Força capellans barcelonins han estat i estan al costat de la classe obrera, i del subproletariat o quart món, que és la part més exclosa dins la classe obrera. Alguns s’han dedicat més al pensament del que s’ha anomenat catolicisme social, o cristianisme d’alliberament o de transgressió. Altres han estat més implicats en la classe obrera en general i les seves reivindicacions, la seva política i cultura, sobretot en moviments d’acció catòlica o en comunitats populars. I altres han estat més entregats al quart món i alguns en tot, tant en l’elaboració teòrica com en la pràctica.
El pensament, les intuïcions i els estils de posar-s’hi no han estat iguals, ja que depenia de la seva psicologia, l’educació rebuda i de la cultura i teologia de cada època. Alguns han prioritzat l’atenció directa assistencial i altres l’aprofundiment en les causes de la situació d’opressió i exclusió social, i s’han organitzat col·lectivament per a fer front a les injustícies socials. Tots d’alguna manera han combinat l’espiritualitat evangèlica en favor dels més humils, amb la pràctica d’acollida, atenció, acompanyament i ajuda.
Aquest fil conductor de capellans a l’estil de Mn. Àngel Carbonell, del qual vam parlar en el número anterior de L’Agulla, el podríem començar amb sant Josep Oriol i Bogunyà (Barcelona, 1650-1702). Tot i que segur que en podríem trobar abans d’ell. Sant Josep Oriol, patró dels capellans barcelonins, seria com un fonamental “teixidor” d’aquest fil conductor. Barceloní per tots costats: nascut i batejat a Sant Pere de les Puel·les, feu d´escolà a Santa Maria del Mar, capellà a Sant Felip Neri. Després d´un viatge a Roma, i rebé el títol de beneficiari a la parròquia del Pi, l´any 1686, a l´edat de 36 anys i fonamentalment es dedicà a atendre i a curar malalts pobres.
Continua aquest fil Mn. Cinto Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 1845 – Vallvidrera, 1902). El 1877 entrà com a capellà al servei de la família del Marquès de Comillas, i sis anys més tard li fou confiat el càrrec d’almoiner. Durant els més de quinze anys que visqué al palau dels Comillas, a la Rambla de Barcelona, Verdaguer tingué ocasió de conèixer el món dels pobres treballadors de Barcelona, tot fent d´almoiner, cosa que li costà ser víctima de moltes crítiques i de ser expulsat de la casa Comillas, ja que no podien suportar la cua de demandants pobres.
Ens cal esmentar també dins d’aquest estil de capellà Mn. Josep Pedragosa i Monclús (Sant Esteve de Palautordera,1872 – Barcelona, 1957). Capellà i educador, és dels capdavanters en la protecció de menors i en la rehabilitació de delinqüents en règim obert. Santiago Rusiñol l´anomenava “L´amic dels pobres”. Fou capellà de la presó Model.
El 1905, funda la “Casa de Família” on recollia els joves predelinqüents i delinqüents en rehabilitació. El 1910 funda la “Granja Agrícola i Escola de Plegamans” al servei de la infància abandonada, on hi va haver el primer Departament d´Observació. I també funda el patronat de Lliberts i de la Infància abandonada.
El 1921 fou nomenat vocal propietari i inspector de les institucions del tribunal Tutelar de menors. El 1929 és nomenat comissari de beneficència de l´Ajuntament de Barcelona. Participa en plena república, tot i essent capellà, de la política social municipal i és molt reconegut.
Funda la Colònia Industrial Nostra Senyora del Port per a menors, la Colònia Agrícola per adults a Martorelles, l´Associació d’Invàlids Concessionaris dels Urinaris Públics Municipals, el Cos de Concessionaris Guardacotxes, l´Organització Local i Rifa dels cecs, etc. Des del 1939, i en plena postguerra, visqué en l´ostracisme, restà en la indigència i l´oblit i morí el 1957, als 85 anys.
Entre 1877 i 1902 (25 anys) podrien haver coincidit a Barcelona Mn. Cinto, Mn. Àngel Carbonell, i Mn. Josep Pedragosa, però no sabem si es van conèixer. Mn. Josep Pedragosa i Mn. Àngel Carbonell, podrien haver coincidit a Barcelona entre 1877 i 1940 (tota la vida de Mn. Àngel: 63 anys), però tampoc sabem si es van conèixer. Caldria investigar-ho.
Quim Cervera
L'Agulla 