Ara i després

Hem vist moltes coses, aquests dies. La més important, sens dubte, l’esforç ingent del personal sanitari per atendre tanta i tanta gent que necessitava els seus serveis. I amb ells, hem vist els esforços de tots els serveis públics en marxa, i els dels responsables polítics que han volgut buscar sortides a la situació honestament.

Però més enllà d’aquestes coses més òbvies i imprescindibles, n’hem vist d’altres menys visibles però igualment transcendents. Hem vist que la contaminació ha baixat. Hem vist que, si volem, sabem ser disciplinats i preocupar-nos pel bé comú. Hem vist la nostra fauna i flora encantades de la vida amb el dràstic descens de la pressió humana. Hem vist que amb menys coses podem passar perfectament. Hem vist que la pagesia és un sector fonamental, i que si potenciéssim el consum de proximitat tots hi sortiríem guanyant. Hem vist que sabem adaptar les nostres relacions socials i mantenir-les malgrat tantes barreres que la pandèmia ens obliga a posar…

Hem vist tot això. Ara ens queda per veure si, quan l’emergència s’acabi, n’haurem après alguna cosa. I ens queda per veure si aquest mateix esperit que ha aflorat aquests dies serveix també per afrontar els tres grans reptes que ens esperen: la recuperació d’una sanitat digna que reverteixi tants anys de retallades, la capacitat d’afrontar una crisi econòmica que no han de pagar, com sempre, els més febles, i les actuacions inajornables enfront de la crisi climàtica davant la qual, tot i que sabem que està venint a gran velocitat, no som capaços d’actuar amb la mateixa contundència i celeritat amb què hem actuat davant el virus. A aquests tres reptes volem dedicar-hi especial atenció en el proper número. Si hi voleu dir la vostra, ja ho sabeu. El termini, el 15 de juliol.

I voldríem acabar dient que aquests tres grans reptes comporten, sobretot, decisions polítiques. Però aquestes decisions seran un reflex del que entre tots siguem capaços de pensar, de crear, de proposar, amb la màxima implicació. Tots hi hauríem d’empènyer amb molta força.

Santa Maria del Catllar – per després del confinament..

A tenir en compte

  • Punt de sortida i arribada: Aparcament d’Ordina (comissaria dels Mossos d’Esquadra)
  • Dificultat: mitjana
  • Desnivell: 513 m
  • Recorregut: 8,38 km
  • Senyalització: SL (marques blanques i verdes) i pals indicadors.
  • Informació: Mapa «Taga, Serra Cavallera», Ed. Alpina, Escala 1:25.000
    FEEC: cliqueu SL C-12
    Revista Vertex nº 287, pag 54
    Wikiloc: cliqueu aquí (la ruta està indicada en sentit invers al proposat)
    Televisió del Ripollès: Aporta informació valuosa sobre alguns llocs de la ruta.

Ripoll està envoltat de quatre turons que són uns bons miradors sobre la vila i la confluència de les valls del Ter i del Freser: Sant Bartomeu a l’est, Sant Roc al nord, Sant Antoni de Morers al sud-est i Santa Maria del Catllar al sud-oest.
Aquesta proposta és una excursió circular que accedeix a aquest últim turó. Es tracta d’un sender local molt popular al Ripollès i catalogat per la FEEC (Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya) com SL C-12. Visitarem les restes de l’església de Santa Maria del Catllar així com el passeig prop del Freser i les seves fonts, les Basses Tèbies, la masia i la font de Tres Plans i bonics indrets com el fantàstic mirador de la Rosa dels Vents. Les bones panoràmiques, la frondositat del bosc i la història d’alguns llocs són elements destacables d’aquest itinerari.
A tenir en compte
Punt de sortida i arribada: Aparcament d’Ordina (comissaria dels Mossos d’Esquadra)
Dificultat: mitjana
Desnivell: 513 m
Recorregut: 8,38 km
Senyalització: SL (marques blanques i verdes) i pals indicadors.
Informació: Mapa «Taga, Serra Cavallera», Ed. Alpina, Escala 1:25.000
FEEC: cliqueu SL C-12
Revista Vertex nº 287, pag 54
Wikiloc: cliqueu aquí (la ruta està indicada en sentit invers al proposat)
Televisió del Ripollès: Aporta informació valuosa sobre alguns llocs de la ruta.

