Em vaig posar a mirar-la perquè una amiga em va demanar el meu parer sobre aquesta sèrie, que podeu veure gratuïtament aquí, o a través d’una APP que us podeu descarregar gratuïtament. La veritat és que m’hi vaig posar amb una certa prevenció. És una sèrie nord-americana que funciona al marge de les grans cadenes, es finança –diuen– amb l’aportació voluntària de moltes persones, té el seu origen en una comunitat protestant i he llegit que compta amb l’assessorament d’un rabí i d’un prevere catòlic. L’original és en anglès, però es pot veure subtitulada en castellà.
He de reconèixer que m’està agradant molt. La sèrie preveu set temporades, de les quals només se n’han rodat dues i cadascun dels episodis se centra en un fragment dels evangelis. No pretén seguir una línia cronològica. Cada capítol es pot veure com una unitat i té la gràcia de posar en evidència els lligams d’alguns episodis amb textos de l’Antic Testament. Hi intervenen actors poc coneguts, que aporten frescor i que eludeixen l’ensucrament propi de tants pèplums bíblics. Em sembla que són molt fidels als textos, amb algunes concessions per la dinàmica dramàtica, i amb sentit de l’humor. Sap apropar al món contemporani el text dels evangelis: els jocs polítics de poder i de gelosia entre romans o jueus que converteixen Jesús en un projectil en els mutus atacs; la cruel exclusió de pobres i malalts; l’aprenentatge dels deixebles i el seu desconcert. Criden l’atenció aquest Mateu publicà amb trets d’Asperger i aquest Pere que se les pensa totes, no sempre per a bé. I és encantador l’episodi de Jesús amb els infants.
Crec que és molt recomanable per a grups de catequesi o d’estudi bíblic de qualsevol edat. Dona per a bons debats i ajuda a aprofundir en textos que sovint de tan sentits ens diuen menys del que caldria.
Mercè Solé
L'Agulla 