«Cayucos» per sortir de l’exclusió

La ignominiosa travessa del Mediterrani de milers de migrants que es veuen obligats a marxar dels seus països és una història d’horror si coneixem cas a cas les persones afectades. A l’Arxiprestat Badalona Nord i Sud, aquesta situació s’ha encarnat amb l’assentament irregular del barri del Gorg a Badalona on una nau es va incendiar provocant la mort de cinc persones. Aquest cas, que va despertar un gran interès mediàtic i de l’opinió pública està remetent com a notícia, però el cert és que aquest col·lectiu continua vivint amb penúria.

Des de Justícia i Pau de Badalona s’ha ideat l’acció solidària «L’horitzó és Àfrica» que té el propòsit de sensibilitzar la ciutadania i recollir fons econòmics. Així, Ibrahima Seydi, un escultor senegalès que ja porta molts anys a Catalunya, ha produït al seu país d’origen unes 150 figures artesanals en fusta en sis models diferents amb noms de persones que han mort en la travessia. Els fons obtinguts de la venda (es calculen 5.500 €) serviran per donar suport a l’associació Almas Quemadas, que aglutina persones afectades per l’incendi de la nau, i també per pagar el treball de l’escultor.

En l’acció també s’han implicat les Càritas parroquials de Sant Josep i de Santa Maria, la Fundació Llegat Roca i Pi, el monestir de Sant Jeroni de la Murtra, Stop Mare Mortum, l’Associació Noves Vies, Open Arms i el propi Arxiprestat. Igualment, també s’estan explorant altres sortides per a la integració sociolaboral d’aquest col·lectiu.

Aquí teniu l’enllaç al formulari per reservar les escultures.

La Panafricana, Ibrahima Seydi i solidaritat amb Gorg

Ja no som a temps de veure l’exposició, però sí de conèixer l’espai, seguir n’Ibrahima Seydi i sempre trobar maneres per ser solidari/es.

Primer de tot us presento l’espai, modest però ben viu, La Panafricana. Al carrer Junta de Comerç, 20, de Barcelona, entre el carrer Sant Pau i el carrer Hospital. Una llibreria especialitzada en Àfrica i els africans escampats pel món. Hi podreu trobar literatura (infantil i juvenil inclosa), assaig de política, economia, història, sociologia, religió, gastronomia… en diverses llengües, entre les quals català i castellà. A més de ser una llibreria és la seu de Wanafrica Ediciones; i aquí podeu consultar el seu catàleg. Tant visitar la llibreria com tafanejar pel catàleg ajuden a dirigir la mirada a aquest continent, a aquesta part d’humanitat, tan desconeguts. I pensem que estem informats del que passa pel món…!

I en segon lloc us recomano que hi visiteu una petita exposició dels treballs en fusta que fa Ibrahima Seydi, senegalès que al llarg dels vint-i-tres anys que fa que viu a Catalunya ha viscut molt de prop la vida de molts subsaharians aixoplugats en naus sense activitat econòmica. Justament per això, tota la recaptació que faci amb la venda de les peces exposades (a 10, 20, 30 €) es destinarà a les persones afectades per l’incendi de la nau de Gorg (Badalona). A @seydiescultor d’Instagram podreu veure moltes obres seves.

Josep Pascual Comellas

L’atzucac de la llei d’estrangeria

Em va doldre moltíssim l’incendi de l’assentament de Badalona. Va ser un accident que estava cantat: un munt de persones amuntegades, sense aigua ni llum enmig de l’hivern i enmig també d’un munt de pertinences que eren alhora el seu aixovar, la seva feina… i un bon combustible.

Em dol perquè el centenar de persones afectades, a banda dels problemes propis de la pobresa, que ja costa prou de remuntar, es troben amb una barrera molt difícil de saltar: la llei d’estrangeria, que impedeix l’obtenció dels permisos bàsics per poder viure amb dignitat. És una llei que en comptes de resoldre un problema, en crea molts d’altres, quan impossibilita l’accés a la feina. No es pot demanar papers per arrelament si no es té feina, i, és clar, no es pot tenir feina sense papers. Aquesta mena d’oxímoron legal a més promou i justifica l’economia submergida i amb això l’escaqueig fiscal i la manca de cotització a la Seguretat Social.

Mantenir en pèssimes condicions sanitàries un munt de persones que difícilment podran assolir les condicions per regularitzar la seva situació, trobar feina i sortir de l’atzucac en què es troben, és posar les bases per a una marginació sagnant i llarga en el temps. De la qual només pot sortir un gravíssim conflicte social que dinamita qualsevol mena d’inclusió i que justifica una desigualtat social pròpiament estructural. És indecent parlar dels drets humans i deixar als llimbs els més vulnerables. I és posar-se una bena als ulls i no voler veure que les condicions en què viu la major part del món continuaran movent masses de gent empobrida cap a nosaltres, per més barreres que hi posem. Perquè per part nostra continuem abusant de la nostra situació de poder. Ho deia l’altre dia Ramon M. Nogués en aquest video que us recomano, en què parla de la Covid-19, quan explicava com durant el confinament, Europa va deixar la pesca africana sense caladors.

Ja sé que és una qüestió que depassa l’àmbit d’actuació de municipis, comunitats autònomes i fins i tot estats, però la veritat és que l’actual situació, molt complexa, no s’aguanta per enlloc. Em feia gràcia, quan mirava la notícia a la tele, que tothom parlava del tema com si l’única qüestió a considerar és que no els podien fer fora perquè els propietaris toleraven que fossin dins. Com si les administracions públiques de l’Ajuntament o de la Generalitat no sabessin perfectament on i com viuen totes aquestes persones. Sembla que l’Ajuntament de Badalona fins i tot havia entrat en negociacions amb els estadants. Vivim amb una acceptació acrítica i jo diria que cega d’una situació altament explosiva.

