Setmana per la Pau Arcadi Oliveres

La Setmana per la Pau – Arcadi Oliveres, convocada i organitzada per Justícia i Pau, ha estat un espai de trobada, obert a la participació de tota la ciutadania, un espai de festa, d’intercanvi de coneixements i de propostes d’acció, d’enfortiment del treball en xarxa, d’invitació a concretar accions d’incidència sociopolítica, de manera pacífica, transformadora i no-violenta.

S’ha realitzat del 27 al 30 de juny en quatre actes per mantenir viu el missatge i llegat de l’Arcadi.

El dilluns 27 juny a l’Espai Fontana es va realitzar l’Acte d’inici amb la presentació, per part de Justícia i Pau Barcelona i la família Oliveres-Künzi, de la 1a edició de la Setmana per la Pau – Arcadi Oliveres 2022. Es va passar l’entrevista a l’Arcadi que van fer la Directa i el Crític.

El dimarts 28 juny, uns 100 joves de diversos moviments i associacions juvenils es van trobar a la Lleialtat Sansenca pel Conversatori, en un espai on els joves van compartir i presentar les seves demandes i propostes davant de representants de les institucions europees (Marisa Matías, eurodiputada portuguesa del Bloc d’ Esquerra, i Sergi Barrera, cap de la oficina del Parlament Europeu a Barcelona). Es van tractar temes com les migracions, la Llei d’estrangeria, l’acollida i l’hospitalitat als migrants i als refugiats, la guerra d’Ucraïna, la violència institucional, policial, domèstica i en els barris, la salut mental en els joves, la reinserció cultural i social i l’accés als recursos per part dels joves en els Centres penitenciaris, l’educació, el feminisme, les discriminacions envers el col·lectiu LGTBI, els drets humans del poble gitano, els discursos d’odi i l’augment de l’extrema dreta, l’educació sexual, el canvi climàtic, les finances ètiques, la desigualtat Nord-Sud.

El dimecres 29 juny a la Plaça de Sant Jaume (el cor de Barcelona i de Catalunya) es va ambientar un espai de silenci, meditació i vetlla interreligiosa per la pau (La Pau del Cor), amb la participació de 24 tradicions espirituals i conviccionals presents a Barcelona i a Catalunya, i cadascuna va llegir un breu text sobre la pau de la seva tradició de saviesa espiritual i ètica.

Al llarg dels anys, en aquesta plaça s’han fet reivindicacions ciutadanes de molts i diferents col·lectius i també celebracions de signe divers. L’acte fou conduït per la periodista Rosa Maria Calaf i coorganitzat amb la Direcció General d’Afers Religiosos del Departament de Justícia, l’Ajuntament de Barcelona i la XIP (Xarxa Interreligiosa per la Pau) i l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós i Interconviccional (AUDIR), i amb la col·laboració de Càritas Diocesana de Barcelona.

Un toc de campanes i un cant en àrab van obrir la crida a l’oració. Hi van assistir unes 650 persones. Fou un acte senzill on totes les persones atentes, escoltant i en calma i respectant el silenci, situades en cercle al voltant del músic Ravid Goldschmidt que tocava el seré i profund handpan entre cada cinc textos llegits i es va acabar amb unes referencies a l’Arcadi i cantant tothom el “Hevenu shalom alejem”, “sigui la pau amb nosaltres” en català, euskera, castellà, àrab, gallec i hebreu.

“Apostar pel pacifisme és apostar per una manera de viure no-violenta i que fomenti els vincles, la comprensió, la tolerància”, deia l’activista Arcadi Oliveres. Són paraules de qui va ser president de Justícia i Pau, que vol mantenir viu el seu llegat, i que Calaf va pronunciar en un context en què, com apuntava Oliveres, “s’ha normalitzat la violència” i sovint resulta “més fàcil trobar la guerra”.

Entre els representats polítics, hi van assistir l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, la directora general d’Afers Religiosos, Yvonne Griley, el Comissionat de Diàleg Intercultural i Pluralisme Religiós de l’Ajuntament, Khalid Ghali, així com també la família d’Arcadi Oliveres, amb la seva dona Janine Künzi, i el seu fill i codirector de l’AUDIR, Arnau Oliveres, la candidata a presidenta de Justícia i Pau proposada pels socis , Dolors Fernández, el president sortint, Eudald Vendrell, i el director de l’entitat, Miquel Torres.

