Agrair

Recomanacions per a l’estiu

Un any més, s’acosten les vacances, merescudes per a tothom… La pandèmia que no ens deixa, les pors que hem incorporat (potser sense ni adonar-nos-en) a la nostra quotidianitat, la guerra d’Ucraïna (que ens fa pensar en tantes altres d’invisibilitzades arreu del planeta), l’emergència ecològica, la crisi econòmica i social, la inflació, l’escassetat energètica, la soledat de massa gent… tot ens empeny perquè les vacances siguin necessàries i ben merescudes…

I aquest any, jo només em vull posar en mode “agraïment”…

Agrair sempre, agrair tot, agrair tothom!

Agrair

  • la mirada creient que ens fa viure esperonats, estimats,…
  • el sostre que ens permet tornar a casa i sentir-nos a casa…
  • tenir feina…
  • tenir salut digna i fins i tot aquelles xacres que ens ajuden a sentir-nos vulnerables, a entendre a qui pateix més, a preparar-nos per una vellesa que vindrà…
  • disposar de serveis mèdics públics…
  • rostres amables…
  • paraules tendres…
  • abraçades físiques o simbòliques (i com les hem enyorades!)…
  • menjar diverses vegades al dia, i el que ens agrada i prou ben cuinat…
  • beure aigua potable…
  • l’aigua calenta de la dutxa que ens desperta el matí o ens conforta al vespre…
  • la ingenuïtat de les criatures…
  • la varietat i la pluralitat dels éssers humans… que sovint tant ens costa i que, tanmateix, tant ens ensenya i enriqueix…
  • família, amistats, veïns i veïnes…
  • la natura que maltractem i malgrat tot ens regala verdor, pau, horitzons oberts…
  • el sol que ens escalfa,
  • la pluja que neteja, revifa, dona vida…
  • l’oreig que ens refresca i sembla renovar-nos…
  • la flor que neix enmig de l’asfalt…
  • els ocells que canten enmig del soroll de la ciutat…
  • la lluna que ens fa ser conscients del pas del temps, de les rutines de la natura…
  • les estrelles que ens obren la finestra a un univers immens, que anem descobrint i no deixa de sorprendre’ns…
  • els llibres que ens permeten de viatjar per altres èpoques i paisatges,…
  • l’art que augmenta la nostra sensibilitat…
  • la música que ens fa ballar els peus, relaxar-nos, cridar amb entusiasme…
  • el silenci que perfora la nostra realitat i ens fa albirar allò d’essencial en nosaltres i arreu…
  • l’esperit crític i la rebel·lia que fa que l’agraïment no sigui conformisme, ni resignació i que ens porta a comprometre’ns, a treballar per la justícia, la pau i la llibertat…
  • i…
  • i…
  • i…

Que aquestes vacances els nostres ulls s’omplin de mirada agraïda… És un regal que cal conrear… i que és font de felicitat… Viure-ho tot com a regal, gaudir de cada petit gest, sentir que tot ens ho juguem en la proximitat, la mà estesa, el somriure, la consciència…

Jo vull fer-ho!!! Que cap nit no m’alliti sense tenir ulls reconeixents de tant de bé rebut!

I gràcies a la família agullaire: un espai on aprenc, comparteixo, m’estimula a comprometre’m i a obrir els ulls.

Maria Antònia Bogónez Aguado

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s