar amb allò/Allò que ens allibera, guareix, refà, descansa.
Bon estiu!

Maria Antònia Bogónez Aguado

Comediants: Inventors d’un nou llenguatge.

Palau Robert de Barcelona. Fins al 28 d’agost.

Si vàreu poder gaudir de la màgia dels espectacles de Comediants, de la creativitat esclatant, dels colors dels somnis i la poesia que transmetien, no deixeu de fer una breu, però intensa immersió en el seu món, a través d’aquesta excel·lent exposició que hi ha al Palau Robert de Barcelona. Jo n’era una fan, dels Comediants. Altres grups artístics del seu moment a mi em semblaven barroers (com els Joglars), en canvi, Comediants em van semblar un exponent de la suma de l’art popular i l’art modern convertit en espectacle i portat a l’escenari. D’aquesta manera he viscut l’exposició, molt ben plantejada, màgica com ells, i també un bocí de la nostra història cultural recent. «El teatre és la falsedat màxima per explicar les veritats de l’ànima»: ho trobareu a l’exposició.

IMG_1610 IMG_1608IMG_1613

Maria-Josep Hernàndez