Recordant en Pep Soler

Pep Soler, acompanyat de Xavier Moralans, empenyent un cotxe en una trobada de la Jobac. Finals del 70.

De vegades l’expressió d’una persona, la gestualitat, l’entonació… suggereixen més que una biografia. Si penso en el Pep Soler sento la seva veu i percebo l’apassionada i sonora intenció de les seves paraules. Sonora en part per la seva sordesa, i d’altra part per la seva discreta però contumaç necessitat de fer una observació, un detall, una afirmació, mai gratuïta, i acte seguit… una sonora també rialla que projecta aquella vitalitat que coneixem els que l’hem tractat en algun moment. Però el Pep principalment escoltava. Atent no només al que es diu sinó al que hi ha de vivència que no acaben d’expressar les paraules, i atent a estirar el fil que conduirà a la presa de consciència. D’aquelles paraules dites i no dites, d’aquelles intuïcions anotades amb lletra minúscula a la llibreta en brolla vida. Tot el que escrivia a les llibretes dels grups de revisió de vida que acompanyava com a consiliari –ves a saber quantes en tenia– constituïa la matèria prima de la pregària diària. La vida d’en Pep estava feta de fragments, de fets i de paraules, de rostres concrets, de situacions que l’envoltaven dia a dia. En el seu silenci brollaven cares, expressions, misèries i joies que alimentaven certament aquella passió de viure que reflectia la seva forma de comunicar-se.

Vaig conèixer el Pep Soler al local parroquial del carrer Martí Molins al barri de la Sagrera quan ell i altres capellans joves havien iniciat l’aventura de coordinar grups de joves entorn de les parròquies de barris, amb la revisió de vida d’herència jocista, enmig d’un corrent d’aire fresc que corria llavors gràcies a l’obertura de finestres que propicià el Concili, i de l’efervescència social d’aquell moment de canvis dels anys 70. Jo era un d’aquells joves de barris, en Pep, primer consiliari general de la JOBAC, anava posant les primeres pedres de l’organització: els joves teníem la paraula i el protagonisme, una cosa insòlita si es vol en aquells moments, seguint la màxima de Joseph Cardijn “els joves evangelitzen els joves”. D’aquelles estones llargues a la coordinadora general acompanyades de la paciència i tenacitat del Pep Soler en va néixer un moviment que a mitjans dels 80 aplegava setmanalment un miler de joves entorn de la revisió de vida que, segons el bisbe Joan Carrera, era equiparable als millors moments jocistes dels anys 60. Certament l’organització és la clau de tot moviment que vulgui incidir i transformar la realitat. Tan simple però tan desconegut encara avui per alguns partits de la nova política.

La JOBAC recollia herències, i reformatava la pastoral del medi d’acord a allò que configurava llavors la vida dels joves, que per al Pep Soler i els seus companys capellans joves acabats d’ordenar, era el “ser joves de barris”. La JOBAC volia transmetre la força de l’Evangeli perquè els joves es comprometessin amb els seus companys i companyes de la classe treballadora i amb els seus entorns socials dels barris populars. L’única recepta era impulsar-los cap a l’acció i fer revisió de vida. És en aquest escenari on el Pep Soler es va entrenar com a consiliari i com capellà diocesà. Aquella experiència del Moviment va quallar en un home que ha vinculat sempre la seva tasca pastoral a fer equip a tot arreu on ha viscut. Després de 43 anys de capellà, va explicar fa alguns mesos als companys de grup de l’ACO: “He procurat menjar, viure i compartir sempre vivenda amb els companys capellans. No és cosa fàcil, i alguns acaben vivint sols”. Darrerament, amb el temor de quedar-se sol a la vivenda de la parròquia, no es resignà a la temptadora comoditat de no dependre de ningú. Continuava fent equip a l’arxiprestat, a l’ACO. “En l’altre trobes l’escalf humà que necessites”, deia, perquè era addicte a sentir al voltant la presència dels altres, els que fossin, on ell hi veia la presència de Déu. La seva obsessió era fer arribar a tothom que, contra tota esperança, l’Evangeli adreça sempre una paraula de salvació, de superació, de dignitat…

En Pep Soler ha sigut i és un referent necessari per a les generacions sortides de la JOBAC. El seu entusiasme per l’Evangeli i el seu esperit de treballador incansable del dia a dia ens acompanyaran sempre. Va marxar com el seu amic i company Josep Maria Puxan, amb discreció i sense avisar.

