Un fruit desconegut d’una presó nazi

André Losay tenia 27 anys quan el juny de 1940, essent soldat de l’exèrcit francès durant la segona guerra mundial, va ser capturat pels alemanys i empresonat. Losay, per aquelles èpoques, era ja un bon músic, autor de cants sobretot religiosos, gràcies a la formació que va rebre en els anys que va passar al seminari de Rouen.

A la presó, ocupava el temps que li deixaven els treballs forçats en una fàbrica de cautxú component un gran nombre de cants religiosos, patriòtics o humorístics, que transcrivia en una llibreta que li il·lustrava el seu company de penúries Albert Mairy. I heus ací que allà, en aquell ambient, va sentir cantar a uns companys polonesos una cançó, titulada “Góralu czy ci nie żal”, que narrava l’enyorança dels joves de les muntanyes del país que havien hagut de deixar casa seva i baixar al pla per poder trobar feina i mitjans de vida (“ha estat pel pa”, diu la cançó), i que li va agradar molt.

Es va aprendre la música, i li va posar una lletra. I així va néixer un cant que a hores d’ara es canta en moltes llengües i en molts països: “Victòria, tu regnaràs! Oh creu, tu ens salvaràs!”.

Acabada la guerra, el famós autor de cants religiosos David Julien l’harmonitzarà i serà publicada en una fitxa amb aquesta indicació: “Paroles des abbés Losay et Julien”. I la cançó començarà a popularitzar-se, fins el dia d’avui. Al pobre Losay, però, li va passar que el seu nom va començar a fondre’s davant la fama de Julien, i a molt pocs llocs se’l recorda ara com a autor d’aquest cant. Al nostre Cantoral de Missa Dominical, per exemple, diu que el cant és de David Julien. I també li va passar que, com que feia cants religiosos, sovint consta com si fos capellà. I no ho va ser: va estar uns quants anys al seminari, però acabada la guerra es va casar i va ser pare de família, cosa que no li va impedir continuar component cants de tota mena, treballant en ONG i dedicant-se a l’alfabetització d’immigrants.

Aquesta història, a més del l’interès que té en si mateixa, ens fa adonar com a França, des dels anys 40, van anar component cants que després es van poder incorporar a la litúrgia postconciliar. Aquí no. Aquí la nostra florida del cant religiós va ser a finals del segle XIX i principis del XX, i va ser magnífica, però quan va arribar la reforma litúrgica la lletra d’aquells cants ja no encaixava amb la sensibilitat de l’època.

Josep Lligadas

Advertisement

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s