A l’estació de tren de Viladecans, com a tants altres indrets, m’imagino, s’ha establert el sistema Park & Ride (aparcament + Renfe), que a la pràctica vol dir que les places que abans eren lliures de pagament es reconverteixen en una gran majoria en places de zona blava. La zona blava es converteix en gratuïta si tu pots demostrar que has viatjat amb la Renfe.
Complicat, sobretot perquè tot plegat, perquè sigui àgil, ha de funcionar amb l’enèsima aplicació (P+R) vinculada a l’aplicació (TMB) que faig servir habitualment per comprar i pagar els bitllets metropolitans de transport.
Crec que vaig llegir-ne alguna cosa al butlletí municipal de Viladecans, però no hi vaig parar gaire atenció, perquè no acostumo a deixar el cotxe al pàrquing de la Renfe. El cas és que el dia que sí que el vaig fer servir, amb pressa perquè se m’escapava el tren, em vaig trobar super angoixada: zona blava que no saps com pagar, instruccions complicades que no sabia com fer baixar de pressa… Total, que em vaig enfilar al tren deixant el cotxe tal qual amb el risc de rebre la corresponent multa. De moment, no n’he rebut cap, però creuem els dits!
Després, a casa, vaig baixar i interconnectar totes les aplicacions recomanades. Entre la meva cada dia una mica més escassa perícia i el fet que tampoc et donen unes instruccions gaire clares, vaig suar la cansalada. I vaig descobrir també que algunes de les places d’aparcament a l’estació estan alliberades de semblant cosa.
Bé. Em pregunto ben sincerament si el proper dia que l’hagi d’utilitzar sabré fer-ho. I també em pregunto què passa amb la molta gent que no s’acaba d’aclarir amb els mòbils o que senzillament no en té o en té un de molt senzill. De vegades crec que les aplicacions i les administracions ens assetgen. I no només és un malson. Cada dia tot plegat és més real.
Mercè Solé
L'Agulla 