Art descalç per la Terra

Aquest és el nom d’un projecte col·lectiu que està naixent, impulsat per l’entitat Justícia i Pau, amb la col·laboració de la Xarxa Interreligiosa per la Pau. D’entrada, en dir-se «Art» i «per la Terra», probablement indueixi a pensar que consisteix en fer Art amb una finalitat que té a veure amb la defensa de la Terra; i la cosa va ben encaminada.

Està clar que ens trobem davant el repte més gran que ha afrontat mai la humanitat: La Terra, el nostre planeta viu, l’únic dels coneguts que té vida, està abocada a una crisi ecològica sense precedents en els darrers milions d’anys, provocada pel funcionament dels humans en els darrers dos segles. La globalització d’un sistema capitalista basat en l’ús de combustibles fòssils i en el consum de béns innecessaris d’una part de la població mundial ha comportat un vertiginós escalfament global, una reducció dràstica dels ecosistemes naturals, una taxa d’extinció d’espècies inaudita i unes tràgiques migracions humanes de tremendes dimensions. Però, sorprenentment, l’exhaustiva descripció científica dels fets i la predicció del col·lapse al qual ens aboquem no ha estat suficient per a aturar-ho. Per què sabent-ho no estem reaccionant com cal? De la mateixa manera que els sistemes naturals del planeta es troben subjectes a una inèrcia que impedeix deturar certes dinàmiques un cop instaurades, això és igualment cert pel sistema socioeconòmic imperant, on tot està travat i ben travat (lleis, missatges dels mitjans, estils de política, funcionament dels mercats…) per mantenir la dinàmica per la qual una minoria dominant s’enriqueix i acapara els recursos del planeta fins que aquests no quedin exhaurits. Estem doncs en lluita. Per aturar aquest sistema, cal actuar urgentment, intel·ligentment i col·lectivament contra aquesta inèrcia de la qual, en major o menor grau, tots en participem. No oblidem que hi ha països (Colòmbia, Mèxic i Filipines, Brasil, Hondures, el Congo, entre molts altres) on comprometre’s en la defensa de la Terra i del dret a la Terra es paga amb la persecució, la tortura o l’assassinat. I és que, com afirma el papa Francesc en la seva encíclica Laudato Si’, aquest funcionament globalitzat té les seves arrels en l’ànima humana (LS9, LS217), que s’ha desvinculat de la seva pertinença a una comunitat de vida de la qual n’ha rebut l’existència i en rep la seva possibilitat de supervivència; dit d’altra manera, la causa última de tot això i alhora també la seva conseqüència més profunda és la pèrdua de la nostra vivència espiritual de la Vida i l’oblit que aquest planeta viu és la nostra casa comuna.

Una imatge del primer diàleg Laudato si' organitzat per Justícia i Pau al monestir de Sant Benet de Montserrat

I l’Art? Admetent que, com diu Laudato Si’, els problemes complexos requereixen solucions complexes, procedents dels diversos àmbits de saviesa (LS63), creiem que un dels camins que ens pot ajudar a tornar a establir aquests lligams amb la Terra és l’Art, perquè l’Art coneix el llenguatge de la Bellesa i la Bellesa és inherent a la Natura i a l’Esperit; perquè l’Art s’obre pas per damunt de les constriccions de la racionalitat i, a través de les emocions, arriba a l’ànima humana, el lloc de comunió espiritual profunda amb la realitat, on el seu misteri i la seva transcendència hi tenen cabuda. Perquè «aturar-se a contemplar la bellesa i estimar-la és sortir del paradigma utilitarista» (LS215); perquè l’Art crea comunió; perquè l’Art ens transforma en el nostre nucli profund, des d’on pot néixer una nova consciència i una motivació ferma per a posicionar-nos en aquesta lluita.

Però «descalç»… per què? Aquest mot indica moltes coses que segurament també s’intueixen: Anar descalç vol dir estar en contacte directe amb la Terra, sentir-la amb la pròpia pell, recuperar en certa manera la nostra manera biològica i nua de caminar, de formar part de la biosfera; de moure’ns-hi amb respecte.