Van llegir textos lectores i lectors de l’Església Cristiana Evangèlica de Gràcia, la Sinagoga Bet Shalom, budistes de tradició tibetana, l’Església Cristiana Ortodoxa Siriana d’Antioquia, l’Església Evangèlica Protestant de Barcelona-Centre, Església Ortodoxa Romanesa, el Centre Cultural Islàmic Camí de la Pau, l’Església Anglicana de Barcelona, l’Església de Nostra Senyora del Perpetu Auxili d’Ucraïna, l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, l’Església Evangèlica Baptista el Redemptor de Sabadell, de la Comunitat filipina de la Parròquia de Sant Agustí de Barcelona, l’Església Adventista del Setè Dia, de l’hinduisme-vaishnava, de la Fe Bahà’í, de la comunitat sikh, de Brhama Kumaris. de la Maçoneria, l’Església de la Cienciologia, la Federació de Famílies per la Unificació i la Pau Mundial, de Sukyo Mahikari, de la Federació Catalana de Voluntariat Social, l’Institut Català Internacional per la Pau i de la La Fede.cat.

El dijous dia 30 juny, darrer dia de la Setmana, s’organitzà la Plaça del Diàleg, a la Plaça Universitat, de les 10h del matí fins a les 20h, va ressonar el missatge de l’Arcadi sobre justícia social, pau, ecologia, desarmament, banca ètica, fiscalitat justa, crítica al capitalisme, etc., en unes balances amb una pregunta i la possibilitat de respondre dues respostes en una dinàmica preparada per Domestic Data. Cada persona que passava per la plaça, invitat per algun voluntari o voluntària col·locava una pedreta en el plat de la balança triat, que hi havia sobre la resposta. Hi van passar més de mil persones. Qui volia podia aprofundir sobre la temàtica en unes taules amb un refrescs, regalats per la casa Vichy, i dialogar amb alguna persona d’alguna de les entitats per la pau presents sota unes carpes (Càritas Barcelona, Centre Delàs, Escola Cultura de Pau, FCVS, FETS, Fundació Carta de la Pau dirigida a l’ONU, Fundipau, Novact, Plataforma per una Fiscalitat Justa i Unipau), i on també es mostraven uns materials que els ciutadans i ciutadanes es podien emportar.

A la plaça hi havia un piano a disposició de totes les persones i Albert Oliveres, fill músic de l’Arcadi Oliveres, va interpretar algunes cançons del seu últim àlbum “Preludis d’un adéu”, que va compondre i tocar davant del seu pare pocs dies abans de morir.

Brigitta Lamoure feu la presentació de la cloenda de la Setmana, amb el seu humor i improvisació innats i divertits i va consistir en la lectura d’un manifest impulsat per diferents organitzacions de pau, drets humans i cooperació de tot l’estat. Aquests organitzacions han demanat al Govern català el compliment dels acords sobre la desmilitarització de Catalunya coincident amb la cimera de la OTAN a Madrid. En el manifest s’indica que “demanar la pau no és naïf, és l’única opció acceptable per a garantir la vida del planeta”, i que “la militarització de les relacions internacionals no evita les guerres, sinó que les promou”. De fet, amb la guerra d’Ucraïna, s’està transmetent la idea que ens cal augmentar la despesa militar, i aquesta tendència és la inversa del moviment pacifista que és la necessària i realista. Per tant en el manifest hi ha un compromís per les iniciatives per la pau, per la cultura de pau i una invitació per tal que la ciutadania s’impliqui en el moviment pacifista i en l’educació permanent per la pau.

Han col·laborat en l’acte l’Ajuntament de Barcelona, l’Institut Català Internacional per la Pau, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i Lafede.cat.

La valoració de la Setmana és totalment positiva i Justícia i Pau es veu en cor i amb ganes de celebrar-la cada any. Cal esmentar el treball dels voluntaris i voluntàries i de l’equip tècnic de Justícia i Pau que ha treballat amb molta il·lusió i dedicació, de manera conjuntada, i amb diverses aliances i en xarxa amb altres entitats i comunitats.

