Els empresonats i exiliats de la Bíblia. Jordi Cervera i Valls.

Els empresonats i exiliats de la Bíblia. Jordi Cervera i Valls (Barcelona, 1961), professor de Bíblia a la Facultat de Teologia de Catalunya i membre de l’Associació Bíblica de Catalunya.


El llibre explica les històries dels personatges bíblics que han sofert empresonament o exili, perquè empatitzant amb les seves vicissituds il·luminen esperançadament les nostres.

És un llibret senzill, ben escrit, condensat, profund, caracteritzant el més important, clar. Es llegeix molt bé, en capítols breus i ben explicats sobre cada personatge bíblic, mostrant els trets diferencials. És un bon recull d’història bíblica que l’autor coneix molt bé. De cada situació, de cada personatge se’n pot treure una bona lliçó.

Es nota la perspectiva del que coneix el dins de les presons (Fra Jordi de fa temps és voluntari que visita els interns de Centres Penitenciaris). L’autor escriu un molt bon resum en els dos capítols darrers que implícitament, en la lectura, un pot anar aplicant als nostres presos i exiliats polítics (amb la gràcia de no mencionar-lo directament), dels quals se sent solidari. També un va observant els rostres de les persones preses, els que visitem els Centres Penitenciaris.

Som d’una tradició espiritual (judeo-cristiana) feta de persones empresonades, torturades, exiliades… Seguir Jesús és seguir un pres sentenciat a mort.

És un llibre molt recomanable, que aniria bé que el llegissin tant els voluntaris i voluntàries visitadors i els que fan un servei en els Centres Penitenciaris, com els nostres polítics, els que s’interessen per la història de Catalunya i els que treballem per una societat més igualitària, i de germanor, lliure i alliberada.

És molt necessari sensibilitzar la població que en general etiqueta de forma molt simplista les persones preses. Es desconeix molt el seu itinerari vital i les causes que els han portat a aquesta situació. Per això hi ha tantes apreciacions simplistes sobre el món penitenciari. Ens preguntem poc tant per intentar comprendre aquestes persones com per cercar alternatives més adequades per on assolir un mínim de vida digna per a elles. Si seguim Jesús, un pres, i ell és autoritat per nosaltres, aleshores els presos i els que sofreixen han de ser unes les nostres autoritats, mereixedors de ser tractats com a persones.

Quim Cervera

Pau de Tars (1)

Pau de Tars ha estat un del grans personatges de l’Església perquè l’ha estructurat en la seva comprensió del que hauria de ser més tard el cristianisme tal com avui l’entenem.

En aquest primer escrit em cenyiré a fer una biografia d’ell comptant només amb les dades que ens aporta el Nou Testament.

