Pau de Tars (i 13) – Pau i el significat de Jesucrist com a sentit de tota criatura

La declaració de justícia, és a dir, el que Pau expressa com la gràcia, té uns efectes psicològics-existencials impressionants. Comprendre existencialment el que significa la declaració de justícia, la gràcia, és haver fet l’experiència de que Déu ens estima de manera que ens accepta amb les nostres limitacions, gratuïtament, sense atemorir-nos amb cap condemna eterna (l’amor incondicional que no espera res a canvi) i ens fa lliures per estimar com Ell ens ha estimat. Només així podem ser col·laboradors del seu projecte de construir el REGNE.

Rm 8,15 Perquè vosaltres no heu rebut un esperit d’esclaus que us faci tornar a caure en el temor, sinó l’Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: “Abba”.

Rm 8,29 Perquè ell, que els coneixia des de sempre, els ha destinat a ser imatge del seu Fill, que així ha estat el primer d’una multitud de germans.

Gal 3,28 Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona: tots sou un de sol en Jesucrist.

Des d’aquesta experiència existencial, que és el nucli dur del cristianisme, o hauria de ser-ho, Pau fonamenta tota la seva teologia-antropologia.

La proposta de Pau davant la pregunta de qui pot participar d’aquesta GRÀCIA (declaració de justícia) ens pot sorprendre tenint en compte la HISTÒRIA DE L’ESGLÉSIA. La seva resposta és totes les criatures siguin cristianes o no i, afegir que, ningú es pot convertir en un instrument donador i augmentador de la GRÀCIA. La gràcia és gratuïta i el seu únic administrador és Déu, que ja va dir el que havia de dir amb, en i per Jesucrist (la seva vida, mort i resurrecció). La transmissió del que significa el Déu de Jesucrist, de l’Esperit, hauria de ser la veritable missió de l’Església i no l’atribució d’uns poders que no li pertoquen.

Vegem-ho per passos:

1 La justificació és la gràcia i aquesta afecta a tothom, encara que no hagi conegut a Jesucrist. Els sagraments, doncs, no haurien de ser institucionalitzats per l’Església jeràrquica com a donadors de la gracia de Déu, sinó senzillament haurien de ser conscienciadors d’aquesta gràcia, de com Ell ens estima i desitja que estimem, GRATUÏTAMENT. Només així podem ser col·laboradors en la construcció del seu projecte, el REGNE, que també serà, doncs, el nostre.

    2. La problemàtica de tota creatura: la carn (recordem que l’antropologia de Pau és la jueva). És per la CARN que l’home queda impedit de seguir l’ESPERIT perdent així la seva llibertat (la crida a estimar, a fer el que hauria de fer)

    a. El pecat s’oculta darrera de la llei de les paganes, la llei de les jueves i la de les cristianes també. La LLEI, feta pels poderosos, siguin de l’àmbit que siguin, oculta els seus interessos i privilegis i en nom d’un dictador, del poble o del Déu de les jueves o de les mateixes cristianes ens portarà a la deshumanització (hem abandonat a les criatures pobres, dèbils, diferents, inútils que, en el millor dels casos, només mereixeran almoina, comprensió i perdó (si accepten que la seva diferència és pecaminosa) i no justícia.

    b. El voler de la carn de les criatures que tenen el poder i legislen fa que apareguin avantatges, en la mateixa redacció dels textos sagrats, sobre les altres criatures. Pau diu que això no pot ser, el cristianisme no pot tenir avantatges ja que això seria la justificació del pecat.

    c. Aquest Déu, utilitzat pels desitjos injustos del cor, acabarà sent blasfemat, amb raó, perquè encara que ens refermem en la ortodòxia literal que vulguem, és en realitat un ídol, és un Déu que mira, en els seus judicis, allò que és exterior a l’home –la seva nació, raça, poder…– i no el seu cor (2,27-28). Un Déu que concedeix privilegis i avantatges odiosos (2,11) i que porta “la humanitat” a odiar la seva imatge vista a través de la conducta que se li atribueix.

    El mateix Pau, en el capítol Rm 7, es mostra impotent de superar aquest voler de la carn.

    3. Qui pot salvar-se, doncs? Si totes som pecadores i el judici de Déu és el que és, qui es podrà salvar? Quina és la justícia salvadora de Déu per a les seves criatures? Es pregunta Pau i ens avança la solució: totes les persones ens salvarem a partir de la DECLARACIÓ DE JUSTÍCIA, LA GRÀCIA. Déu vol fer-nos conscients, amb el seu Fill Jesucrist i el seu caràcter redemptor, de quina és la seva voluntat en referència a l’actuar de les seves criatures i la seva situació davant de la mort. Així, doncs, Pau introdueix en la teologia del cristianisme el concepte DECLARACIÓ DE JUSTÍCIA, LA GRÀCIA DE DÉU, a l’identificar Jesús amb el Servent de Jahvè dels profetes de l’Antic Testament (Rm 3, 24-26, extret de Is 53). De tot això es poden despendre dues coses:

    a. Pau ens reserva un Judici final diferent al de Mateu. Que lluny queda Pau del text de Mt 25,31-46, en què els que no s’han comportat segons el voler de Déu seran socarrimats a l’Infern. En Pau, però, el que es cremarà al foc seran les obres que no estiguin en la línia de la construcció del REGNE, les creatures es salvaran totes.

    1 Cor 3,10-15.10 Jo, com a bon arquitecte, amb la gràcia que Déu m’ha donat, he posat el fonament, i uns altres hi construeixen al damunt. Però que cadascú miri bé com construeix! 11 De fonament, ningú no en pot posar cap altre fora del que està posat, que és Jesucrist. 12 Sobre aquest fonament es pot construir amb or, amb plata, amb pedres precioses, o bé amb fusta, amb herba seca o amb palla, 13 i ja es veurà què val l’obra de cadascú: el dia del judici la posarà en evidència, perquè es manifestarà acompanyat de foc, i el foc comprovarà el valor de cada obra. 14 Si l’obra resisteix, el qui l’ha construïda en rebrà la recompensa, 15 mentre que, si crema, en sofrirà la pèrdua, tot i que ell se salvarà, però com qui s’escapa just del foc.

    b. La justificació és la gràcia i aquesta afecta a tothom, encara que no hagi conegut a Jesucrist. Els sagraments, doncs, no haurien de ser institucionalitzats per l’Església jeràrquica com a donadors de la gracia de Déu, sinó senzillament haurien de ser conscienciadors d’aquesta gràcia, de com Ell ens estima i desitja que estimem, GRATUÏTAMENT. Només així podem ser col·laboradors en la construcció del seu projecte, el REGNE, que també serà, doncs, el nostre.

    Cesc Cònsola

    Deixa un comentari

    Fill in your details below or click an icon to log in:

    WordPress.com Logo

    Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

    Twitter picture

    Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

    Facebook photo

    Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

    S'està connectant a %s