Santa Maria del Catllar – per després del confinament..

A tenir en compte

  • Punt de sortida i arribada: Aparcament d’Ordina (comissaria dels Mossos d’Esquadra)
  • Dificultat: mitjana
  • Desnivell: 513 m
  • Recorregut: 8,38 km
  • Senyalització: SL (marques blanques i verdes) i pals indicadors.
  • Informació: Mapa «Taga, Serra Cavallera», Ed. Alpina, Escala 1:25.000
    FEEC: cliqueu SL C-12
    Revista Vertex nº 287, pag 54
    Wikiloc: cliqueu aquí (la ruta està indicada en sentit invers al proposat)
    Televisió del Ripollès: Aporta informació valuosa sobre alguns llocs de la ruta.

Ripoll està envoltat de quatre turons que són uns bons miradors sobre la vila i la confluència de les valls del Ter i del Freser: Sant Bartomeu a l’est, Sant Roc al nord, Sant Antoni de Morers al sud-est i Santa Maria del Catllar al sud-oest.
Aquesta proposta és una excursió circular que accedeix a aquest últim turó. Es tracta d’un sender local molt popular al Ripollès i catalogat per la FEEC (Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya) com SL C-12. Visitarem les restes de l’església de Santa Maria del Catllar així com el passeig prop del Freser i les seves fonts, les Basses Tèbies, la masia i la font de Tres Plans i bonics indrets com el fantàstic mirador de la Rosa dels Vents. Les bones panoràmiques, la frondositat del bosc i la història d’alguns llocs són elements destacables d’aquest itinerari.
A tenir en compte
Punt de sortida i arribada: Aparcament d’Ordina (comissaria dels Mossos d’Esquadra)
Dificultat: mitjana
Desnivell: 513 m
Recorregut: 8,38 km
Senyalització: SL (marques blanques i verdes) i pals indicadors.
Informació: Mapa «Taga, Serra Cavallera», Ed. Alpina, Escala 1:25.000
FEEC: cliqueu SL C-12
Revista Vertex nº 287, pag 54
Wikiloc: cliqueu aquí (la ruta està indicada en sentit invers al proposat)
Televisió del Ripollès: Aporta informació valuosa sobre alguns llocs de la ruta.

Comencem a caminar

Des de l’estació del tren ens dirigim a la comissaria dels Mossos d’Esquadra, al marge dret del Freser, un xic més amunt de l’aiguabarreig amb el Ter, on hi ha un ampli aparcament (útil en cas de venir amb cotxe). És el punt de partida i d’arribada, per tant es pot escollir el sentit de la ruta i cal prestar atenció als indicadors.

Nosaltres seguirem el Freser, riu amunt, per l’antic camí de Ripoll a la Pobla de Lillet. Després de passar sota la C-17 observarem una resclosa que aportava energia a l’antiga Farga Casanoves i ben aviat arribarem a les fonts de la Roca i del Tòtil. Es tracta d’una popular zona d’esbarjo bastant malmesa al moment en què escric com a conseqüència de les pluges del Glòria.

Poc més enllà trenquem a l’esquerra, passem per sota la via del tren i a partir d’ara la pista va prenent altura. A les cruïlles seguirem sempre a l’esquerra, vorejant la riera.

Les Basses Tèbies

Un indicador a la dreta ens assenyala les Basses Tèbies. Cal baixar a la riera per veure petites basses que si no hi ha sequera i és l’estiu ens permeten fer una remullada.

Tornem a la pista i continuem prenent altura. A la cruïlla següent seguim a l’esquerra i tot seguit ens acostarem a una masia.

Mas dels Tres Plans i font

Es tracta de dues edificacions envoltades de camps de conreu. Passarem pel seu costat i més enllà per la font del mateix nom.

Continuem per la pista enmig de frondosos boscos de pi roig fins a una nova cruïlla. Aquí deixarem la pista per pujar a mà dreta per un corriol envoltat d’herbei, molsa i pineda. Fins aquí haurem seguit el torrent dels Tres Plans, que ara deixarem per enfilar-nos per corriols en què cal estar atents al marcatge de pintura.