  1. Era jueu i de Tars:
    “Jo mateix soc israelita, descendent d’Abraham, de la tribu de Benjamí!” (Romans 11, 1). “Circumcidat el dia vuitè, soc israelita de naixement, de la tribu de Benjamí, hebreu i fill d’hebreus; en l’observança de la Llei, era fariseu.” (Filipencs 3, 5).
    “Jo soc un jueu de Tars de Cilícia, ciutadà d’una ciutat que no és pas desconeguda.” (Fets 21, 39).
  2. Segurament va néixer cap a l’any 10 i possiblement tenia un germà i una germana:
    “Saludeu Rufus, que ha estat escollit en el Senyor, i la seva mare, que considero també meva.” (Romans 16, 13).
    “Però el fill de la germana de Pau es va assabentar de l’emboscada. Anà a la caserna i va entrar-hi per contar-ho a Pau.” (Fets 23, 16)
  3. Parlava l’arameu i l’hebreu:
    “(…) i llavors Pau els adreçà la paraula en la llengua dels jueus” (Fets 21, 40).
  4. Era fill de comerciants hebreus i descendent de la tribu de Benjamí, és circumcidat al cap de vuit dies de néixer, educat segons la llei mosaica i de ben jove és enviat a Jerusalem a l’escola del rabí Gamaliel (Filipencs 3,5), representant de la branca més liberal dels fariseus, on aprofundeix en l’estudi i història de l’Antic Testament i amb qui també aprèn dialèctica:
    “En la defensa del judaisme sobrepassava molts companys de la meva edat” (Gàlates 1, 14).
    “Jo soc jueu, nascut a Tars de Cilícia, però educat en aquesta ciutat, instruït als peus de Gamaliel en l’observança estricta de la Llei dels nostres pares, ple de zel per Déu, com n’esteu avui tots vosaltres.” (Fets 22, 3).
  5. Esdevé un activista perseguidor dels primers seguidors de Jesús. Presencia i participa en la mort per lapidació del seu company d’escola Esteve, considerat el primer màrtir cristià. L’any 36, anant cap a Damasc mentre perseguia cristians per dur-los a Jerusalem per ser jutjats és quan té lloc la seva conversió:
    “Però mentre feia camí s’esdevingué que, en ser prop de Damasc, de sobte esclatà al seu entorn un fulgor celestial, i caient per terra va sentir una veu que li deia: “Saule, Saule, per què em persegueixes?”. Ell respongué: “Qui ets, Senyor?” Li digué: “Jo soc Jesús, el qui tu persegueixes. Aixeca’t, ves cap a la ciutat, i allà et diran el que has de fer…”(Fets dels apòstols 9,1-18).
    A les seves cartes no parla d’aquest fet, però afirma que perseguia als cristians i que se li aparegué Jesús “com a un que neix fora de temps” (1 Corintis 15, 8).
    Recobra immediatament la vista, es converteix al cristianisme i és batejat per Ananies. Comença a ensenyar i a predicar a les sinagogues de Damasc que Jesús és el Messies que els jueus esperen. Retorna a Jerusalem on Bernabé, antic company d’escola l’espera, i el presenta als apòstols, on continua predicant-hi.
  6. Va ser l’apòstol que obrí l’Església naixent als “gentils”. En aquella època l’ensenyament s’adreçava als jueus per a convertir-los. A ulls dels primers cristians, que encara se sentien jueus, els incircumcisos (els “gentils”) eren persones considerades impures i per tant el missatge de Crist no semblava adreçat a elles. Segons Lluc, al Concili de Jerusalem aconsegueix convèncer els altres caps de la primera comunitat cristiana que es podia ser batejat (ritu de la purificació) sense haver estat circumcidat prèviament (Fets 21, 15-26). Malgrat això les tensions persistiren amb el corrent encapçalat per Jaume (Gàlates 2, 11-14).
  7. Fou un gran viatger que va fundar i sostenir les primeres esglésies de tot l’est de la conca mediterrània i quan no li era possible visitar les comunitats personalment s’hi comunicava per cartes.
  8. El fort compromís amb els gentils i les seves fermes conviccions religioses li van crear enemistats entre certs jueus. Fou arrestat a Jerusalem i a punt de ser linxat, però els seus contactes i el fet de tenir la ciutadania romana el van salvar d’una mort segura. El governador romà l’empresonà durant dos anys a Cesarea de Palestina. A petició del mateix Pau, va ser enviat per mar cap a Roma per comparèixer davant l’emperador. Una tempesta el desvià a Malta on es va quedar uns mesos, després arribà a Roma on es va instal·lar, primer en llibertat vigilada i després completament lliure. Aquí morí decapitat, molt probablement l’any 67, a conseqüència de les detencions per l’incendi de Roma l’any 64, durant el mandat de Neró.

Cesc Cònsola

Si voleu llegir la segona part, premeu aquí.

Profetes majors, menors i actuals

El capítol de títol “Aberfan”, de la tercera temporada de la sèrie “The Crown”, narra els fets de 1966 en el petit poble miner de mateix nom (Gal·les), amb el despreniment d’una de les piles de runa que va sepultar part del poble i les escoles, amb més de 144 (persones) mortes, 116 d’elles, infants. Una de les escenes presenta els directius de la gestora i el ministre de Gal·les davant del poble en assemblea: un guirigall en el qual s’especula sobre les pluges torrencials, la confluència d’una multitud de condicionants extraordinaris, sobre el partit laborista en el poder o el dels tories –el de l’antic govern que aprovà l’extracció–… com a responsables directes de la tragèdia, quan una dona s’aixeca i, cridant, recorda els moviments subterranis que els miners ja notificaven de feia anys, “ja li vaig escriure temps enrere” diu: una profetessa del seu temps.

