Aquesta pel·lícula estrenada enguany i dirigida per Jan Josef Liefers recrea un fet per a mi desconegut. Un cop caigut el mur de Berlin, Erich Honecker, ex dirigent de la República Democràtica Alemanya, malalt i foragitat no només del seu càrrec sinó de casa seva, va ser acollit junt amb la seva dona per l’Església evangèlica alemanya. Així, es va instal·lar a casa del pastor Uwe Holmer i de la seva família durant un parell de mesos. Uwe Holmer (a la fotografia), que encara és viu, era pare de família nombrosa i vivia al petit poble de Lobetal, del qual va ser alcalde. S’ocupava també de l’atenció a les persones ateses per l’hospital neurològic que hi havia a la comarca.
La pel·lícula expressa bé el contrast entre la tossuderia evangèlica del pastor i de la seva família, que viuen l’acollida com un repte de l’Evangeli, i la ideologia rígida i allunyada dels problemes de la gent dels dirigents comunistes. No cal dir que aquesta convivència va venir acompanyada de la incomprensió i el rebuig de bona part de la població, que no veia amb bons ulls l’acollida del dictador, i de l’assetjament dels periodistes.
A mi, que no soc gaire o gens coneixedora de la història de la República Democràtica Alemanya, Heinecker gairebé em desvetlla simpatia. Però per entendre bé la pel·lícula vaig haver de substituir-lo mentalment per Pinochet o per Videla. Aleshores apareix netament el significat de l’acollida cristiana en un context d’injustícia. Per pensar-hi.
Mercè Solé
L'Agulla 