El caminet el deixarem en trobar una pista forestal, que seguirem i que ens deixarà al cim del Catllar. Aquest tram és especialment espectacular a la tardor ja que hi domina el bosc de faig fins al mateix cim.

El cim del Catllar

Estem a 1.112 metres i hem superat un desnivell de 400. El que observarem és més significatiu pel que representa que pel que es veu. Es tracta de les restes d’una església parroquial consagrada l’any 1.040 per l’Abat Oliba sobre un antic castell. D’aquí que s’anomeni Santa Maria del Catllar.

Diu la llegenda que el primitiu castell era propietat del comte Guifré el Pilós. Ell i la seva dona Na Guinidilda no tenien descendència i varen prometre a l’abat del Monestir de Ripoll que en cas de tenir-ne, farien donació del castell i a més hi erigirien una església a sobre. De fet van tenir molts fills i així va ser com es va edificar Santa Maria del Catllar, primer parròquia i després santuari. Amb el temps va esdevenir un lloc de molta devoció de tal manera que part de les ruïnes pertanyen a la casa dels ermitans que acollien els pelegrins, especialment dones que volien ser mares.

L’església quedà molt malmesa a causa del terratrèmol de l’any 1428, com a conseqüència del qual s’ensorrà la volta, que hagué de ser refeta.

Amb el despoblament progressiu del seu terme, perdé el caràcter parroquial i quedà convertida en un simple santuari marià; això en provocà la remodelació, amb la supressió de l’absis per edificar-hi un cambril.

La seva història va molt vinculada a la del monestir de Santa Maria de Ripoll; amb l’abandonament d’aquest, l’any 1835, també quedà abandonat el santuari, fet que n’accelerà la ruïna.

Sota l’ombra omnipresent de la torre de comunicacions i d’altres muntatges radiotelevisius, donarem un volt per entre les pedres mil·lenàries imaginant per un moment com havia estat la vida en aquests edificis, lloc de reunió dels habitants dels masos veïns, i d’acollida per part de l’ermità de torn o del capellà els dies de missa.

Iniciem el descens

Visitat el lloc i contemplat el paisatge, iniciem el retorn. Prop de la torre de comunicacions, a l’esquerra del tallafoc per on arriba l’energia de les comentades instal·lacions, comença la baixada tot passant enmig de boscos de pins a la dreta i de faig a l’esquerra. El camí està bastant deteriorat per les pluges i sobretot pel pas de motos. Passem pel coll de Fornells, un petit replà. Seguim el sender que a la tardor està cobert de fullam fins arribar al…

…Sot de la dona morta

És un lloc on hi ha amuntegades una pila de pedres. Diu la llegenda que fa molt temps dues dones van fer la prometença de pujar amb un ciri encès (d’altres diuen que de genolls, aneu a saber) des de Ripoll per agrair a la Mare de Déu que els hagués alleujat uns dolors que patien. Quan cansades i faltant poc per arribar al cim, una d’elles va dir: «Gràcies a Nostre Senyor i la Verge Maria, que ja ens queda només un xic de pujada…», la seva companya va replicar: «Tant si Déu vol com si no vol, nosaltres hi arribarem!» Llavors, per la seva irreverència, a l’instant va caure morta. Actualment el camí passa pel costat d’un munt de rocs on es diu que hi ha enterrada la pobra dona… Històries que s’expliquen.

Continuem baixant. Albirem les primeres vistes sobre la vall fins que arribem a un lloc espectacular en dies clars.

Mirador Rosa dels Vents

Lloc de parada obligada. Les vistes són impressionants. Un semicercle amb informació permet identificar les muntanyes i els llocs de l’entorn: Ripoll als nostre peus amb una vista excepcional, des de les altures, del monestir, Sant Roc, Sant Bartomeu, Sant Antoni, el Puigmal, Sant Amand, Serra Cavallera…

Continuem baixant. De tant en tant petites clarianes ens permeten gaudir del paisatge. Aviat passarem per un lloc anomenat…

El salt del Llop

Topònim molt freqüent arreu. Es tracta d’una roca d’una silueta inconfusible. En aquest lloc hi havia unes sirenes durant la guerra civil que avisaven en cas de bombardejos. També hi havia unes trinxeres avui desaparegudes.