Els llibres profètics de la Bíblia recullen a Isaïes, Jeremies, Ezequiel i Daniel (coneguts com els majors) i a Osees, Joel, Amós, Abdies, Jonàs, Miquees, Nahum, Habacuc, Sofonies, Ageu, Zacaries i Malaquies (els menors) a partir del seu especial do de contacte amb la divinitat. En altres paraules, persones capaces d’interpretar indicis que passen desapercebuts pels altres i de predir el futur a partir d’ells. (Persones) profetes sempre han existit, també Jesús ho és per als musulmans. En el temps actuals aquests son alguns dels que jo hi trobo:

A Isaïes el trobo més que mai en els mestres i educadors, en els filòsofs i en totes aquelles persones que ensenyen a pensar, que promouen la recerca i la creació de la veritat, que prevenen davant les estratagemes dels mitjans de comunicació i les xarxes, les que desvelen les fake news (cfr. Is 5,20).

Identifico a Jeremies entre les que ens alerten de la política excloent, dels nacionalismes exagerats, dels imperis en decadència, les potències atòmiques, les dictadures… com les d’Egipte, Filistea, Moab i altres en el seu temps (cfr. Jer 46,1).

Ezequiel es qui instrueix sobre la submissió a les marques i al seguiment sense fi dels influencers, del desig únic dels diners, de l’enveja per l’altre i la no auto-acceptació, de l’individualisme i dels likes de les xarxes, ídols contemporanis (cfr. Ez 18,5-6).

El Daniel d’avui és qui lluita contra els governants que reneguen del do de la paraula, els prevaricadors, els militars i armats que pretenen només la força, els administradors que amaguen caixes B, dels jutges no justos (cfr. Dn 2,2-3). Els que descobreixen l’establishment a l’ombra, els poders fàctics que s’escuden en les lleis, la tradició i la constitució per mantenir els seus privilegis per sobre del poble.

Trobo nous Osees en aquells que gosen sortir de l’armari davant família, amics, societat i esglésies. Els qui cerquen dins el cor, preguen al Déu Amor i opten per viure des d’ell i no pas des d’un holocaust, un sacrifici en soledat o en família tradicional a la que no satisfaran. El Déu cristià mostra que també hi pot haver amor a les unions de fet, les parelles estables, les convivències o el poliamor; tal com en el matrimoni, la vida presbiteral i religiosa (cfr. Os 6,6)

Veig a Joel en les activistes i organitzacions que lluiten contra la desforestació del gran pulmó mundial de l’Amazònia, del desgast del planeta, de la futurible manca de recursos… També en qui ens avisa sobre les grans corporacions i l’especulació alimentaria, com a noves llagostes famolenques (cfr. Jl 1,7).

En els nostres dies els Abdies ens avisen contra els que callen en créixer els extrems, contra els que giren el cap davant la injustícia aliena, els qui adormits pel consum i el capitalisme no volen veure allò que passa al seu costat (cfr. Abd 1,11).

Tal com la terra i les cases per a Miquees (cfr. Miq 2,1-2), també avui plataformes i moviments socials, i encara alguns sindicats, defensen les classes treballadores i les propietats, delaten els opressors, als que juguen amb el dret a l’habitatge, especulen amb els subministraments bàsics i assetgen la vida digna.

Els millors Nahum són les imatges de l’Ebre o el Mississippí desbordats, dels palaus venecians inundats, del Katrina desbocat, el gel dels pols fonent-se, els atols i corals superats i desapareguts, l’esquinçament de la capa d’ozó o la natura feresta vencent preses, desviaments i comportes (cfr. Nah 2, 6-8).

I mirant l’Església endins, com Malaquies al Temple (cfr. Mal 2,8), molts i moltes, també Francesc, no callen més davant un clericalisme exagerat, una jerarquia mal entesa, una dignitat laïcal definida però no assumida, una dona encara en segon terme.

De tota manera, resumint algunes de les principals característiques de les profetes, jo trobo la curiositat, la indagació, l’atenció, la lectura dels signes dels temps… i el valor per denunciar el que consideraven poc humà en el seu temps.

Si confirmes algunes d’aquestes característiques com a dons teus rebuts de Déu, t’engresco a llegir algun dels llibres profètics i a poder continuar escrivint, on veus tu, en els temps actuals, els nous Amós, Jonàs, Habacuc, Sofonies, Ageu i Zacaries.