Comencem a caminar

Des de l’estació del tren ens dirigim a la comissaria dels Mossos d’Esquadra, al marge dret del Freser, un xic més amunt de l’aiguabarreig amb el Ter, on hi ha un ampli aparcament (útil en cas de venir amb cotxe). És el punt de partida i d’arribada, per tant es pot escollir el sentit de la ruta i cal prestar atenció als indicadors.

Nosaltres seguirem el Freser, riu amunt, per l’antic camí de Ripoll a la Pobla de Lillet. Després de passar sota la C-17 observarem una resclosa que aportava energia a l’antiga Farga Casanoves i ben aviat arribarem a les fonts de la Roca i del Tòtil. Es tracta d’una popular zona d’esbarjo bastant malmesa al moment en què escric com a conseqüència de les pluges del Glòria.

Poc més enllà trenquem a l’esquerra, passem per sota la via del tren i a partir d’ara la pista va prenent altura. A les cruïlles seguirem sempre a l’esquerra, vorejant la riera.

Les Basses Tèbies

Un indicador a la dreta ens assenyala les Basses Tèbies. Cal baixar a la riera per veure petites basses que si no hi ha sequera i és l’estiu ens permeten fer una remullada.

Tornem a la pista i continuem prenent altura. A la cruïlla següent seguim a l’esquerra i tot seguit ens acostarem a una masia.

Mas dels Tres Plans i font

Es tracta de dues edificacions envoltades de camps de conreu. Passarem pel seu costat i més enllà per la font del mateix nom.

Continuem per la pista enmig de frondosos boscos de pi roig fins a una nova cruïlla. Aquí deixarem la pista per pujar a mà dreta per un corriol envoltat d’herbei, molsa i pineda. Fins aquí haurem seguit el torrent dels Tres Plans, que ara deixarem per enfilar-nos per corriols en què cal estar atents al marcatge de pintura.

El caminet el deixarem en trobar una pista forestal, que seguirem i que ens deixarà al cim del Catllar. Aquest tram és especialment espectacular a la tardor ja que hi domina el bosc de faig fins al mateix cim.

El cim del Catllar

Estem a 1.112 metres i hem superat un desnivell de 400. El que observarem és més significatiu pel que representa que pel que es veu. Es tracta de les restes d’una església parroquial consagrada l’any 1.040 per l’Abat Oliba sobre un antic castell. D’aquí que s’anomeni Santa Maria del Catllar.

Diu la llegenda que el primitiu castell era propietat del comte Guifré el Pilós. Ell i la seva dona Na Guinidilda no tenien descendència i varen prometre a l’abat del Monestir de Ripoll que en cas de tenir-ne, farien donació del castell i a més hi erigirien una església a sobre. De fet van tenir molts fills i així va ser com es va edificar Santa Maria del Catllar, primer parròquia i després santuari. Amb el temps va esdevenir un lloc de molta devoció de tal manera que part de les ruïnes pertanyen a la casa dels ermitans que acollien els pelegrins, especialment dones que volien ser mares.

L’església quedà molt malmesa a causa del terratrèmol de l’any 1428, com a conseqüència del qual s’ensorrà la volta, que hagué de ser refeta.

Amb el despoblament progressiu del seu terme, perdé el caràcter parroquial i quedà convertida en un simple santuari marià; això en provocà la remodelació, amb la supressió de l’absis per edificar-hi un cambril.

La seva història va molt vinculada a la del monestir de Santa Maria de Ripoll; amb l’abandonament d’aquest, l’any 1835, també quedà abandonat el santuari, fet que n’accelerà la ruïna.

Sota l’ombra omnipresent de la torre de comunicacions i d’altres muntatges radiotelevisius, donarem un volt per entre les pedres mil·lenàries imaginant per un moment com havia estat la vida en aquests edificis, lloc de reunió dels habitants dels masos veïns, i d’acollida per part de l’ermità de torn o del capellà els dies de missa.