Continuen sent interessants les vistes sobre Ripoll i les muntanyes. Més avall veiem les restes d’una construcció especial.

El fortí del Pla de Bandera

Una de les obres defensives més importants que varen construir els liberals l’any 1838 per protegir la vila de Ripoll davant els atacs de les tropes carlines. A Ripoll és recordada la defensa heroica que en varen fer, però el 27 de maig de 1840 els carlins entraren a Ripoll i van arrasar ciutat i defenses. Es tracta d’una data important perquè es considera l’inici del Ripoll modern.

Continuem baixant. Trobem més restes d’edificacions.

El Calvari

Es tracta de vestigis d’una ermita del segle XVI que formava part d’una mena de Via Crucis que s’iniciava a Barcelona. Havia estat un lloc de molta devoció sobretot per Setmana Santa. Eren altres temps.

Ben aviat arribarem a la vall i ens trobem amb…

La font d’en Jordana

Bonica àrea recreativa on possiblement trobarem altres excursionistes o senzillament ripollesos que venen, si és època de bon temps, a dinar en aquest paratge.

Ara ja només ens cal seguir la pista que ens porta al pas per sota la C-17 i un xic més enllà també passem per sota la via fèrria i tanquem el cercle on l’havíem començat, a l’aparcament d’Ordina. Tan sols ens restarà, ja dins la vila, passar per sobre el Freser i el Ter, i arribar a l’estació de tren on donarem per acabada la ruta.

Jaume Roig

Lectures en el 75è. aniversari de l’alliberament d’Auschwitz

Ya sabes que volveré. Mercedes Monmany. Galaxia Gutemberg.

L’autora ens presenta tres escriptores que van morir a Auschwitz: Etty Hillesum, Gertrud Kolmar i Irène Némirovsky. Abans, però, fa un recorregut per la literatura centreeuropea al voltant del genocidi… Un no parar de descobrir o redescobrir noms, subratllar possibles lectures… Etty Hillesum ens apareix com a escriptora, tot i que en els darrers anys, en els nostres entorns cristians, l’hem descoberta com a mística i com a dona capaç de viure l’esperança en els entorns que semblen descartar-la per sempre més. Gertrud Kolmar era una poetessa alemanya amb una obra breu, que el seu cosí Walter Benjamin va exaltar. L’Irène Némirovsky és potser la narradora més coneguda de totes tres. L’aventura viscuda pel manuscrit de Suite Francesa evidencia la duresa dels temps. I totes tres ens recorden la importància de la literatura com a eina d’expressió de les vivències més íntimes… I el regal que han suposat per als seus lectors tenir accés a la seva experiència i a la història que va viure i patir Europa ara fa uns 75 anys.

Maria Antònia Bogónez Aguado

Lectures en el 75è. aniversari de l’alliberament d’Auschwitz – Charlotte Delbo

La mesura dels nostres dies. Charlotte Delbo. Club Editor

Charlotte Delbo va ser una lluitadora comunista en la resistència francesa, amb el seu marit. Ell va ser afusellat i la Charlotte va ser deportada a Ravensbrück. Però va sobreviure… I fruit de la seva experiència és la trilogia “Auschwitz i després”. La mesura dels nostres dies és el mosaic d’un grup de dones (i algun home) supervivents dels horrors dels camps d’extermini nazis que escriuen vint anys després. Cadascuna viu el seu present (i el seu passat) de maneres diferents i diverses. Tot comprensible, plurals com som els humans. Descripcions del dolor i també de les possibles salvacions.

Acaba de sortir el que és el primer llibre del tríptic, Cap de nosaltres tornarà. I Club Editor ja anuncia el tercer dels volums: “Un coneixement inútil”.