Sergi Bernabeu

Las santas del escándalo. Erri de Luca.

Las santas del escándalo. Erri de Luca. Eds. Sígueme.

M’havien parlat de les obres d’Erri de Luca, sobretot d’”En el nom de la mare”, que presenta l’embaràs de Maria, la mare de Jesús. He de confessar que m’espera entre una llarga llista de lectures pendents.

Però tombant per la Claret, vaig veure un llibret del mateix autor, amb un títol provocatiu: “Les santes de l’escàndol”. Tamar, Rahab, Ruth, Betsabé, Maria, van succeint-se en les seves pàgines, dones que amb el seu cos infringeixen la Llei per fer justícia i construir misericòrdia. L’autor que coneix l’hebreu dels fragments, fa la seva pròpia traducció de les cites bíbliques, tot escampant-hi referències etimològiques…

I algunes línies que a mi m’han fet pensar… Mirant la genealogia de Jesús dirà: “Fins i tot el Messies és mestís” (p. 17). O quan relaciona els seus orígens de família emigrant: “Josep era un obrer del sud emigrat al nord per trobar feina” (p. 70). O com la traducció freqüent dels dolors de part com a càstig resulta incorrecta per a l’autor: la paraula hebrera “etzev” és en realitat esforç o fatiga… Queda lluny de la mena de maledicció divina que s’ha carregat sobre l’esquena de les dones.

Un llibre breu i suggerent! Segur que vosaltres hi trobeu altres perles!

Maria Antònia Bogónez Aguado

Els salms com a poesia.

Del 8 al 10 de novembre al Miracle. Amb David Jou, Maria Sevilla, Olga Nicolau i Ramon Ribera-Mariné.

Una proposta per fer-nos ressonar de la mà de dos poetes un clàssic de la literatura hebrea, el llibre dels Salms, que en néixer portem tots a les entranyes; més enllà del seu valor religiós, és una poderosa eina per expressar i elaborar els nostres sentiments més profunds, i per admirar la saviesa i la tècnica dels antics.

Menaran el present taller Ramon Ribera-Mariné, monjo i biblista, David Jou, poeta i físic, Maria Sevilla Paris, poetessa i filòloga, i Olga Nicolau, monja, economista i biblista. Aquí en teniu el programa.

Mercè Solé

Llegir de cap a cap, d’una tirada, algun o alguns dels llibres o cartes del Nou Testament

La meva recomanació estival és una cosa força senzilla de fer, però indubtablement profitosa. Es tracta d’agafar un dels llibres o cartes del Nou Testament i llegir-se’l tot seguit, de cap a cap, i sense fer cas ni dels subtítols, ni de les notes, ni de cap altra cosa que no sigui pròpiament el text. Pot ser bo, això sí, i especialment davant textos menys coneguts i obvis, com ara les cartes de sant Pau, llegir-se prèviament la introducció que hi hagi en el Nou Testament que fem servir, per situar-se una mica.

No ocupa gaire estona, aquesta lectura. Per exemple, l’evangeli de Marc s’enllesteix en un parell d’horetes, i la carta als Gàlates o als Filipencs, un màxim de mitja hora. Però això sí: cal assegurar l’espai de temps, i no interrompre la lectura. Bé, sí que es pot interrompre una mica per respirar, o per reflexionar una miqueta, no gaire, però no per fer altres coses.

Què ens aporta, aquest tipus de lectura? Nosaltres estem acostumats a agafar els textos evangèlics i bíblics a trossos, i a llegir-los per veure què feia i què deia Jesús, o quin missatge transmetia Pau, i què ens diu a nosaltres i a la nostra vida aquell text. Doncs ara l’objectiu és un altre. Ara es tracta d’entrar en el clima global d’allò que se’ns diu, i penetrar en el to i el tarannà de Jesús o de l’apòstol corresponent, i adonar-se de per on van les seves prioritats i interessos principals… És acostar-se al text tot sencer, i adonar-se de la seva riquesa i complexitat, i deixar-se tocar pel fil de fons que allà se’ns transmet. I sense preocupar-nos de si hi ha coses que no les entenem. No passa res, l’important és el conjunt.

Proveu-ho. Trieu per exemple tres o quatre escrits per llegir al llarg de l’estiu. I veureu que interessant que és.

Josep Lligadas