Dues famílies ucraïneses

Us escric des de Vilanova de Prades, un poble de la Conca de Barberà, on hi viuen 80 persones, la majoria ja jubilades. I aquí han arribat, fugint de la guerra d’Ucraïna, dues mares i tres fills, la Svetlana amb la Katia i la Sasha i l’Oksana amb en Serguei. Després de fugir de la ciutat de Karhiv i passar unes quantes setmanes en un camp de refugiats a Polònia, van fer cap al poble de Vilanova. Us podeu imaginar la cara de pena, tristor i ensorrament que expressaven els seus ulls. Unes mares amb estudis, amb treball, amb bona posició econòmica… amb xarxa de família i amics. Però van haver de deixar-ho tot per salvar la seva vida i la vida dels seus fills. Allà deixaven tota la seva vida i els seus marits. I aquí una realitat nova. Les primeres setmanes les van passar plorant i dormint. D’això ja fa dos mesos, ara una de les mamis treballa a hores en el càmping de Vilanova i l’altra té feina per dos mesos a l’ajuntament. Feines de neteja, cap problema. Els nens de 10, 13 i 15 anys han estat escolaritzats unes quantes setmanes a l’escola de l’Espluga de Francolí. Ara han començat un casal d’anglès també a l’Espluga. Tenen targeta sanitària, Renfe gratuïta, carnet de biblioteca i permís de treball. Vist d’aquesta manera fins i tot semblen privilegiats. Però, mare meva, com ens ha costat arribar fins aquí. Podem dir que hi ha una mica d’aigua al got, però encara falta molt per estar ple.

Hem arribat fins aquí gràcies a la solidaritat de molta gent. Dos braços ajuden, quatre també i sis ja es multipliquen… i aquesta ha estat la raó per la qual hem aconseguit roba per anar tirant dia a dia i omplir el plat per dinar, per sopar… són cinc boques. Hem aconseguit fer papers i tràmits, matrícules, feines a hores, hem implicat un celler del poble, hem implicat el càmping, l’ajuntament, famílies particulars, cotxes per acompanyar els nens cada dia al casal de l’Espluga…

Primer et sembla que només podem donar diners, roba, menjar… que també ha estat necessari en algun moment i així ho hem fet. Però el que més han agraït les dues mamis i els tres fills és el fet de compartir el nostre temps amb ells, compartir una excursió, compartir el nostre menjador i la nostra taula, una abraçada i un somriure cada vegada que ens trobem… perquè ara no tenen més família que nosaltres.

I us animaria a tots els que pugueu llegir aquestes quatre ratlles que sigueu solidaris, jo us diria amb tota sinceritat que és més important allò que he rebut que no pas allò que he donat. Que m’ha omplert molt el que he rebut. Els beneficis de ser solidari omplen l’ànima i al final te n’adones que això et fa feliç. Que ajudar els altres és la recepta de la felicitat compartida, i jo diria que és la millor que hi ha. No ho sé, proveu aquesta recepta, i si no sabeu a qui ajudar, us poseu amb contacte amb nosaltres (+34 649 79 83 19 ) perquè per ajudar a reconstruir la vida de la Svetlana amb la Katia i la Sasha i l’Oksana amb el Serguei encara necessitem més braços!!!

Carme Llaó

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s