Amb ganes de llegir aquesta recentment apareguda novel·la, un gran gràcies a Charlotte Delbo per la seva sensibilitat i capacitat d’explicar-nos com ha estat la vida per als supervivents del genocidi nazi.

Maria Antònia Bogónez Aguado

Músiques en el 75è aniv. de l’alliberament d’Auschwitz

I, encara, dos apunts musicals. Un, una composició d’Arnold Schöenberg (Un supervivent de Varsòvia, op. 46), que recentment ha estat interpretat a Alemanya com a homenatge a les víctimes d’Auschwitz i el bellíssim segon moviment de la tercera simfonia del compositor polonès H. Gorécki, sobre el text d’una pregària trobada en una cel·la d’una presó de la Gestapo.

Mercè Solè

Músiques en el mes de la dona – Minne. Beguinas, monjas y trobariritz: la mística cortés.

Minne. Beguinas, monjas y trobairitz: la mística cortés. De Musica Ensemble. Mª Ángeles Zapata.

Torno a presentar un disc de DeMusica Ensemble, conjunt vocal que de la mà de Mª Ángeles Zapata Castillo estudia i ens presenta música antiga, sobretot de dones.

Aquest CD porta el títol la denominació de l’Amor, la manera en què Hadewijch d’Anvers anomena Déu, en la seva llengua vernacular: Minne. I és un preciosíssim recull de poemes de dones místiques, beguines, monges i trobadores, amb melodies (que tot i que elles no van compondre-les) estan basades en el recurs medieval del . Paraules de Gertrudis de Helfta, Beatriu de Nazaret, Juliana de Norwich, Tibors de Saremon, Beatriu de Dia, Matilde de Magdeburg, Margarida Porete o Hadewijch d’Anvers…

I sempre reconforta, en aquests temps convulsos i incerts amenaçats per la por i el coronavirus, escoltar les paraules de Juliana de Norwich: “Tot acabarà bé, i qualsevol cosa, sigui la que sigui, acabarà bé”.

Més informació i encàrrecs a: https://demusicaensemble.com

Maria Antònia Bogónez Aguado

Lectures en el 75è aniv. de l’alliberament d’Auschwitz – L’home a la recerca de sentit

L’home a la recerca de sentit. Viktor Frankl.

Junt amb el llibre de Primo Levi aquest és un altre clàssic. El neuròleg i psiquiatre Viktor Frankl també va viure Auschwitz en pròpia pell i hi va perdre la seva dona i els seus pares. Malgrat tot, va trobar-hi l’esperança més profunda, les raons per viure. En L’home a la recerca de sentit descriu la seva experiència i la dels seus companys amb la distància que li aporta la seva formació mèdica.

Mercè Solé

Lectures en el mes de la dona – Científicas – Còmic

Científicas – Còmic. Universitat de Sevilla. Il·lustradora Raquel Gu.

Darrerament s’està parlant molt de visibilitzar la presència de dones que han fet aportacions valuosíssimes en el món de la ciència. La Universitat de Sevilla en té un programa amb una obra de teatre, però també un còmic, que és el que aquí us proposo i que us podeu descarregar gratuïtament… Una bona manera de descobrir noms de dones com Marie Curie, Ada Loveloce, Hipàtia o Hedy Lamarr… I afegeix un dossier educatiu… I si després de llegir-lo podem comentar-lo amb les nostres filles, nebodes, netes: potser descobreixen una vocació que a elles també se’ls obre… I als nostres fills, nebots i nets: ells han de veure que la història de la ciència també ha estat feta per dones.

Maria Antònia Bogónez Aguado

Lectures en el 75è aniv. de l’alliberament d’Auschwitz – Ocell blanc – R.J. Palacio

Ocell blanc. R.J. Palacio. La Campana

La famosa autora de Wonder ha escrit i il·lustrat la història de la Sara, una nena jueva a la França ocupada. Ho explica l’àvia del Julian, un dels personatges de la saga de Wonder. Un llibre en còmic, capaç de transmetre molts de valors, en un temps foscos i dolorosos. El nazisme l’obliga a amagar-se… i d’altres s’arriscaran perquè ella pugui sobreviure.

