La regularització de l’Opus Dei

El 14 de juliol passat el bisbe de Roma, Francesc, ens va sorprendre amb un motu proprio en què comunicava que l’Opus Dei deixaria d’existir com a prelatura personal a partir del 4 d’agost… D’entrada sorprenia la decisió així com la immediatesa de la data (no s’esperava que es publiqués a l’Acta Apostolicae Sedis –el «Butlletí Oficial» del Vaticà– sinó a l’Osservatore Romano –diari del Vaticà).

Algun mitjà de comunicació va titular la notícia «La Companyia de Jesús es venja de l’Opus Dei».

Cal recordar dues coses: que fou Joan Pau II qui havia concedit aquest estatus especial a l’Opus, el 28 de novembre del 1982. D’altra banda, el mateix Papa havia «intervingut» la Companyia, obligant-la a nomenar un Prepòsit General concret (el pare Dezza) que substituís Arrupe, quan aquest va tenir l’ictus que va anul·lar les seves capacitats humanes.

Cal dir que aquesta intervenció va ser, institucionalment i jurídica, una «il·legalitat» eclesial, ja que el famós «quart vot» dels jesuïtes envers el Papa es refereix als encàrrecs (o missions) que els pugui encomanar (per exemple, la lluita contra l’ateisme, que va encomanar Pius XII), però no pas en l’organització interna de l’orde. És la Congregació General qui elegeix el Superior General, lliurement, sense cap intervenció del Papa.

De fet l’estatus jurídic de l’Opus significava que el seu Superior General, quan fos elegit, seria ordenat bisbe, amb una «jurisdicció universal», per tant, no sotmesa a un territori concret ni vinculada als organismes de l’Església (dicasteris del bisbes i del clero); també tenir els seus seminaris propis, etc. D’alguna manera una «església paral·lela».

Francesc, seguint en la línia de la reforma de la Cúria, ha volgut normalitzar jurídicament i organitzativament l’Opus Dei, tot valorant el seu carisma concret de la «santificació en la vida corrent» (treball, família, etc.).

En aquest sentit serà el mateix règim que regeix els ordes religiosos: els membres depenen del seu superior; però, en les tasques «oficials» de l’església local (parròquies, etc.), formen part del clero (amb obediència al bisbe del lloc).

Es tracta, doncs, d’anar eliminant estatus especials de les institucions eclesials, perquè es regeixin per la normativa general de govern i la jurisdicció existent dins l’Església.

Jesús Lanao

Advertisement

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s