Política col·laborativa versus política “urlata”

El passat dia 13 d’octubre vam poder sentir dos missatges especialment interessants i que anaven en la mateixa direcció. L’un venia del món polític, i l’altre del món cristià. El del món polític venia de Roma, i el del món cristià, de Barcelona.

El de Roma el vam sentir en la constitució del Senat de la República, en boca de Liliana Segre, presidenta d’edat durant l’elecció de la mesa, de 92 anys i supervivent dels camps nazis, la qual, a més d’evocar el tràgic centenari de la marxa sobre Roma de Mussolini que s’esdevenia a finals de mes, va dir que el que Itàlia necessitava era la fi del que ella va anomenar la “politica urlata”, que podríem traduir com la “política feta a crits”.

I el de Barcelona el vam sentir al magnífic claustre de l’església de Santa Anna, en les jornades dels hospitals de campanya en què l’arquebisbe de Lima, Carlos Castillo, va afirmar que “los únicos proyectos realizables son los que se fundamentan en la fraternidad”, i que, si estem oberts a les aportacions de tothom, podrem escoltar les aportacions dels enemics, i aprendre’n coses.

Deu ser ingenu, o fins i tot molt ingenu, però a la redacció de L’Agulla ens agradaria que la política funcionés amb criteris com aquests que expressaven Liliana Segre i Carlos Castillo. I és que, no ho oblidem, la política democràtica hauria de ser aquella activitat humana per la qual s’intenta aconseguir una governança global que respongui de la millor manera possible als desigs i necessitats de la majoria de la població. Això es canalitza habitualment a través d’unes eines anomenades partits, els quals, en funció de l’elecció popular, s’encarreguen, en solitari o mitjançant acords amb altres partits, de gestionar la cosa pública, estant al cas, també, de les demandes que per mitjans diversos, els fa arribar la ciutadania, discernint què és el que cal fer i quines són les possibilitats de dur-ho a terme.

Però passa que els partits han anat esdevenint massa sovint per damunt de tot instruments de poder, que busquen aconseguir o mantenir aquest poder utilitzant tots els mitjans. I així la política se’ns ha convertit en un camp abonat als crits, a la desqualificació sistemàtica de l’altre, a la negativa a donar suport a les iniciatives de ningú que no sigui el propi partit, independentment de si són bones o no… Sisplau, els polítics que encara recordeu quina és la funció de la política democràtica, feu tots els esforços per revertir aquesta situació!

Advertisement

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s