Quim Cervera i Duran

“Alliberament i compromís: referents”

El dissabte 2 d’abril d’enguany al matí vam celebrar als Escolapis de la Ronda una trobada rememorant les petjades de persones que han estat, entre moltes altres, referents per molts de nosaltres i que ens han deixat fa poc. Vam recordar a:
– Teresa Losada (Bayt-al Thaqafa)
– Josep Soler (ACO)
– Jaume Botey (Llegat Jaume Botey i Vallés, Cristianisme i Justícia, Fòrum d’ Alliberament, i Associació Cristianisme al Segle XXI)
– Manel Pousa (Fundació Pare Manel)
– Pere Casaldàliga (Fundació Pere Casaldàliga i Associació Araguaia)
– Arcadi Oliveras (Justícia i Pau)
– Cèlia Sabarich (Auxiliars Diocesanes i grup de noies i Comitè Oscar Romero)
– Mercè Guillemany i Josep Vaquer (Legió de Maria, Grup Sant Jordi)
– Joan Casañas (Agermanament i Comunitats Populars).

La intenció era:

  • Fer present el seu testimoni.
  • Oferir una visibilització i un suport a tots aquells i totes aquelles que seguim un cristianisme d’alliberament o un “cristianisme transgressor”, o un “cristianisme subversiu”. És bo visualitzar i reconèixer una part i una forma de fer església, de seguir l’evangeli en què ens hi sentim i que aquestes persones van ser referents per tots nosaltres, i agrair-los la seva petjada, les seves obres.
  • Tenir una certa incidència social, i eclesial.
  • Contrarestar la tendència de monopolitzar el cristianisme catòlic per part de sectors més conservadors.
  • Reflectir que persones atees, agnòstiques, o creients d’altres tradicions religioses i espirituals o d’altres cosmovisions i conviccions, diferents a les d’ells i elles, es van identificar amb les seves causes, ja que van ser portadores d’esperança i d’una gran humanitat i van treballar per una societat més justa, igualitària, fraternal, i avançar en llibertat i en pau.
  • Visibilitzar les causes a les quals elles i ells han dedicat la seva vida.
  • Mostrar la dificultat de treure de l’anonimat a dones testimonis-referents, tot i que elles són majoria en moltes de les tasques humanistes i en serveis eclesials i per tant denunciar aquesta anomalia d’una església que encara valora i visibilitza poc les dones.

En la trobada, a la qual hi van assistir unes 350 persones, vam destacar alguns punts comuns d’aquests deu testimonis com són:

  • Ser persones d’una gran fidelitat, dedicació, entrega i compromeses per una transformació social, incloent-hi l’acció política.
  • Ser molt sensibles i dedicats en paraula i acció al món dels exclosos i sobrants, d’aquí i de fora.
  • Ser representants d’un cristianisme alliberador, obert, fronterer, treballant colze amb colze amb persones d’altres tradicions espirituals i creences, que també els han tingut com referents.
  • Viure una espiritualitat (pregària, reflexió evangèlica…) i tenir un discurs clar, transparent, vinculats a una gran activitat.
  • Ser persones catalanes afermades a Catalunya que han estimat, servit i han defensat la seva llengua, cultura i com a país d’acollida.
  • Ser persones cristianes amb una creença oberta, gens dogmàtica, no imposada, sinó proposada, i seguidors d’una teologia i una pràctica d’alliberament, essent crítics amb les estructures eclesials, amb les que van tenir els seus problemes, fins i tot algun cop, patint menyspreu i marginació.
  • Compartir en comunitat la seva fe de seguidors i seguidores de l’evangeli de Jesús de Natzaret, implicada en l’estar al costat dels més vulnerables i exclosos i en la celebració-festa de la Vida.

A la sala es va col·locar un mural per cada referent amb una foto i alguna frase seva. Vam iniciar la festa tot escoltant musica de jazz de components de Locomotora Negra (Toni Gili, Oriol Romaní i Pep Rius) que ens van acompanyar durant l’acte, posant un fons musical molt adequat a la lectura de poemes del Pere Casaldàliga (llegits per Pere Coromines i Anna Maria Obradors, rapsodes dels pastorets de Balsareny), després d’una introducció donant el sentit de l’acte.

Vam dedicar un fort aplaudiment a totes les persones referents.