Iniciem el descens

Visitat el lloc i contemplat el paisatge, iniciem el retorn. Prop de la torre de comunicacions, a l’esquerra del tallafoc per on arriba l’energia de les comentades instal·lacions, comença la baixada tot passant enmig de boscos de pins a la dreta i de faig a l’esquerra. El camí està bastant deteriorat per les pluges i sobretot pel pas de motos. Passem pel coll de Fornells, un petit replà. Seguim el sender que a la tardor està cobert de fullam fins arribar al…

…Sot de la dona morta

És un lloc on hi ha amuntegades una pila de pedres. Diu la llegenda que fa molt temps dues dones van fer la prometença de pujar amb un ciri encès (d’altres diuen que de genolls, aneu a saber) des de Ripoll per agrair a la Mare de Déu que els hagués alleujat uns dolors que patien. Quan cansades i faltant poc per arribar al cim, una d’elles va dir: «Gràcies a Nostre Senyor i la Verge Maria, que ja ens queda només un xic de pujada…», la seva companya va replicar: «Tant si Déu vol com si no vol, nosaltres hi arribarem!» Llavors, per la seva irreverència, a l’instant va caure morta. Actualment el camí passa pel costat d’un munt de rocs on es diu que hi ha enterrada la pobra dona… Històries que s’expliquen.

Continuem baixant. Albirem les primeres vistes sobre la vall fins que arribem a un lloc espectacular en dies clars.

Mirador Rosa dels Vents

Lloc de parada obligada. Les vistes són impressionants. Un semicercle amb informació permet identificar les muntanyes i els llocs de l’entorn: Ripoll als nostre peus amb una vista excepcional, des de les altures, del monestir, Sant Roc, Sant Bartomeu, Sant Antoni, el Puigmal, Sant Amand, Serra Cavallera…

Continuem baixant. De tant en tant petites clarianes ens permeten gaudir del paisatge. Aviat passarem per un lloc anomenat…

El salt del Llop

Topònim molt freqüent arreu. Es tracta d’una roca d’una silueta inconfusible. En aquest lloc hi havia unes sirenes durant la guerra civil que avisaven en cas de bombardejos. També hi havia unes trinxeres avui desaparegudes.

Continuen sent interessants les vistes sobre Ripoll i les muntanyes. Més avall veiem les restes d’una construcció especial.

El fortí del Pla de Bandera

Una de les obres defensives més importants que varen construir els liberals l’any 1838 per protegir la vila de Ripoll davant els atacs de les tropes carlines. A Ripoll és recordada la defensa heroica que en varen fer, però el 27 de maig de 1840 els carlins entraren a Ripoll i van arrasar ciutat i defenses. Es tracta d’una data important perquè es considera l’inici del Ripoll modern.

Continuem baixant. Trobem més restes d’edificacions.

El Calvari

Es tracta de vestigis d’una ermita del segle XVI que formava part d’una mena de Via Crucis que s’iniciava a Barcelona. Havia estat un lloc de molta devoció sobretot per Setmana Santa. Eren altres temps.

Ben aviat arribarem a la vall i ens trobem amb…

La font d’en Jordana

Bonica àrea recreativa on possiblement trobarem altres excursionistes o senzillament ripollesos que venen, si és època de bon temps, a dinar en aquest paratge.

Ara ja només ens cal seguir la pista que ens porta al pas per sota la C-17 i un xic més enllà també passem per sota la via fèrria i tanquem el cercle on l’havíem començat, a l’aparcament d’Ordina. Tan sols ens restarà, ja dins la vila, passar per sobre el Freser i el Ter, i arribar a l’estació de tren on donarem per acabada la ruta.

Jaume Roig

Lectures en el 75è. aniversari de l’alliberament d’Auschwitz

Ya sabes que volveré. Mercedes Monmany. Galaxia Gutemberg.

L’autora ens presenta tres escriptores que van morir a Auschwitz: Etty Hillesum, Gertrud Kolmar i Irène Némirovsky. Abans, però, fa un recorregut per la literatura centreeuropea al voltant del genocidi… Un no parar de descobrir o redescobrir noms, subratllar possibles lectures… Etty Hillesum ens apareix com a escriptora, tot i que en els darrers anys, en els nostres entorns cristians, l’hem descoberta com a mística i com a dona capaç de viure l’esperança en els entorns que semblen descartar-la per sempre més. Gertrud Kolmar era una poetessa alemanya amb una obra breu, que el seu cosí Walter Benjamin va exaltar. L’Irène Némirovsky és potser la narradora més coneguda de totes tres. L’aventura viscuda pel manuscrit de Suite Francesa evidencia la duresa dels temps. I totes tres ens recorden la importància de la literatura com a eina d’expressió de les vivències més íntimes… I el regal que han suposat per als seus lectors tenir accés a la seva experiència i a la història que va viure i patir Europa ara fa uns 75 anys.

