Reconec la meva total i absoluta manca d’interès pels esports, sobretot pel més practicat per molts amics dels xandalls: mirar com juguen. Per això m’ha sorprès tant el llibre que ha fet una bona amiga, esportista ella, i jugadora i entrenadora de bàsquet durant més de 20 anys. Se’n diu Les millors jugades. Llibreta d’entrenament i, efectivament, és un recull de jugades reals viscudes com a jugadora o com a entrenadora que poden tenir un significat per si mateixes més enllà del joc. La Laia sempre ha jugat, en el bàsquet i en la vida, pel plaer de jugar més que pel de competir, tot i les seves grans qualitats com a amiga, com a treballadora, com a experta en medi ambient, en relacions internacionals i en cultura per la pau. No és gens trepa.
Les jugades al camp (o a la pista, o com se’n digui) són també jugades per al dia a dia, diu la Laia, que et permeten constatar on poses l’atenció, com et relaciones amb els altres, quines són les teves expectatives, com vius i com pacifiques els conflictes. Esdevenen metàfores poètico-esportives sobre la vida.
La Laia ha aconseguit fer un llibre participatiu: explica la jugada, explica què hi veu al darrere i perquè l’ha triada, i proposa exercicis per a les lectores i lectors. De fet el bàsquet és un pretext: va de com ens posicionem, com ens comprometem, com treballem per la pau, com tenim en compte i respectem els altres… Cada jugada, a més, ve amb la seva música, que podeu seguir per spotify.
No sé si el llibre ens farà millor persones. Jo crec que sí, si som capaces de fer els exercicis que ens proposa. De moment ha aconseguit que unes quantes amistats entenguem alguns termes esportius (el llibre aporta un glossari). Per cert, n’ha fet una autoedició, amb la col·laboració d’unes quantes amigues, que us podeu descarregar gratuïtament aquí.
Mercè Solé
L'Agulla 