Salva Clarós

Ser bibliotecària és estar al servei del barri

El primer projecte de xarxa de biblioteques populars a Catalunya 4-biblio(Mancomunitat, 1914) justifica la necessitat de la seva posada en marxa per la funció social que se li atribueix, unint l’accés a la cultura, el foment de la lectura, el suport a la formació continuada, l’ús comú de l’espai per part de ciutadans de diversos orígens i pertinences i la cohesió social. (1) Un segle més tard les biblioteques públiques es defineixen com a “veritables llocs de vida, centres culturals comunitaris i que reuneixen els usuaris a l’entorn de projectes culturals i socials. De tal manera que es transformen en fars per a la col·lectivitat i la seva qualitat de lloc públic els dóna un estatut particular, centrat en la cohesió social.” (2) Així doncs, la funció social de la biblioteca pública és un dels seus trets essencials des de sempre.

Les biblioteques públiques avui dia donen accés gratuït a Internet i a altres recursos TIC, ajuden i formen els usuaris a trobar informació, donen suport a l’aprenentatge al llarg de la vida i per sobre de tot fomenten la lectura amb activitats i serveis de tot tipus. I a més, construeixen comunitat al seu entorn, connectant persones, grups i entitats, i els serveis públics i polítics locals. És així que contribueixen a construir capital social al si de la comunitat i ajuden a crear un sentit de comunitat, una pertinença i una identificació col·lectiva, i conseqüentment ajuden a fer una societat més participativa i més crítica.

Actualment, des de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona, hereva de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Mancomunitat, treballem mogudes per la voluntat de ser un lloc atractiu perquè els veïns i veïnes tinguin ganes d’atansar-s’hi i quedar-s’hi i tornar-hi… atrets per un espai i un fons que els alimenti la curiositat i animi la voluntat d’aprendre. Ho fem a través de projectes diversos i multiplicitat d’activitats. Una idea que sovint es té de les biblioteques és que com que són lloc d’estudi, lectura i de silenci, i així no es crea relació… La veritat és que no són contraris… les biblioteques són lloc d’estudi i silenci, però també lloc de relació, ja que les bibliotecàries programem activitats, sovint en col·laboració amb les més diverses entitats del barri (educatives, culturals, socials, comercials, de salut, de recerca…) i adreçades a als diversos públics: adults, infantils o familiars.

Per tal de promoure la lectura i desvetllar interessos programem activitats molt diverses: hores del conte i clubs de lectura, conferències de temes de salut, socials, culturals, d’història local, etc., presentacions de llibres, exposicions, tallers de reciclatge, de cuina o de bricolatge, teatre… També treballem per reduir la fractura digital, oferint ordinadors d’ús gratuït connectats a Internet i formacions inicials d’informàtica i telèfons intel·ligents. Paral·lelament som responsables de mantenir una col·lecció documental actualitzada i de qualitat, que respongui als interessos dels usuaris actuals i potencials, i de dinamitzar-la.

Les tendències de futur es preveu que aniran en dues direccions: dins d’un escenari “creatiu” la gent crearà contingut i buscarà habilitats i recursos per desenvolupar i expressar la seva creativitat; i dins d’un escenari de “comunitat” la gent consumirà contingut i buscarà classes, tallers i espais de suport per a l’aprenentatge i l’alfabetització del segle XXI. (3)

La feina diària és doncs una feina de molta relació i escolta, i de cooperació i coneixement mutu, amb gent molt diversa… sense perdre de vista la missió, que és oferir eines per formar-se al llarg de la vida en el sentit més ampli, per esdevenir persones lectores i crítiques i així fer una societat més cohesionada i més democràtica.

Mariona Chavarria
Directora de la Biblioteca del Fondo,
de Santa Coloma de Gramenet

(1) “Projecte d’Acord presentat a l’Assemblea de la Mancomunitat en la tercera reunió, celebrada el 26 de maig, de 1915, sobre la instal·lació a Catalunya d’un sistema de Biblioteques Populars”, Butlletí de la Biblioteca de Catalunya, núm. 4 (1915), p. 122-130.

(2) Servet, Mathilde (2009). Les bibliothèques troisième lieu. Desrichard, Yves (dir.), Enssib, mémoire d’étude de DCB.  [Consulta: 07/12/2016].

(3) Quihampton, Wendy; McCarten, Melanie; Kinleyside, Matthew; State Library of Victoria (2013). Victorian public libraries 2030: strategic framework. Melbourne: Victoria State Library. 56 p. Disponible a: http://plvn.net.au/sites/default/files /20130527%20FINAL%20VPL2030%20Full%20Report_web.pdf [Consulta: 19/07/2016].