Pau de Tars (9) – La criatura dividida (Rm 7,14-25)

En aquest capítol Pau ens mostra una criatura cristiana dividida i impossibilitada per a poder realitzar el Regne de germanor, la plena humanització.

Pau s’adona que en la nova síntesi cristiana apareixen els mals de sempre (els que afecten a pagans i jueus) i fa que es mostri terriblement pessimista. Quan parla del pla de Déu, es mostra bojament optimista, però així que baixa a les anàlisis antropològiques concretes apareix la vena pessimista, constatant les poques possibilitats de la naturalesa humana davant la LLEI, EL PECAT I LA MORT.

Per a poder-nos explicar aquesta terrible certesa, Pau utilitzarà el recurs gramatical d’escriure en primera persona del singular (jo). Ja en el capítol anterior (Rm 7,7) i fins a l’acabament d’aquest (Rm 7,25) ha deixat constància del seu pessimisme envers la construcció del Regne aquí a la terra.

Recordem que per a l’antropologia jueva el COS seria la persona concreta (el JO, del Cesc, de l’Anna…) i en ell s’instauraria el combat entre la CARN i L’ESPERIT.

Per tant, per a Pau, la CRIATURA és un ésser dividit, un conflicte entre dues forces, entre dues lleis o mecanismes:

  • l’esperit que em crida a fer el bé, és a dir, la supervivència digna de totes les criatures que es traduiria en la construcció del regne de germanor, la humanització.
  • i la carn: la supervivència individual (la por de perdre el que tinc: riquesa, privilegis, sou, feina, la vida (mort), relacions interpersonals… estatus social, poder). Tot això em situa en contra de construir el Regne, és a dir, la deshumanització.

El “jo” que ha fet l’experiència de la FE en JESUCRIST s’ha impregnat per l’ESPERIT i VOL FER EL BÉ (en les criatures cristianes això es fa de manera conscient i en els pagans de manera inconscient). Aquest és el començament de l’acció, LA INTENCIÓ és, doncs, el primer mecanisme; el segon mecanisme, resultat concret d’aquesta acció, és LA REALITZACIÓ i aquí és on rau el problema, EL VOLER no coincideix amb la REALITZACIÓ. Pau no deixa de repetir-ho en la seva persona:

Rm 7,18: “Voler el bé està al meu abast, però realitzar-lo, no.”

Rm 7,23-25. “Veig en els membres del meu cos una altra llei que combat contra la llei de la meva raó i em té presoner: és la llei del pecat que porto dintre meu.

Que en soc, de dissortat! ¿Qui m’alliberarà d’aquest cos que em duu a la mort? Déu, a qui dono gràcies per Jesucrist, Senyor nostre!

Em trobo, doncs, que amb la raó serveixo la llei de Déu; però, home feble com soc, serveixo alhora la llei del pecat”.

El problema de que la realització no es correspongui amb el VOLER és la CARN. Aquesta qüestió tan ben plantejada per Pau ha esdevingut, com tantes d’altres, la gran tasca de l’antropologia de la modernitat i la psicologia com a ciència que neix al segle XX.

Però anem una altra vegada a Pau. Hi ha, doncs, una distància entre la INTENCIÓ (el voler) i la REALITZACIÓ (l’actuar). I en això consisteix la LLIBERTAT que donaria sentit al concepte CRIATURA com a SUBJECTE i no com un mer OBJECTE més dins de la CREACIÓ. Per explicar això tres qüestions:

  • Pau sembla no tenir en compte dues possibilitats que a qualsevol li vindran al cap i que figuren en la nostra antropologia d’avui:
  1. la del “jo” que vol el Mal

2. i la de que, a vegades, la intenció de fer el bé es realitza.

  • I una hipòtesi per explicar perquè no les té en compte és que no les té com a possibilitats. Es podria dir que la paraula “bé” està com adherida (essencialment) a la intenció i el “mal” a la realització. És el que ell anomena llibertat cristiana, la novetat introduïda per Jesús. O, si es vol, el resultat d’aquesta novetat.
  • La llibertat, per a Pau, no consisteix en escollir entre el bé i el mal, sinó en poder realitzar allò que s’ha escollit. Dit d’una altra manera, si l’home pogués reconèixer en allò que realitza la primera intenció que va tenir, aleshores la seva realització seria necessàriament bona i seria lliure. Així doncs, podríem definir la llibertat com la tasca, conscient en la criatura cristiana, de voler reduir la distància entre la intenció i la realització i que té en JESUCRIST el model d’actuació de màxima llibertat.

En la mesura que els mecanismes del que ha estat creat: primera naturalesa (natural) i segona naturalesa (cultural), s’apoderin del nostre obrar, tota la nostra “carn” anirà cap a la mort. Serem una cosa més en un conjunt de coses o una peça més dins d’un mecanisme, és a dir, un mer OBJECTE més de la creació. Passarem com si no haguéssim passat. Pau, el gran antropòleg, ens planteja, doncs, la qüestió de si les CRIATURES som només OBJECTES o en canvi som SUBJECTES constructors de la història. Si només som objectes seríem mers instruments en mans de la nostra carn, deixaríem de ser persones, criatures, éssers humans, és a dir, ens deshumanitzaríem.

Doncs bé, totes aquestes qüestions (si som lliures i per tant subjectes constructors de la història vers el Regne…) esdevenen descabellades davant la impossibilitat de la CRIATURA de poder-les portar a terme. Recordem que Pau ens ha explicat que totes estem JUSTIFICADES i, per tant, perdonades pel triomf de la mort en la resurrecció de Jesucrist. Déu ens allibera de la culpa de la impossibilitat de realitzar la intenció. No es tracta doncs de culpabilitzar, sinó de portar el Regne de Déu cap endavant i en això Pau torna a ser molt clar. Déu ha volgut corresponsabilitzar a les seves criatures de la construcció del REGNE fent també CRIATURA al seu Fill.

La pregunta ara és, si Déu és conscient de les nostres impossibilitats i ens perdona, ¿com ens fa corresponsables de la construcció del Regne?

Per a poder respondre aquesta nova qüestió Pau ens té reservat el capítol 8, que comença així:

Rm 8, 1 Ara ja no pesa cap mena de condemna sobre els qui viuen en Jesucrist, perquè la llei de l’Esperit, que dona la vida en Jesucrist, t’ha alliberat de la llei del pecat i de la mort. 

Cesc Cònsola

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s