Podem conviure amb el problema mirant cap a una altra banda, o bé podem posar les bases perquè la gent pugui tirar endavant, sentir-se valorada, estimar el seu nou país, aportar el millor de si mateix per renovar-lo. Com han fet sempre els nouvinguts.

Ens necessiten. Els necessitem. Si som prou honestos per reconèixer-ho.

Mercè Solé

L’Equip de Pastoral Obrera de Badalona: 20 anys

L’Equip de Pastoral Obrera de Badalona i Sant Adrià de Besòs es va crear durant el curs 1995-1996 fruit d’un compromís adoptat en el si del Consell Arxiprestal del Barcelonès Nord que les persones promotores estengueren ràpidament a tota la ciutat. L’EPO ha estat el marc en què membres de diferents moviments apostòlics, parròquies, religiosos i religioses i capellans obrers hem treballat conjuntament per estendre el Regne de Déu, intentant donar testimoni d’unitat i de complementarietat. No solament hem volgut fer de l’EPO un espai de formació sempre orientat al compromís evangelitzador i transformador, sinó també un espai comunitari on compartir pensaments, compromisos, somnis i vida quotidiana, un espai de germanor, celebratiu i joiós.

L’EPO s’ha relacionat amb un grapat d’entitats culturals, socials, sindicals, cíviques, polítiques de la ciutat, s’ha connectat amb persones d’altres religions i plataformes interreligioses, ha promogut itineraris i xerrades per conèixer la història obrera, Badalonaha participat i també encapçalat accions públiques compartides que han suposat un reconeixement de la dignitat dels treballadors i un record envers els obrers morts en el camp del treball i de la lluita obrera, ha realitzat cursets formatius de tipus social oberts a tothom i altres més específicament cristians. Per altra part la nostra tasca l’hem portada a terme en plena sintonia i comunió amb altres entitats eclesials: parròquies, Delegació Diocesana de Pastoral Obrera, Moviments Apostòlics Obrers, Consells Pastorals Arxiprestals, congregacions de religiosos i religioses, comunitats cristianes, altres EPO. També amb militants obrers que, tot i no ser creients, tenen com a referents Jesús de Natzaret i els valors evangèlics i simpatitzen amb la Pastoral Obrera.

Aproximadament l’EPO al llarg d’aquests 20 anys ha realitzat uns 200 actes culturals (xerrades, recessos, itineraris, cursos formatius, celebracions, etc.), tots ells gratuïts, amb una mitjana d’assistència de 25-30 persones. Temes destacats: l’acolliment dels nouvinguts i interculturalitat, els joves i la seva problemàtica, temes laborals i de treball, de vida quotidiana, de política (eleccions), de lluita per la justícia global, d’història obrera i moviment obrer, de fe, d’església,… Hem difós igualment els nostres plantejaments a través de fulletons (vuit), díptics, dossiers, documents, cartells, fulls, cartes… Amb una metodologia de fons de Veure, Jutjar i Actuar.

La nostra “petita i fràgil” història l’hem intentat difondre a partir de la publicació que porta per títol 20 anys de compromís obrer i espiritualitat cristina. Compromís i espiritualitat són dues paraules complementàries. En el nostre cas el compromís amb un món obrer i una classe treballadora que continua explotada, marginada i oprimida tot i ser la base de la societat, la que crea riquesa i fa avançar el món. I la nostra espiritualitat la qualifiquem de cristiana perquè la volem assentar en el seguiment de Jesús de Natzaret, el Crist, perquè creiem en Ell i que Ell és una proposta de vida autèntica i plena que nosaltres volem compartir i donar a conèixer als nostres companys de treball i de barri. Però volem deixar clar que el nostre model evangelitzador no és de proselitisme i conquesta sinó de compartir i contagiar-nos el que som, les nostres arrels, els nostres fonaments, els valors evangèlics, que de vegades no es diferencien gaire de l’espiritualitat i dels valors que tenen també molts companys lluitadors nostres no creients, que són -com ho va ser Jesús de Natzaret–, “persones per als altres”, persones generoses, solidàries. José A. Canillas: “Jo no sóc creient però els meus valors són els de l’Evangeli” .

Diverses raons ens han empès a publicar la nostra memòria històrica: Per mostrar que és possible una pastoral obrera unitària, que és necessari sortir de la “capelleta” particular en què de vegades ens movem i intentar caminar junts tal com Jesús desitjava. Per mostrar que l’Església –i l’EPO som Església– és sensible i propera a la realitat obrera, a la seva situació, als seus problemes, desitjos, utopies… Volem crear ponts d’entesa entre el món obrer i l’Església, durant molt de temps trencats, tot reconeixent els valors evangèlics ja presents en la lluita obrera per un món més just i fratern. Perquè el conjunt de cristians puguem créixer en consciència social i política, en compromís perquè els valors del Regne de Déu es visquin cada vegada més i amb més intensitat i es pugui construir una societat on totes les persones vegin reconeguda la seva dignitat.

Quedeu tots i totes convidats a la celebració dels vint anys de l’Equip de Pastoral Obrera de Badalona que tindrà lloc el 12 de març a l’Ateneu de Sant Roc de Badalona.

Emili Ferrando