Posteriorment vam visionar un vídeo d’uns 40 minuts, que Jordi Soriano, Carlos Argueta, Anna Argueta i Juanjo Sánchez van confeccionat a partir dels vídeos que cada entitat de cada referent ens havia enviat.

Després hi hagué una taula rodona amb persones que van conèixer els deu referents, moderada per la periodista de Catalunya Religió Glòria Barrete.

L’acte va finalitzar amb un breu recital de quatre cançons del grup DUM i un pica-pica de patates, aigua i vi, en què vam tenir l’ocasió de saludar-nos i qui va voler d’escriure en uns papers les respostes a unes preguntes sobre el llegat que ens deixaven pel present i el futur aquestes persones, com també de posar els noms dels referents de cadascú en un mural en blanc.

L’acte ha estat molt valorat per la necessitat de retrobar-se després dels confinaments i de fer present aquest cristianisme d’alliberament dins la nostra església. Som a la primavera, els arbres floreixen i ens emmirallen de colors. Ens fa bé recordar-nos que ens cal mantenir-nos arrelats en la nostra mare terra com elles i ells van saber fer. Com elles i ells, ens és convenient un tronc sòlid per sostenir els vents i entrebancs de la vida i que les seves branques, branquillons i fulles omplin d’iniciatives creatives i de verdor airejada tots els nostres àmbits i espiritualitats.

Intentàvem amb la trobada que les flors de tots els nostres referents ens ofereixin l’aroma del seu estil alliberador, que els seus fruits de tantes bones obres, d’entrega i dedicació per les víctimes innocents d’aquest sistema capitalista devastador, depredador i assassí de la natura i de la vida, ens encoratgin a seguir les seves petjades i que les seves llavors no les oblidem ni deixem de banda, sinó que creixin en els nostres entorns, convertint-nos sempre en artesans i artesanes de la pau i d’esperança. El seu feminisme, ecologisme, el seu amor pel país, la seva fam de justícia i d’igualtat ha de seguir impregnant el nostre fer i la nostra paraula. El seu temps pels més necessitats ens segueix essent far i estel. La seva llum evangèlica, tan humana i tan tendra, ens acompanya en la festa de la vida.

Quim Cervera

Llevat dins la pasta

Llevat dins la Pasta és un programa de la Pastoral Obrera de Catalunya que s’emet per ràdio Estel. Us ho explicàvem aquí fa un any. El programa esdevé un bon mosaic de llavors d’esperança, des d’angles molt diversos. Aquelles petites o grans iniciatives de què no es parla gaire, però que obren camí per a la justícia, la solidaritat, la creativitat. Per escoltar l’entrevista només heu de clicar sobre el seu nom.

Maria Fornós, amb el poble saharaui

Anna Algarra, “la pública a judici”

Elisa Soler, al costat del poble gitano

Juan Antonio Delgado de la Rosa, conèixer la història

Noemí Rocabert, premi Rafael Juncadella

Mercè Solé, Pasqua i Primer de Maig

Amb Tica Font, en memòria d’Arcadi Oliveres

Berchmans Garrido i Llum Mascaray, 75 anys de GOAC

Àlex Guillamón i Miguel Pajares, parlem de refugiats climàtics

Pastoral Obrera de Catalunya

Paraules d’Arcadi. Arcadi Oliveres.

Paraules d’Arcadi. Arcadi Oliveres. Angle Editorial. Barcelona, 2021. 170 pàg.

Anar recorrent les 17 paraules que l’Arcadi Oliveres ens presenta en aquest llibre és tornar a escoltar-lo… I retrobar l’activista i cristià, acollidor, senzill, coherent, present en tants carrers i en tants actes… I com quan l’escoltaves en una xerrada, et fa plantejar les teves petites decisions corrents, evidenciant-te les conseqüències que tenen.

Si alguna cosa m’ha marcat en les seves darreres entrevistes i també en les pàgines d’aquesta obra és la profunda esperança que traspuava. Com la necessitem! Com la necessito!

Ah, i si us passava com a mi, que quan anava a alguna de les seves activitats em preguntava quan trigaria en esmentar la Caixa, no us decebrà… Aquí també apareix… Em va provocar un gran somriure trobar citat CaixaBank. Arcadi, sempre Arcadi. Gràcies per tant! Gràcies per tot!

Maria Antònia Bogónez Aguado