Pau de Tars (11). Pau i el que el Baptisme significa (Rm 6,1-23;7,1-13)

En aquest capítol, en el fons, torna a reeditar els dos primers capítols a on constatava l’esclavitud “de facto” de paganes i jueves respecte al PECAT i acabarà afegint també a les cristianes. La resposta a la pregunta: estan les criatures cristianes, les que creuen en Jesucrist, més lliures del PECAT que la resta de les altres criatures, és a dir a la deshumanització que això pressuposa? La resposta a la gran qüestió acabarà sent que no, com ja ho va dir en el capítol 2.

Pau parla, aquí, a les i de les criatures batejades i els explica el que el baptisme significa i pressuposa existencialment per a elles (el baptisme era rebut en aquell temps d’una manera voluntària i significativa). Les criatures batejades han entès que han MORT al pecat i a la llei (que en definitiva és l’instrument del pecat que ens deshumanitza) en la RESSURRECCIÓ del CRIST en la qual participem. La nova vida, pels batejats, es fonamenta en la FE en què JESUCRIST ha vençut, a través de la resurrecció, la mort que sustenta el pecat i la llei i el que això pressuposa en la vida del batejat. D’això n’han de ser conscients i per tant, ara han de viure humanament sense l’esclavitud (del pecat). Més encara, com que Jesucrist ens ha salvat a totes de la mort i del pecat, que es fonamenta en ella, en aquest acte de declaració de justícia, un acte d’AMOR INFINIT I TOTALMENT GRATUÏT (ja que no tindrà en compte les nostre febleses i pecats), nosaltres hem après, amb ell, que allò que se’ns dona gratuïtament (l’amor de Déu envers nosaltres) també ho hem de donar gratuïtament als altres. En això consisteix l’experiència existencial del baptisme, i penso que també de l’humanisme.

Pau, però, també ens diu, en la mateix text, com aquesta criatura cristiana pot tornar a l’esclavitud i a la deshumanització, i ens mostra com funciona el mecanisme:

Rm 6, 15: Què, doncs? Perquè ja no estem sota la Llei, sinó sota la gràcia, ¿ens és permès de pecar? De cap manera!…

Pau es va apropant a un punt clau: la unificació dels mecanismes en un de sol. Perquè la criatura cristiana segueix sent “carn”, la seva condició humana està feta de tal manera que, sense Llei i més encara amb Llei, tendeix a caure en l’esclavitud del pecat i per tant en una deshumanització irresoluble.

De sobte Pau passa de parlar en primera persona del plural a parlar en primera persona del singular.

7,7. Què direm, doncs? Que la Llei és pecat? De cap manera! Tanmateix, (JO) no he conegut el pecat sinó per la Llei.

Pau ha trobat l’impediment a la realització del projecte de Déu per part de les criatures i es posa nerviós perquè fa una anàlisi antropològica (des de l’antropologia jueva) del que és la criatura fins arribar a la desesperació en els versets Rm 7,24 – 8,2. Es pren ell mateix com a exemple i comença a parlar amb pronom personal. Fins el verset 13 només insisteix en la seva construcció teològica del que implica morir al pecat i la nova vida de la criatura batejada. Aquesta insistència ja amaga el que ha de venir i que portarà Pau al seva darrera i definitiva anàlisi: el de l’home dividit (en la segona part del capítol 7 a Rm 7,24 – 8,2).

Abans d’acabar aquest article, vull comentar dues qüestions que, tot i que ja han estat esmentades en articles anteriors, penso que són fonamentals per entendre Pau correctament.

– La primera, tenir clar des de quina comprensió de CRIATURA ens parla. Pau es fonamenta en l’antropologia jueva en la qual la persona es comprèn dividida en tres parts indestriables (CARN-COS-ESPERIT).

Per CARN entenem l’home, o qualsevol altre criatura vivent, deixat a les seves pròpies forces. Avui diríem que som allò que genèticament som (primera naturalesa) i la cultura on estem incrustats (segona naturalesa). Sobretot cal accentuar l’instint de supervivència individual, i aquí està inclòs tot el que està relacionat amb la qüestió sexual (desitjos…) i la por a la mort (entesa aquesta com passar gana, viure en la misèria, perdre la feina, el fracàs…).

Per ESPERIT es designa la força de Déu, l’alè de Déu, que actua en l’amor gratuït, fent que l’instint de supervivència individual és mostri solidari i ens cridi a la germanor.

El COS seria la persona concreta designada per un nom, en la qual el combat entre la CARN I L’ESPERIT es plasmaria en una identitat concreta.

De la possibilitat de ressuscitar i del com es realitzaria ja se’n parla en els documents jueus anteriors a Jesús, on se’ns explica que aquesta es faria des de la unitat indestriable que la CRIATURA és, i per tant, també en la CARN. En el CREDO més primitiu de l’església cristiana encara diem que creiem en la resurrecció de la CARN.

– La segona, i molt important, és situar Pau en el seu context cosmovisional (cultural, social…) i entendre que les maneres concretes d’entendre les concrecions varien en cada una de les cosmovisions i èpoques que es viuen. L’exemple que posa Pau del que s’entén per adulteri (fixeu-vos que només la dona comet adulteri, de l’home no se’n diu res) i si les CRIATURES CRISTIANES es poden separar o no i això ens situaria fora de la llei seria un bon exemple avui per explicar el que és més humà?

“Per tant, si la dona s’uneix a un altre home mentre viu el marit, comet adulteri; però si el marit mor, queda lliure d’aquella llei i pot unir-se a un altre home sense esdevenir adúltera”.

Cesc Cònsola

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s