Una de les coses bones que ha fet la Santa Mare Església, és distribuir pedagògicament durant l’any les celebracions litúrgiques, que ens ajuden a reviure l’Evangeli de Jesús. Les primitives comunitats cristianes que redactaren els evangelis, van tenir molta cura en la narració de la passió, la mort i la resurrecció de Jesús, foren els primers escrits dels evangelis, el consideraven com el moment central de la vida de Jesús. El quart evangeli l’anomena “l’hora” esperada per Jesús i el comença rentant els peus als seus deixebles, seient després a taula, on els altres tres evangelis expliquen el Sant Sopar. El segon evangeli l’acaba escoltant les dones aquestes paraules: “No us espanteu, busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat: ha ressuscitat, no és aquí. Aneu a dir als seus deixebles i a Pere: Ell va davant vostre a Galilea, allà el veureu, tal com us va dir”.
Sorprèn aquest brusc acabament de l’evangeli de Marc, però la continuació de la narració l’hem d’escriure cadascun de nosaltres, explicant com i quan ens hem trobat a Jesús ressuscitat en la nostra Galilea de cada dia. En la mesura que mantenim desperta la fe en Jesús, el podem trobar en les persones que tenim al costat, en els esdeveniments que passen en el món, en el fons del nostre cor, en totes aquelles persones que pateixen qualsevol tipus de mal, i d’això, ara i sempre el món n’està ple, i Jesús s’hi manifesta acompanyant totes aquestes persones, però solament el veiem en la mesura de la nostra fe i en la mesura que ho comuniquem als altres.
La Setmana Santa: l’hora de Jesús. Com l’estem vivint en aquest any. Trobem Jesús en les creus que viuen tants germans nostres: els qui pateixen les conseqüències de la pandèmia, les morts dels seus estimats travessant deserts o ofegats al mar, perdent-ho tot en els terratrèmols, en la sequera, ens els aiguats i vendavals, en els qui queden paraplègics en algun accident, en els discapacitats, en els qui son rebutjats i maltractats pel seu color de pell o la vivència de la seva pròpia sexualitat, els que sofreixen la guerra, la fam i la set en molts països, en els immigrants i refugiats sense papers i a l’atur, els el desnonats, en les dones maltractades…
Avui dia, a la Santa Mare Església fa temps se li escapa de les mans tot el que ha significat per a la societat el Nadal, la Setmana Santa i altres festes cristianes. Per a molta gent la Setmana Santa esdevé uns dies d’escapada, de muntar-se un viatget, de fugir de la vida diària, per passar-s’ho bé menjant una bona mona. També a l’Església se li escapen de les mans les celebracions litúrgiques rutinàries, que solament comprenem i vivim els convençuts de la nostra fe, molts ja vells i atrotinats. Alguna cosa ens ha de dir i una resposta se’ns demana, quan les esglésies avui dia estan buides de jovent.
Ens caldria trobar una expressió viva i actual del lavatori dels peus en la vida laboral i familiar; revalorar el significat del Sant Sopar en la taula que hi ha a cada casa on hi mengem plegats i compartim diàleg com va fer Jesús; el Via Crucis de Jesús en l’actual humanitat sofrent; la Creu de Jesús en el patiment dels malats, torturats, menystinguts pels carrers, cases i hospitals; les espelmes i el ciri pasqual que il·luminen la fosca de la nit de Pasqua, recordant Jesús ressuscitat com a llum del món i la nostra fe en Ell, prou que s’encenen en manifestacions nocturnes d’avui dia les llanternes del mòbils, però continua havent-hi tan poca estima a la natura, a la vida de les persones i tanta foscor i tenebres en la societat amb tants suïcidis i morts.
Com la viurem enguany la Setmana Santa? Com Marc espera que continuem el seu evangeli amb les nostres vivències, esperem, també, que aquí escrivim com ha anat la nostra Setmana Santa.
Oriol Garreta
L'Agulla 