Lectures en el 75è. aniversari de l’alliberament d’Auschwitz

Ya sabes que volveré. Mercedes Monmany. Galaxia Gutemberg.

L’autora ens presenta tres escriptores que van morir a Auschwitz: Etty Hillesum, Gertrud Kolmar i Irène Némirovsky. Abans, però, fa un recorregut per la literatura centreeuropea al voltant del genocidi… Un no parar de descobrir o redescobrir noms, subratllar possibles lectures… Etty Hillesum ens apareix com a escriptora, tot i que en els darrers anys, en els nostres entorns cristians, l’hem descoberta com a mística i com a dona capaç de viure l’esperança en els entorns que semblen descartar-la per sempre més. Gertrud Kolmar era una poetessa alemanya amb una obra breu, que el seu cosí Walter Benjamin va exaltar. L’Irène Némirovsky és potser la narradora més coneguda de totes tres. L’aventura viscuda pel manuscrit de Suite Francesa evidencia la duresa dels temps. I totes tres ens recorden la importància de la literatura com a eina d’expressió de les vivències més íntimes… I el regal que han suposat per als seus lectors tenir accés a la seva experiència i a la història que va viure i patir Europa ara fa uns 75 anys.

Maria Antònia Bogónez Aguado

Lectures en el 75è. aniversari de l’alliberament d’Auschwitz – Charlotte Delbo

La mesura dels nostres dies. Charlotte Delbo. Club Editor

Charlotte Delbo va ser una lluitadora comunista en la resistència francesa, amb el seu marit. Ell va ser afusellat i la Charlotte va ser deportada a Ravensbrück. Però va sobreviure… I fruit de la seva experiència és la trilogia “Auschwitz i després”. La mesura dels nostres dies és el mosaic d’un grup de dones (i algun home) supervivents dels horrors dels camps d’extermini nazis que escriuen vint anys després. Cadascuna viu el seu present (i el seu passat) de maneres diferents i diverses. Tot comprensible, plurals com som els humans. Descripcions del dolor i també de les possibles salvacions.

Acaba de sortir el que és el primer llibre del tríptic, Cap de nosaltres tornarà. I Club Editor ja anuncia el tercer dels volums: “Un coneixement inútil”.

Amb ganes de llegir aquesta recentment apareguda novel·la, un gran gràcies a Charlotte Delbo per la seva sensibilitat i capacitat d’explicar-nos com ha estat la vida per als supervivents del genocidi nazi.

Maria Antònia Bogónez Aguado

Músiques en el 75è aniv. de l’alliberament d’Auschwitz

I, encara, dos apunts musicals. Un, una composició d’Arnold Schöenberg (Un supervivent de Varsòvia, op. 46), que recentment ha estat interpretat a Alemanya com a homenatge a les víctimes d’Auschwitz i el bellíssim segon moviment de la tercera simfonia del compositor polonès H. Gorécki, sobre el text d’una pregària trobada en una cel·la d’una presó de la Gestapo.

Mercè Solè

Lectures en el 75è aniv. de l’alliberament d’Auschwitz – L’home a la recerca de sentit

L’home a la recerca de sentit. Viktor Frankl.

Junt amb el llibre de Primo Levi aquest és un altre clàssic. El neuròleg i psiquiatre Viktor Frankl també va viure Auschwitz en pròpia pell i hi va perdre la seva dona i els seus pares. Malgrat tot, va trobar-hi l’esperança més profunda, les raons per viure. En L’home a la recerca de sentit descriu la seva experiència i la dels seus companys amb la distància que li aporta la seva formació mèdica.

Mercè Solé

Lectures en el 75è aniv. de l’alliberament d’Auschwitz – Ocell blanc – R.J. Palacio

Ocell blanc. R.J. Palacio. La Campana

La famosa autora de Wonder ha escrit i il·lustrat la història de la Sara, una nena jueva a la França ocupada. Ho explica l’àvia del Julian, un dels personatges de la saga de Wonder. Un llibre en còmic, capaç de transmetre molts de valors, en un temps foscos i dolorosos. El nazisme l’obliga a amagar-se… i d’altres s’arriscaran perquè ella pugui sobreviure.