Una bona aproximació també per a adolescents.

Maria Antònia Bogónez Aguado

Lectures en el mes de la dona – La trama de la vida

La trama de la vida. Ivone Gebara. Doble Clic Editoras. Montevideo, 2011.

I ara un tema de teologia feminista. Ivone Gebara sempre és capaç de presentar la teologia feminista d’una manera vivencial però a l’hora ben profunda… Aquest llibre que porta com a subtítol “Alguns fils cristians, filosòfics i feministes” teixeix mots i idees que ens fan recórrer temes com el plaer, els cossos o el perdó. El fet que sigui un recull d’articles fa que sigui especialment divulgatiu, comprensible i variat.

Maria Antònia Bogónez Aguado

Lectures en el 75è aniv. de l’alliberament d’Auschwitz – La trilogia d’Auschwitz

La trilogia d’Auschwitz: Si això és un home; La treva; Els enfonsats i els salvats. Primo Levi.

Aquest llibre és imprescindible per conèixer la dinàmica d’Auschwitz. El seu autor, un jove químic, es va fer partisà per combatre la invasió nazi, i, un cop detingut, va ser enviat com a jueu al camp d’extermini. Va aconseguir sobreviure a Auschwitz i va dedicar bona part de la seva vida a transmetre la memòria d’allò que mai no hagués hagut d’existir. El primer dels volums descriu la seva arribada i estada al camp; el segon, el dur i accidentat retorn a casa enmig del caos postbèl·lic i el tercer és una reflexió més analítica sobre l’Holocaust.

Mercè Solé

Lectures en el mes de la dona – De niñas a leyendas – 25 mujeres deportistas que han hecho historia.

De niñas a leyendas – 25 mujeres deportistas que han hecho historia. Taller de solidaridad.

L’ONG de las Serventes de Sant Josep fa uns mesos que va preparar un llibre, descarregable en la seva web i que presenta dones que han fet història en el món dels esports. És cert que en els darrers mesos l’esport femení està apareixent més en els mitjans de comunicació. Campanyes com “Si no veus esport femení, et perds la meitat de l’espectacle” ajuden… El llibre que us recomano ens acosta a diferents dones, disciplines esportives, tant d’esport normalitzat com d’esport paralímpic…

Maria Antònia Bogónez Aguado

Lectures en el 75è aniv. de l’alliberament d’Auschwitz – Auschwitz: Pensar la nit per retrobar l’esperança.

Auschwitz: Pensar la nit per retrobar l’esperança. Teodor Suau. Col·lecció Emaús 95. CPL

La desesperança d’Auschwitz és analitzada en aquestes planes des dels seus molt diversos angles, des de les experiències vitals tant dels botxins com de les víctimes. I a partir d’aquí, l’autor ens convida a descobrir quin és i on és l’autèntic rostre de Déu, l’autèntic rostre de l’esperança. Amb un primer moment, la revelació de Déu en Job, i un segon i definitiu, la revelació en Jesús.

Mercè Solé

L’enreixat

Horitzontals

  1. Segona ciutat més poblada de la Comunitat de Madrid. Descansi en pau.
  2. Paraula que reprodueix el so que fa allò que vol designar.
  3. Licor associat als pirates i a les havaneres. Ciutat de l’Imperi Mongol, que estava situada a l’actual Mongòlia Interior. Nom d’una vitamina.
  4. Nom d’una consonant que en llatí vol dir mil. Sòbries, que no busquen luxes.
  5. Poble de la comarca d’Urgell, tal com s’escrivia abans. Al revés, pitja.
  6. Una vocal. Una altra vocal. Una altra vocal repetida cinc vegades. A Anglaterra, a les cinc de la tarda.
  7. Tramvia. Faci niu. Existir.
  8. La vocal que abans s’ha repetit cinc vegades, ara també repetida, però només dues. Tornem-hi: la vocal que abans s’ha repetit cinc vegades, ara també repetida, però només dues. Nom de dona.
  9. Porcions de pell movibles que serveixen per tancar els ulls. Símbol químic del nitrogen.
  10. Home que rema. Al revés, nom d’un dels darrers abats de Montserrat.
    Nom d’un papa del segle VII. Taxi. Ensenyament i Animació Socioesportiva.
  11. Al revés, capital de França. En gallec, serps; en francès, falçs.

