Reproduïm aquí un dels testimonis que es van llegir a l’acte d’homenatge a en Tano Casacuberta que es va celebrar a la basílica del Pi el passat 21 de gener. Aquí en podreu llegir la resta de testimonis.
En primer lloc vull donar gràcies al Tano per tots els anys que hem treballat junts. Ha estat una sort treballar al costat d’una persona que estimava tant la pastoral obrera a la qual va dedicat la seva vida.
Va ser l’any 1988 quan el Tano em va proposar com a alliberada de l’ACO. Llavors ell era consiliari general del Moviment. Em feia una mica de respecte per tot el que suposava treballar pel moviment, però ell em va animar i vaig acceptar. Sempre li ho he agraït!
En aquell moment les tasques al Moviment les realitzaven voluntaris, però el moviment anava creixent i s’anava veient la necessitat d’una persona alliberada. Ell ho tenia molt clar. L’ACO, però, no tenia NIF propi i no em podien assegurar. Tano va ser el primer a posar en marxa tots els mecanismes per aconseguir que l’ACO fos una entitat amb NIF propi. Deia que un treballador/a de l’ACO no podia cobrar en negre i tenia raó. Un temps després l’ACO tenia la seva treballadora assegurada de forma legal, com havia de ser…
Quan es va produir el relleu com a alliberada, vaig entrar a la secretaria de l’Apostolat Seglar per treballar al servei de la Pastoral Obrera. En aquell moment en Tano era el Delegat de la Pastoral Obrera de Barcelona i de Catalunya. Realment ha estat una sort tot el treball que hem fet amb el Tano i la Coordinadora de Barcelona i de Catalunya. El Tano ha estat un treballador incansable, dedicat en cos i ànima als Moviments i a la Pastoral Obrera.
Entre d’altres, vull destacar dues coses importants:
- Després d’un intens treball d’elaboració, l’Assemblea plenària de la Conferència Episcopal Espanyola, aprovava el Document de la Pastoral Obrera de tota l’Església. Era la primera vegada que sorgia un Document específic íntegrament dedicat a la pastoral obrera. A partir d’aquí van començar a sorgir els Equips de Pastoral Obrera (EPO).
- La formació del Comitè d’empresa de l’Arquebisbat de Barcelona. Uns quants treballadors i treballadores ens van plantejar la necessitat de crear el Comitè amb la intenció d’establir un diàleg permanent entre els treballadors i l’empresa. En Tano, va ser el primer en donar-nos suport i juntament amb la Coordinadora de Barcelona ens van recolzar amb una carta signada per tots i totes. El comitè d’empresa passa a formar part de la història de l’Arquebisbat Barcelona.
Per acabar vull dir que també era un gran pastor! Sempre tenia temps per dedicar una estona a les noies de la secretaria, parlant, escoltant, debatent… crec que ens estimava i ens cuidava. Com a anècdota us vull dir que pels Reis sempre ens feia un regalet a cadascuna. Un any ens va regalar un davantal i ens va dir: aquest regal que us faig a vosaltres, no és per a vosaltres, és pels vostres marits. Puc dir que el Joan és el que té a la cuina i el fa servir. Tano: ets únic!!!
Hem treballat junts molt anys i ha estat molt enriquidor. Moltíssimes gràcies, Tano!!!
Carme Rodríguez
L'Agulla 