Anar descalç també indica una certa pobresa o una actitud d’humilitat; una actitud des de la qual volem situar-nos, tant en relació amb l’Art com amb la Terra; no creure’ns més importants del que som i renunciar a tot el que és sobrer. Pel que fa a la Terra, reconèixer que som fills seus, que hem estat engendrats pel ventre fèrtil de Gaia i que la nostra vida depèn d’ella, de les seves lleis, dels seus equilibris que pretensiosament hem menystingut. Pel que fa a l’Art, partir de la certesa que viure l’art és una capacitat intrínseca de tot ésser humà, per més que alguns, que hi tenen una especial sensibilitat, es singularitzen per fer d’aquest un camí vital ple de coneixement que és llum per a d’altres.

Finalment, descalçar-se és el gest que, en moltes cultures i tradicions espirituals, es fa en entrar en un lloc sagrat; i volem reconèixer obertament la sacralitat de la Natura, la Terra, i tot l’univers com a lloc de la manifestació del Transcendent; i quan això ens disposem a viure-ho, tot seguit, la nostra pròpia vida i la dels altres esdevé també sagrada.

Exposades les conviccions profundes que sustenten el projecte, potser ens preguntem a qui se li ha acudit aquesta idea; i la gràcia d’això és que no es tracta d’una idea de ningú, sinó que és el resultat d’un bonic procés de discerniment col·lectiu que s’inicia en el si del grup d’Ecologia i Justícia de Justícia i Pau, que des de fa uns anys treballa amb objectiu de «viure i ajudar a viure la Laudato Si’». És aprofundint en Laudato Si’ que ens adonem que la vivència de la Natura des de l’Art, entès com hem exposat abans, té molt a veure amb la vivència de sant Francesc d’Assís, que de ben segur que tenia esperit d’artista i, fent-se pobre, va viure el joiós retrobament amb totes les criatures de la creació i amb el Creador i va compondre el seu Càntic del Germà Sol, la música del qual no coneixem i que ben segur va acompanyar del gest i la dansa. Curiosament, el papa, que es va envoltar d’experts de tota mena per a escriure Laudato Si’ i que va entrellaçar magistralment idees d’ecologia, de sociologia, d’economia, de política, d’espiritualitat… no va obrir la porta de l’Art; potser no comptava amb artistes en el seu equip. Nosaltres, animats pel seu mateix esperit, ens vàrem proposar obrir-la convocant dues trobades d’artistes, amb l’objectiu de veure junts quines ressonàncies i sinergies percebíem entre l’Art i la Laudato Si’. I va ser d’aquests preciosos diàlegs (aquí trobareu informació del primer diàleg i aquí en trobareu del segon) que van aparèixer les clares intuïcions que hem expressat i la certesa que calia emprendre el camí d’Art descalç per la Terra; un camí d’església en sortida, a la recerca de fer comunió amb d’altres espiritualitats sinceres, d’aprendre i parlar llenguatges nous, per anar construint junts la nova humanitat que la Terra anhela.

En què consisteix exactament el projecte? En aquest enllaç que indiquem podeu trobar la seva descripció detallada i les diferents fases en què es concreta, així com la manera d’inscriure’s-hi. De forma resumida podem dir que s’adreça als artistes i també als «no-artistes» que se sentin atrets per la proposta i que consta d’aquestes quatre fases:

  1. el 12 de novembre, punt de partida amb la Trobada de Meditació per la Terra a través de l’Art, interreligiosa, interespiritual i interconviccional, convocada junt amb la XIP.
  2. des d’aquell moment fins a l’abril, Temps de Creació dels artistes amb el rerefons de la Trobada; a més, amb l’acompanyament d’alguns d’ells oferirem tallers oberts a tothom per a endinsar-se en l’experiència de comunió amb la Natura a través de l’Art.
  3. maig de 2023, Exposició col·lectiva de les creacions realitzades pels artistes i pels participants en els tallers, acompanyada de nous tallers per a participar activament de l’experiència i també d’actuacions d’art en viu.
  4. itinerància de l’exposició per diferents centres de cultura, espiritualitat i/o de serveis a la comunitat, amb un format similar.

En aquest moment comptem amb l’adhesió d’una vintena d’artistes per tirar-ho endavant, uns de renom i d’altres de no tant, i esperem que se n’hi uniran més. La força i la vàlua de tot això raurà en la vivència i la transformació personal de tots els qui hi participarem, artistes i «no-artistes», coneguts i desconeguts, tant si som molts com si som pocs.

Tant de bo que a través d’aquest projecte que uneix Art, Ecologia i Espiritualitat, puguem fer un camí sincer, empeltat de mística, poesia i compromís, com va anticipar profèticament Pere Casaldàliga, descalç sobre la terra vermella.

Roser Bosch

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s