Verticals

  1. La Mare de Déu de Montserrat. Tallat arran.
  2. En grec, nom. Interpreti composicions a ritme de rap.
  3. País africà. Estimar.
  4. Símbol químic del tuli. La mateixa vitamina que ha sortit abans. Mare, afectuosament.
  5. Ciutat mexicana. Locució adverbial de dues paraules, que indica proximitat a un lloc, a una persona o a un objectiu, i que aquí escrivim com si fos una sola paraula.
  6. Al revés, llengua que parlaven els asteques i que actualment continua sent la llengua de gairebé dos milions de mexicans. La vitamina que ja ha sortit un parell de cops.
  7. Entre els gnòstics, éssers intermediaris entre Déu i les criatures. Separats de tot.
  8. Al revés, estris per tapar una ampolla. Separi de tot. Un cop més, la mateixa vitamina.
  9. Inflor deguda a infiltracions seroses en el teixit cel·lular. Al revés, pregueu.
  10. Manifestació física d’alegria o diversió. Al revés, travessis.
  11. Abreviatura de l’estat nord-americà d’Iowa. Rígides, enravenades. Ruc.
  12. Símbol químic del fòsfor. Segons Raimon, allò que cantem del país que ja anem fent.

Josep Lligadas

Lectures en el mes de la dona, abans de Sant Jordi – Mujeres amigas de Jesús

Mujeres amigas de Jesús. Carmen Sara Floriano i il·lustracions d’Ana Varela. Edelvives

Aquest llibre és fruit d’un projecte del grup Dones i Teologia de Saragossa, que celebren els seus 25 anys de vida. Està format per tres llibres en un estoig preciós. Il·lustracions alegres i cuidades i els relats de sis dones dels evangelis explicades per a criatures de 8 a 10 anys… Les dones que acompanyaven Jesús i formaven part de la seva comunitat, la samaritana, la viuda pobra, la dona siriofenícia, les germanes Marta i Maria, i Maria Magdalena.

Pot ser un gran regal per a una primera comunió. Però és una lectura estupenda per a qualsevol de nosaltres: què millor que llegir els relats evangelis amb mirada d’infants?

Maria Antònia Bogónez Aguado

Lectures en el 75è aniv. de l’alliberament d’Auschwitz, abans de Sant Jordi – Vida i destí de V. Grossman

La vida y el destino de Vasili Grossman. John Garrard y Carol Garrard. Ed. Encuentro.

Una biografia de Vasili Grossman, que completa i explica molt bé la novel·la Vida i Destí. Quan el vaig llegir em vaig quedar amb la impressió que l’òptica dels autors és decididament antisoviètica, però malgrat tot val molt la pena. Coneixem molt poc de la història de mig Europa: dels moviments de la població, dels exilis interns, de les seves fronteres, dels desplaçaments i revenges que va comportar el final de la guerra.

Mercè Solé

Lectures en el 75è aniv. de l’alliberament d’Auschwitz, abans de Sant Jordi – Vida i destí

Vida y destí. Vasili Grossman. Random House – Mondadori. Barcelona 2009 en castellà. Col·lecció La Butxaca. Grup 62, en català

Us en vaig parlar fa 10 anys, però hi torno per dos motius: Vasili Grosman va ser un dels primers a entrar a Auschwitz amb els soviètics per alliberar el camp i, en segon lloc, és una de les novel·les que més m’han impressionat i que em sembla una obra mestra. Les crues experiències del front oriental, tant per als soldats soviètics i nazis com per als jueus, són la base per descriure l’estalinisme i la seva evolució.

