El 22 de novembre passat va morir el mestre, amic capellà i historiador Casimir Martí i Martí a punt de fer els 95 anys. Nascut a Vilanova i la Geltrú el 1926, va ingressar el 1941 al Seminari de Barcelona. Va estudiar de Teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca de 1947 a 1952. El 1952 va ser ordenat capellà. L’any 1954 es va matricular a la Facultat de Ciències Socials de la Universitat Gregoriana de Roma i s’hi va doctorar l’any 1958 amb la tesi Orígenes del anarquismo en Barcelona.
Va escriure diverses obres històriques sobretot referents al segle XIX, el seu moviment obrer, les relacions entre Església i societat.
El 1963 es va encarregar de la pàgina religiosa a El Correo Catalán, sobretot explicant la celebració i l’aplicació del Concili Vaticà II. Va col·laborar amb les revistes Quaderns de Pastoral, Serra d’Or, Qüestions de Vida Cristiana, Iglesia Viva i Pastoral Misionera, de la qual va ser director.
Va ser professor a la Facultat de Teologia de Catalunya (a la meva generació tots el recordem per les classes de marxisme) i a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials.
En una classe a la Facultat li vam demanar que ens vingués a parlar algun marxista-comunista (del PSUC) i així ho va fer, arriscant-se a la sanció de les autoritats acadèmiques. En altres moments delicats de la vida diocesana es va mostrar contundent i crític sense por de perdre-hi res. Per això va estar marginat per algunes autoritats eclesiàstiques. Ell seguia, malgrat tot, essent fidel a l’Església que estimava profundament i per això la volia menys poderosa i més a prop i al servei del poble.
El 1980 va ser nomenat director de l’Arxiu Nacional de Catalunya de la Generalitat. El 1991 es va jubilar.
Va promoure diverses iniciatives com el Congrés Cristianisme al Segle XXI, el Fòrum Teologia i Alliberament o la revista El Pregó i així va donar veu al clergat barceloní crític amb la línia pastoral del cardenal Ricard Maria Carles.
Va ser un dels impulsors del Centre d’Estudis de l’ Hospitalet (CELH).
El 1992 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2019, el reconeixement de Fill Predilecte de Vilanova i la Geltrú que ja no va poder recollir per la delicada salut dels darrers anys de la seva vida.
Del seu treball pastoral cal destacar el fet que el 1976 juntament amb el teòleg Josep M. Rovira Belloso, Júlia Alvarez de Toledo i amb l’ajut de comunitats religioses van fundar la parròquia de Santa Maria del Gornal de la qual va ser rector fins el 1992. Del 1992 al 2017 va seguir col·laborat a la parròquia fins que la malaltia no li ho va permetre.
Van iniciar una comunitat cristiana humil, oberta, senzilla, sense cap afany d’imposició, que no destaqués, que estigués al costat del poble, i dels més desafavorits. El principal punt de trobada de tota la comunitat fou l’Eucaristia (una el diumenge i una altra el dissabte, abans de la qual van ser fidels a preparar-la, partint de les esperances i patiments i fets del barri, per ser il·luminats per l’evangeli). Amb plena consciència, van fundar-la, dins d’una societat laica i plural, en un barri obrer. El que es dialogava a la preparació de la missa, esdevenia pregària i els punts fonamentals de l’homilia en la celebració eucarística. Les devocions religioses personals i familiars eren respectades però no promogudes per la parròquia. Donaven molta importància a la catequesi d’infants, a la visita als malalts i a la solidaritat amb els famílies més necessitades, i tot es vinculava amb el nucli evangèlic i celebratiu. En tota aquests tasca pastoral, van ser fonamentals, primer una comunitat de religioses Missioneres del Cor de Maria i més endavant una comunitat de Teresianes amb les quals Casimir Martí va comptar-hi i va afavorir i acompanyar en el seu arrelament al barri.
Als 25 anys de la parròquia vam escriure junts el llibre Santa Maria del Gornal. 25 anys (2001) on s’exposen les bases de la comunitat i la seva història.
El Casimir, amb la seva elegància, i respectuós amb la manera de fer de cadascú, acollia tothom, saludava amb el seu nom a les persones en entrar al temple i amb una memòria prodigiosa, preguntava per la seva vida i situació.
Amb ulls de fe, he admirat l’obra que el Déu-Amor ha realitzat en el savi mestre, en cada gest, en cada paraula, en cada emoció, en cada fet, en cada acció i així ens ha mostrat la sorpresa joiosa de la Vida. Entre moltes altres, per a mi, aquestes són “les llums” del Casimir:
- Intel·ligent, humil, atent, crític profund, constant, perseverant i que sabia gaudir de les situacions.
- Historiador, estudiós rigorós i arxiver.
- Bon capellà.
- Sempre al dia.
- Savi, bon pedagog, bon conseller.
- Encertava amb rapidesa i brevetat on era el problema, la qüestió, el que la persona necessitava. Coneixia aviat el que la persona volia dir i el que li passava.
- Sabia valorar, reconèixer, apreciar el que deien, feien i eren les persones, i sabia trobar les bondats de l’altra persona, el grup, la parròquia.
- Sabia sintetitzar i anar a l’essencial d’una trobada, d’una conversa…
- Sabia dirigir, animar, orientar cap on calia anar.
- Tenia capacitat d’analitzar el que passava a la societat, a l’església… i amb un pensament crític profund.
- Bon coneixedor de l’Evangeli, de la persona de Jesucrist, anava al nucli. El seu centre era Jesús de Natzaret. Sabia comunicar molt bé als altres, l’experiència de fe i de confiança en Ell.
- Sabia renunciar i deixar pas als que venien darrere seu en les diferents entitats, grups i activitats en què es va implicar.
- Com més edat tenia més humà i més tendre esdevenia.
- Amb una sensibilitat social molt alta i també pels malalts.
- Fou un home de profunda pregària i acció, sempre tenint en compte els més febles.
Molt he rebut d’ell. He après a fer de capellà, a ser cristià, a fer de rector, a ser persona… M’ha donat consell, m’ha acompanyat i recolzat en moments importants de la meva vida. Li agraeixo tot el que m’ha aportat, i ha aportat a les comunitats a les quals ha servit i a la història i actualitat de Catalunya i de l’Església. En tinc molt bon record. Viu en els cors de moltes persones, de capellans (va formar part de la Unió Sacerdotal), de lectors dels seus llibres i articles en revistes, de grups, associacions i moviments tant civils com eclesials en què va participar i sobretot de les persones que va acompanyar durant uns quaranta anys, de la comunitat de la parròquia de Santa Maria del Gornal.
Era un home d’esquerres (sempre al costat de les capes treballadores i populars) i profundament cristià, com el perfil de la nostra revista L’Agulla (L’Agulla, de fet, va néixer com un cert contrapunt al Pregó i ens hem complementat bé).
És admirable que tant ell com Josep M. Rovira, dos intel·lectuals i amics, optessin amb plena consciència i sensibilitat innovadora, per fer de capellans enmig del poble senzill del Gornal. Mn. Casimir apreciava tant la comunitat del Gornal que s’hi va entregar i fusionar fins al final.
Quim Cervera i Duran
L'Agulla 