Maria Antònia Bogónez Aguado

Lectures en el 75è. aniversari de l’alliberament d’Auschwitz – Charlotte Delbo

La mesura dels nostres dies. Charlotte Delbo. Club Editor

Charlotte Delbo va ser una lluitadora comunista en la resistència francesa, amb el seu marit. Ell va ser afusellat i la Charlotte va ser deportada a Ravensbrück. Però va sobreviure… I fruit de la seva experiència és la trilogia “Auschwitz i després”. La mesura dels nostres dies és el mosaic d’un grup de dones (i algun home) supervivents dels horrors dels camps d’extermini nazis que escriuen vint anys després. Cadascuna viu el seu present (i el seu passat) de maneres diferents i diverses. Tot comprensible, plurals com som els humans. Descripcions del dolor i també de les possibles salvacions.

Acaba de sortir el que és el primer llibre del tríptic, Cap de nosaltres tornarà. I Club Editor ja anuncia el tercer dels volums: “Un coneixement inútil”.

Amb ganes de llegir aquesta recentment apareguda novel·la, un gran gràcies a Charlotte Delbo per la seva sensibilitat i capacitat d’explicar-nos com ha estat la vida per als supervivents del genocidi nazi.

Maria Antònia Bogónez Aguado

Músiques en el 75è aniv. de l’alliberament d’Auschwitz

I, encara, dos apunts musicals. Un, una composició d’Arnold Schöenberg (Un supervivent de Varsòvia, op. 46), que recentment ha estat interpretat a Alemanya com a homenatge a les víctimes d’Auschwitz i el bellíssim segon moviment de la tercera simfonia del compositor polonès H. Gorécki, sobre el text d’una pregària trobada en una cel·la d’una presó de la Gestapo.

Mercè Solè

Músiques en el mes de la dona – Minne. Beguinas, monjas y trobariritz: la mística cortés.

Minne. Beguinas, monjas y trobairitz: la mística cortés. De Musica Ensemble. Mª Ángeles Zapata.

Torno a presentar un disc de DeMusica Ensemble, conjunt vocal que de la mà de Mª Ángeles Zapata Castillo estudia i ens presenta música antiga, sobretot de dones.

Aquest CD porta el títol la denominació de l’Amor, la manera en què Hadewijch d’Anvers anomena Déu, en la seva llengua vernacular: Minne. I és un preciosíssim recull de poemes de dones místiques, beguines, monges i trobadores, amb melodies (que tot i que elles no van compondre-les) estan basades en el recurs medieval del . Paraules de Gertrudis de Helfta, Beatriu de Nazaret, Juliana de Norwich, Tibors de Saremon, Beatriu de Dia, Matilde de Magdeburg, Margarida Porete o Hadewijch d’Anvers…

I sempre reconforta, en aquests temps convulsos i incerts amenaçats per la por i el coronavirus, escoltar les paraules de Juliana de Norwich: “Tot acabarà bé, i qualsevol cosa, sigui la que sigui, acabarà bé”.

Més informació i encàrrecs a: https://demusicaensemble.com

Maria Antònia Bogónez Aguado

Lectures en el 75è aniv. de l’alliberament d’Auschwitz – L’home a la recerca de sentit

L’home a la recerca de sentit. Viktor Frankl.

Junt amb el llibre de Primo Levi aquest és un altre clàssic. El neuròleg i psiquiatre Viktor Frankl també va viure Auschwitz en pròpia pell i hi va perdre la seva dona i els seus pares. Malgrat tot, va trobar-hi l’esperança més profunda, les raons per viure. En L’home a la recerca de sentit descriu la seva experiència i la dels seus companys amb la distància que li aporta la seva formació mèdica.

Mercè Solé