Vasili Grossman (1905-1964) va ser un periodista nascut a l’actual Ucraïna, que durant la Segona Guerra Mundial va cobrir la batalla d’Stalingrad i sembla que fou el primer a donar a conèixer l’existència dels camps d’extermini nazis.

La commoció d’una guerra que va resultar tan cruenta, la situació dels jueus, que van rebre no només dels nazis, sinó també de l’estat soviètic, el sagnant surrealisme estalinista i, sobretot, la inquietud per trobar un sentit tant al patiment com a la bondat, van expressar-se en aquesta novel·la, que va ser censurada i que l’autor no va arribar a veure publicada. És doblement interessant perquè estem molt avesats a sentir el relat de la segona guerra mundial des de la perspectiva occidental, però no des de l’oriental. I parlant de relats és remarcable l’experiència viscuda de l’autor en contrast amb el relat oficial estalinista.

Mercè Solé

Lectures del mes de la dona, abans de Sant Jordi – ¿Será que soy feminista?

¿Será que soy feminista? Alma Guillermoprieto. Literatura Random House, Barcelona, febrero 2020.

Alma Guillermoprieto és una reconeguda periodista mexicana, guanyadora fins i tot del Premi Princesa d’Astúries de Comunicació i Humanitats. Als seus 70 anys i després de cobrir molts esdeveniments de la vida llatinoamericana, es fa aquesta pregunta… a la qual arriba després de pàgines ben redactades, que ens acosten a la realitat de tantes defensores dels drets humans.

Un llibre de lectura fàcil i que ens fa una aproximació amb mirada des del sud del feminisme, la seva història, els seus reptes… Aquesta perspectiva ens ajuda a no caure en un feminisme europeu i benestant.

Maria Antònia Bogónez Aguado

Abba, Al·là, Brahma a Giasnogor

Rellegint els números anteriors de L’Agulla, m’aturo en l’article “Bisbes, política i família” del número 118 del gener passat que fa referència a la unitat d’Espanya, pregàries per salvar-la, enfrontament, anticatalanisme, promoció de la no entesa, Església conservadora i arrenglerada amb les dretes, formació del passat… I és per això que vull parlar de la realitat d’Església que he conegut aquest mes de febrer a Bangladesh, en un voluntariat a la missió marista de Giasnogor, zona de plantacions de te, les quals, sota una imatge bucòlica amaguen la problemàtica d’un nou tipus d’esclavatge.

El text de 2014, “Agenda of the Tea Workers and Little-known Ethnic Communities of Bangladesh” de l’ONG nacional SEHD (The Society for Environment and Human Development) planteja de forma clara i sintètica alguns dels grans problemes de les (persones) treballadores de les plantacions de té, així com de les “poc conegudes” comunitats ètniques d’aquest país. Entre elles… escassos recursos econòmics, fruit d’un treball per a empreses privades amb sous insuficients, habitatge cedit per la propietat en usdefruit, treball infantil, drets laborals bàsics poc desenvolupats com contractació fixa, baixa per maternitat o malaltia, disposició de material de seguretat en usar pesticides…; problemes de salut generalitzats en les dones i infants, fruit de la malnutrició per insuficient quantitat i varietat, preeminència de diarrees i altres malalties fàcilment evitables, sistemes de drenatge insuficients, inexistència de latrines ni formació i costum en el seu ús, de centres d’atenció primària i ambulàncies per urgències…; l’escassetat d’escoles de primària estatals –només sis per a 156 grans plantacions– i pitjor en el cas de les secundàries…; aïllament de la resta de la societat per desconeixement, manca de suport real per part de l’executiu i dels partits polítics així com impossibilitat d’accedir al sufragi passiu i formar part de la vida social i política del país…; tot i el que diu la Constitució de 1972 i els diversos tractats internacionals signats i ratificats com la Convenció de Poblacions Indígenes i Tribals de 1957 o la Declaració dels Drets dels Pobles Indígenes de 2007. La segona part del document proposa accions per a la millora de les condicions de vida de totes aquestes persones. Una d’elles: la creació de, com a mínim, una escola de primària a cada plantació de te i l’increment de les de secundària en les diverses valls. I justament és a això el que intenta donar solució la missió de Giasnogor, la promoció de la dignitat de persona des de l’àmbit de l’educació.

