Pau de Tars (12) – El seguiment de Jesucrist com a motor de la historia en donar sentit a la criatura (Rm 8)

Al capítol 8 de la Carta als Romans, Pau culminarà la seva teologia amb la qüestió històrica després de mostrar l’antropològica en el capítol anterior. Així, podem dir que la teologia paulina se sosté en el saber antropològic i en la finalitat escatològica que dona a la història un sentit concret: la humanització. És en la història on la CRIATURA, en l’exercici de la seva llibertat creadora, se sentirà existencialment realitzada al trobar el sentit d’ella mateixa.

La teologia paulina recobra així el sentit històric-religiós característic del Jesús històric que va lluitar i morir per construir el Regne.

Pau ens guiarà en aquest procés de la següent manera:

  • En els versets 1 al 14 Pau ens tornarà a parlar de la declaració de justícia. Aquesta consisteix en l’experiència existencial d’Amor gratuït de Déu envers les seves criatures. Per la resurrecció de Jesús la vida ha triomfat sobre la mort i el pecat i per tant totes les criatures participen d’aquest acte on tots som perdonats dels nostres actes.
    Aquest fet allibera la nostra llibertat ja que fa que l’actuació de la criatura no se sustenta en la por a la salvació (de la qual ja estem salvats per la resurrecció de Jesús), sinó que és fonamenta en l’acte profund d’estimar a l’altre i a un mateix com Déu ens ha estimat. Això pressuposa una manera de viure (estimar gratuïtament) donant-nos el sentit de l’existència, únic camí per a la nostra realització (humanitzar-nos). Aquest és el motor on es fonamentarà el que la intenció vulgui fer possible la realització.
  • El descobrir que som fills de Déu:
    15 Perquè vosaltres no heu rebut un esperit d’esclaus que us faci tornar a caure en el temor, sinó l’Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: Abba, Pare.
  • Que som germans a imatge del seu Fill Jesucrist:
    Jesús participa de la carn, si no fos així, Jesús no hagués necessitat col·laboradors i els homes seríem mers espectadors. El que creu en Jesús ha de saber que no pot, ni amb l’ajut de l’Esperit, construir un Regne distint del que va intentar i construir Jesús de Natzaret.
    La tasca de construir amb Déu el pas següent prosseguirà, amb tota la seva radicalitat, enfrontant a cada home i a cada generació i sol·licitant tota la creativitat del seu amor.
    29 perquè ell, que els coneixia des de sempre, els ha destinat a ser imatge del seu Fill, que així ha estat el primer d’una multitud de germans.
  • El com: estat i destí de l’univers. La història i el seu sentit.
    En ell, amb ell i per Jesucrist ens sentim corresponsables de la tasca de construir el Regne aquí a la terra tot esperant el triomf definitiu de la vida sobre la mort.
    I les criatures queden lligades a la construcció del Regne perquè nomes estimar els realitza i dona sentit a la seva existència i malgrat totes les seves limitacions estan abocades a intentar-ho una vegada i una altra.
    Si analitzem la història, veiem que el progrés es torça i es torna contra l’home; que les revolucions, fins i tot les més humanitàries i prometedores, es desvien; que les ideologies de llibertat i germanor i amor s’esclerotitzen i burocratitzen; que els martiris es perden en l’oblit i la incomprensió, que els sacrificis a llarg termini es fan en va…
    22 Sabem prou bé que fins ara tot l’univers creat gemega i sofreix dolors de part. 23 I no solament ell; també nosaltres, que posseïm l’Esperit com a primícies del que vindrà, gemeguem dins nostre anhelant de ser plenament fills, quan el nostre cos sigui redimit.
    36 Tal com diu l’Escriptura: És per tu que anem morint tot el dia, i ens tenen com anyells duts a matar
    .
  • El regne de germanor que anhelem construir és:
    Gal 3, 28 Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona: tots sou un de sol en Jesucrist.
  • El motor de la història és la resurrecció.
    El capítol 8 estableix una relació entre el que és visible (històric), que ens fa constatar el continu fracàs a tot intent humanitzador, i el que és invisible (escatològic), que ens fa albirar en l’experiència de la resurrecció l’esperança de la instauració del Regne. En definitiva, entre el que es constata i el que es manifestarà (8, 17-18. 21) al final, fent expressa menció de la diferència entre el que es veu i el que s’espera (8, 24-25).
    17 I si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist, ja que, sofrint amb ell, serem també glorificats amb ell.
    18 Jo penso que els sofriments del món present no són res comparats amb la glòria que s’ha de revelar en nosaltres 21 que també ell serà alliberat de l’esclavatge de la corrupció i obtindrà la llibertat i la glòria dels fills de Déu
    24 Hem estat salvats, però només en esperança. Ara bé, veure el que s’espera no és esperança: allò que es veu, per què s’ha d’esperar? 25 Però nosaltres esperem allò que no veiem, i ho anhelem amb constància.

Aquesta relació es presenta en Jesús mateix com dos aspectes aparentment contradictoris, però compatibles quan se’ls situa en dos plans diferents: la mort, una derrota verificable, i la resurrecció, una victòria inverificable, encara que experimentable. ¿No descobreix així Jesús de Natzaret, amb la pròpia vida coherent amb la seva fe, el costat amagat, es a dir, la dada transcendent clau per a comprendre la realitat que se li ofereix a la criatura?

Només un amor creador que, de forma realista, lluita contra els mecanismes naturals i socials esperant que, contra tota esperança, tindrà accés a allò definitiu. Això és el que mostra la resurrecció. Allò que dona el sentit de la vida del cristià.

Com que hem comprès conscientment i existencialment això, entenem que la resurrecció és allò inverificable que ens crida vers allò verificable. És aquí on reposa el SENTIT, L’ESPERANÇA i el MOTOR que ens farà actuar LLIUREMENT vers la consecució del REGNE.

Només l’amor gratuït -la resurrecció que ha vençut la mort- ens portarà a verificar la nostra experiència (el seguiment del Crist vers la dignitat de totes les seves criatures):

Gal 3, 28 Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona: tots sou un de sol en Jesucrist.

Però això mai serà una dada adquirida, és inverificable, i només a la fi es manifestarà el que és més valuós de nosaltres gràcies al regal de Déu: LA NOSTRA LLIBERTAT. Gracies aquesta som SUBJECTES CREADORS vers la HUMANITZACIÓ DE LA HISTÒRIA i no meres comparses incapaços de construir res, es a dir NO som OBJECTES.

Cesc Cònsola

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s