En la vida política hi ha moltes coses a regenerar, si volem evitar que cada cop més la nostra democràcia, i la resta de democràcies, esdevinguin el que podríem anomenar “democràcies comercials” o “democràcies futboleres”. O una barreja: les “democràcies comercial-futboleres”.Democràcies comercials: Es tracta de vendre un producte, en aquest cas un candidat o unes sigles o una llista, amb els mateixos criteris amb què podem intentar vendre un cotxe, unes botifarres, o una torreta a la Costa Brava. Fent que resulti atractiu, apetitós, estimulant.
Democràcies futboleres: Es tracta d’animar a l’adhesió a aquelles sigles o a aquell candidat amb els mateixos criteris amb què un hooligan viu la vinculació al seu equip. Sentint-s’hi atret indestructiblement, i veient en els altres uns adversaris –o enemics– que cal abatre com sigui.
Les campanyes electorals activen molt aquests mecanismes. Quan, de fet, haurien de servir per posar idees i projectes sobre la taula, i animar a la reflexió i a la voluntat de fer una societat més humana, i convidar a triar en funció d’aquesta reflexió. I el fet que això no sigui així fa que a molts això de votar els sembli una pèrdua de temps, mentre que d’altres ho viuen com una presa de pèl.
Remuntar aquesta situació és feina de tots. És a dir, empènyer perquè la democràcia sigui un mitjà al màxim d’útil perquè la vida i el món valguin cada cop més la pena. I això és fa posant per davant idees, discurs seriós, projectes reals i comprensibles, honestedat, ganes d’entesa.
La democràcia, almenys des de la mirada d’aquesta revista, és votar i és alhora treballar per transmetre el desig d’un món de més qualitat i de més dignitat per a tothom. Ni una cosa sense l’altra, ni l’altra sense l’una.
L'Agulla 