I allà he pogut recordar el que és la diversitat humana pel que fa a nacionalitats, ètnies, religions, cultures, llengües i formes de pensar. I com es pot viure des de la imposició del més fort o des de la gràcia de la comunió, quan l’acollida i l’acceptació de l’altre són el primer en rebre a qui s’hi apropa. Comunió marista, eclesial, catòlica, cristiana, hindú i islàmica, comunió humana, tot i les dificultats evidents. Així és com les (persones) missioneres cristianes, també els professors seglars Osibj i Umar i entre d’altres, des de les seves confessions ens han obert casa seva, i així és com ens vàrem apropar, la Carme i jo, des de la nostra especificitat catalana.

No és difícil adonar-se del procés que en les últimes dècades que està portant l’Església catalana, espanyola i europea a desenvolupar socialment un paper cada cop més minoritari, així com els esforços de part de la jerarquia i de determinats sectors per mantenir la presència pública, els privilegis i el poder d’antuvi. La diòcesis de Syhlet i la missió marista, pel contrari, també són petites i minoritàries en un país de tradició islàmica, i això les fa més conscients de la senzillesa del Missatge i millor exemple dels valors de l’evangeli.

I és per això que dono gràcies no només a Déu Pare, al qual com a fills i filles anomenen Abba (cfr. Rm 8,15), sinó també en aquest cas a Al·là i als déus hindús Brahma, Vishnu i Shiva, entre d’altres.

Sergi Bernabeu

Es pot trobar mes informació en el bloc en-línia Tunajifunza, a l’entrada de 7 de febrer de 2020 i següents. Recomano la seva lectura per donar sentit al que segueix.

Brigadistes. Vides per la llibertat. Jordi Martí-Rueda.

Brigadistes. Vides per la llibertat. Jordi Martí-Rueda. Tigre de paper, 2020.

Fins fa un parell de setmanes, si em preguntaven per brigadistes internacionals a la nostra guerra civil, podia anomenar George Orwell i Simone Weil. És cert que a la meva època d’EGB i de BUP el conflicte del 36 era un tema pel que s’hi passava de puntetes. I jo no hi he aprofundit. Mea culpa!

Per això aquest llibre que ens presenta una seixantena de retrats breus, d’una sola pàgina (acompanyada per fotografies molt eloqüents) és un tresor. Ens exemplifica homes i dones de diferents orígens, edats i formacions, que han creuat Europa a peu o l’Atlàntic en un llarg viatge en vaixell des de Nord-amèrica. Jordi Martí-Rueda assoleix en una descripció acostar-nos vides i experiències d’infermeres, soldats, conductors o metges que per valors van arriscar-se en una guerra que era la seva perquè lluitaven contra el feixisme, contra tot feixisme.

Us el recomano ben efusivament!

Maria Antònia Bogónez Aguado

De franc?

La natura sempre ofereix, sempre dona i també accepta. El seu agraïment, sempre és gratuït. És bonic veure el treball de la persona com aquell qui diu, escrit a la terra ben conreada. És un senyal de responsabilitat i de bons sentiments. Una expressió, la gratuïtat, que el bisbe Jaume Camprodon i Rovira sovint l’emprava i la comentava. És veritat que alguna vegada, les persones en fan un mal ús de la gratuïtat i surten aquelles expressions de: T’ho han donat de franc? No deu valer gaire o al revés, sí que han estat generosos…

En el nostre temps, costa veure actituds de fer coses gratuïtament. I si ho expliques, també solen haver-hi reaccions de tota mena, positives i negatives.
En l’Evangeli, que és una bona guia per viure i per conviure, sovint hi ha exemples de gratuïtat. La mateixa vida de Jesús és d’una gratuïtat exemplar.

Ignasi Forcano Isern