Una bona aproximació també per a adolescents.

Maria Antònia Bogónez Aguado

Lectures en el 75è aniv. de l’alliberament d’Auschwitz – La trilogia d’Auschwitz

La trilogia d’Auschwitz: Si això és un home; La treva; Els enfonsats i els salvats. Primo Levi.

Aquest llibre és imprescindible per conèixer la dinàmica d’Auschwitz. El seu autor, un jove químic, es va fer partisà per combatre la invasió nazi, i, un cop detingut, va ser enviat com a jueu al camp d’extermini. Va aconseguir sobreviure a Auschwitz i va dedicar bona part de la seva vida a transmetre la memòria d’allò que mai no hagués hagut d’existir. El primer dels volums descriu la seva arribada i estada al camp; el segon, el dur i accidentat retorn a casa enmig del caos postbèl·lic i el tercer és una reflexió més analítica sobre l’Holocaust.

Mercè Solé

Lectures en el 75è aniv. de l’alliberament d’Auschwitz – Auschwitz: Pensar la nit per retrobar l’esperança.

Auschwitz: Pensar la nit per retrobar l’esperança. Teodor Suau. Col·lecció Emaús 95. CPL

La desesperança d’Auschwitz és analitzada en aquestes planes des dels seus molt diversos angles, des de les experiències vitals tant dels botxins com de les víctimes. I a partir d’aquí, l’autor ens convida a descobrir quin és i on és l’autèntic rostre de Déu, l’autèntic rostre de l’esperança. Amb un primer moment, la revelació de Déu en Job, i un segon i definitiu, la revelació en Jesús.

Mercè Solé

Lectures en el 75è aniv. de l’alliberament d’Auschwitz, abans de Sant Jordi – Vida i destí de V. Grossman

La vida y el destino de Vasili Grossman. John Garrard y Carol Garrard. Ed. Encuentro.

Una biografia de Vasili Grossman, que completa i explica molt bé la novel·la Vida i Destí. Quan el vaig llegir em vaig quedar amb la impressió que l’òptica dels autors és decididament antisoviètica, però malgrat tot val molt la pena. Coneixem molt poc de la història de mig Europa: dels moviments de la població, dels exilis interns, de les seves fronteres, dels desplaçaments i revenges que va comportar el final de la guerra.

Mercè Solé

Lectures en el 75è aniv. de l’alliberament d’Auschwitz, abans de Sant Jordi – Vida i destí

Vida y destí. Vasili Grossman. Random House – Mondadori. Barcelona 2009 en castellà. Col·lecció La Butxaca. Grup 62, en català

Us en vaig parlar fa 10 anys, però hi torno per dos motius: Vasili Grosman va ser un dels primers a entrar a Auschwitz amb els soviètics per alliberar el camp i, en segon lloc, és una de les novel·les que més m’han impressionat i que em sembla una obra mestra. Les crues experiències del front oriental, tant per als soldats soviètics i nazis com per als jueus, són la base per descriure l’estalinisme i la seva evolució.

Vasili Grossman (1905-1964) va ser un periodista nascut a l’actual Ucraïna, que durant la Segona Guerra Mundial va cobrir la batalla d’Stalingrad i sembla que fou el primer a donar a conèixer l’existència dels camps d’extermini nazis.

La commoció d’una guerra que va resultar tan cruenta, la situació dels jueus, que van rebre no només dels nazis, sinó també de l’estat soviètic, el sagnant surrealisme estalinista i, sobretot, la inquietud per trobar un sentit tant al patiment com a la bondat, van expressar-se en aquesta novel·la, que va ser censurada i que l’autor no va arribar a veure publicada. És doblement interessant perquè estem molt avesats a sentir el relat de la segona guerra mundial des de la perspectiva occidental, però no des de l’oriental. I parlant de relats és remarcable l’experiència viscuda de l’autor en contrast amb el relat oficial estalinista.

Mercè Solé